Donat que vivim ens un país en que la democràcia sembla haver desaparegut, volem fer constar que, aquest web es considera protegit per l’article 20, apartat A de la Constitució Espanyola que diu textualment que es reconeixen i protegeixen els drets a:

Art.20, a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant, la paraula, l’escrit o qualsevol altra medi de reproducció.

BARCELONA (El Barcelonès), 31.05.2018
Conferència: "Ferran el catòlic. Un rei controvertit", amb Francesc Puigpelat i Valls
El rei Ferran II el Catòlic (1452-1516) no ha estat gens ben valorat pels historiadors catalans. Se l’ha acusat de promoure, per la via del matrimoni amb Isabel la Catòlica, la submissió de Catalunya i la castellanització del país. Aquesta visió simplista no respon a la realitat. Contra els que defensen que Ferran el Catòlic va ser una mena de preludi de Felip V, aquest llibre vol demostrar que va actuar de forma contrària al seu successor Borbó.
Francesc Puigpelat i Valls (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. Ha publicat una vintena de llibres, entre els quals destaquen: Els últims dies del general Prim (2013), El retorn de Macbeth (premi Ciutat d’Alzira, 2011), Faust, el Terrorista (2010), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i Apocalipsi blanc (premi Josep Pla 1999). També ha escrit el llibre de viatges La ruta dels almogàvers (2001).
Lloc: Centre Comarcal Lleidatà, Av Gran Via de les Corts Catalanes núm.592, 1er - Barcelona (El Barcelonès)
Data i hora: Dijous 31 de maig a les 7 de la tarda. Entrada lliure.

MÍTIC Gestió Cultural     El Cercle Català d'Història i MÍTIC Dinamització i Gestió Cultural, formen equip en la recerca i la investigació històrica per recuperar i valoritzar els tresors desconeguts dels municipis de #Catalunya.     Documentació, projectes i creació de productes únics i especials per a cada vila o ciutat. Recerca, estudis arqueològics, científics i històrics, dinamització cultural...     Treballem pel #patrimoni i per la nostra excepcional història.    +Info: www.mitic.cat    MÍTIC S'ENDINSA EN EL TERRITORI, ELS DOCUMENTS I EL PATRIMONI... UNA EMPRESA ÚNICA EN EL SEU ÀMBIT!

Cronologia de notícies a l'entorn del Port de Pals

Joaquim Ullan: “Els palsencs han d’entendre que el seu poble era una vila reial”
Ràdio Capital de l'Empordà
3 de maig de 2017
Crònica i àudio

El georadar detecta un port de Pals més gran
Diari El Punt Avui
2 de maig de 2017
Crònica

Noves excavacions a Pals per determinar la magnitud de la vila marinera medieval
TV Costa Brava
27 d'abril de 2017
Crònica i vídeo

El Cercle Català d'Història busca l'antiga vila de Pals a Radio Liberty
Diari de Girona
22 d'abril de 2017
Crònica

Els terrenys de Radio Liberty podrien contenir un jaciment arqueològic
Ràdio Capital de l'Empordà
21 d'abril de 2017
Crònica

Prospecccions arqueològiques a Ràdio Liberty
Ràdio Capital de l'Empordà
20 d'abril de 2017
Crònica i àudio

Colom i la vila reial de Pals
ETV - La clau de la nostra història
28 de desembre de 2016
Vídeo

Palos de Moguer o Pals d'Empordà?
ETV - La clau de la nostra història
21 de desembre de 2016
Vídeo

Afirmen que han trobat en un mapa antic el port de la platja de Pals
Diari de Girona
26 de setembre de 2016
Crònica

El port de Pals, a Madrid
Diari El Punt Avui
25 de setembre de 2016
Crònica

El Cercle Català d’Història afirma haver trobat l’antic port de Pals en un mapa
Ràdio Capital de l'Empordà
21 de setembre de 2016
Crònica

Pals rememora Colom
Ràdio Capital de l'Empordà
9 d'agost de 2016
Crònica i àudio

El port de Pals, porta del nou món
ETV - La clau de la nostra història
27 de maig de 2016
Vídeo

Govorit Radio Svoboda
Ràdio Capital de l'Empordà
26 de març de 2016
Crònica i àudio

Adéu, Liberty
TV3
17 de març de 2016
Vídeo

Comunicat de premsa - 20 d'abril de 2017

El Cercle Català d'Història ha engegat una campanya d'estudi científic centrada inicialment en prospeccions geofísiques per delimitació i descripció d'àrea arqueològica amb georadar i geomagnetisme, a l'espai de Ràdio Liberty, a fi d'esbrinar l'extensió i forma que té l'antiga vila dels pescadors i mariners de Pals descoberta per l'entitat l'any 2011 i localitzar així, els vestigis del port de Pals.
Fins avui i en aquella zona, únicament la “Torre Mora”, era coneguda pel públic i els palsencs, a més de les restes de les “barraques” adjacents a aquesta. Aquest espai actualment es troba habilitat com a zona de pícnic.
Es pensava que la funció de la Torre Mora era la d'una torre de guaita destinada a l'albirament dels pirates. Però la campanya arqueològica realitzada en el 2011 pel Cercle Català d'Història, l'Ajuntament de Pals i la Diputació de Girona, amb una actuació puntual al voltant de l'esmentada torre, va deixar al descobert noves estructures com per exemple, un forn, una possible taverna documentada al s.XVIII i un mur de protecció que envoltava aquest indret humà, habitat pels pescadors i els mariners de Pals, la memòria dels quals, havia quedat en l'oblit.
Els resultats derivats d'aquests estudis i els estudis arqueològics en col·laboració amb el Departament d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, van indicar que aquesta oblidada vila marinera estava habitada durant tot l'any o bona part d'aquest. La Torre Mora es troba documentada amb pólvora i armament per a la defensa del port, fins al s.XVIII. El conjunt del port es troba també documentat, del s.XV al s.XVIII i darrerament han estat localitzades més notícies de l'any 1359, amb vaixells i càrrega de blat amb destinació a Barcelona.

UN JACIMENT PROTEGIT

El Cercle Català d'Història va posar en coneixement de l'àrea de Patrimoni de la Generalitat les darreres descobertes de les noves estructures i vestigis de les instal·lacions de Ràdio Liberty, i actualment i gràcies a aquest motiu, el jaciment de Ràdio Liberty ja es troba catalogat i protegit i, amb moltes possibilitats que aquest espai sigui encara força més gran de l'esperat.
Ara, en aquesta 2a fase d'estudi, el Cercle Català d'Història i l'empresa SOT Prospecció arqueològica, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i el Parc Natural del Montgrí es troben realitzant un estudi més profund que aportarà llum a aquesta vila marinera que havia quedat en l'oblit.
La intenció de l'entitat és treballar per a la seva recuperació, estudi i valorització, i per posar-ho en coneixement i a disposició del públic. El president de l'entitat, Joaquim Ullan destaca la importància de recuperar i dignificar el nostre passat històric perquè “les viles i els seus ciutadans puguin conèixer els seus orígens i fer partícips a les noves generacions dels seus episodis històrics, recuperant el seu passat i el de la seva gent.” Per altra banda Joaquim Ullan ressalta que “aquest any vivim una efemèride molt especial. És el 525è aniversari de la sortida de Colom i de la descoberta d'Amèrica i, quin millor homenatge que recuperar el lloc d'on potser tingué lloc el 1r viatge que canvià el món ...?”.

EL CERCLE I L'IMPULS PER LA RECERCA A PALS

En els darrers anys, el Cercle Català d'Història ha donat un impuls a les recerques del passat mariner de Pals i no ha deixat de treballar per a aconseguir noves dades i un millor coneixement del patrimoni de la zona, documentació i notícies dels habitants de la Torre de Pals.
Segons Eva Sans, cap de recerca de l'entitat, la cartografia antiga i les referències en arxius ens han permès veure com “la Torre Mora no és únicament una torre de guaita a la platja de Pals, sinó que és la talaia de l'antiga vila marinera de Pals i del seu port. Volem que la gent pescadora i marinera de la Torre de Pals no tornin a quedar mai més en l'oblit, volem saber qui eren i posar-los nom”.
Aquestes troballes arqueològiques se sumen a altres descobertes documentals i cartogràfiques realitzades per l'entitat, essent una de les més destacades la del passat estiu que fou presentada en el marc de la IV JORNADA COLOMBINA D'ESTUDI I COMMEMORACIÓ, i organitzada per l'entitat a Pals. Es tracta de l'aparició de l'esment del port de Pals, en un mapa militar de Borsano datat l'any 1687 on apareix la definició de Puerto. Aquest mapa es troba custodiat a la Biblioteca Nacional de España, a Madrid.
Aquest fet posa en relleu l'anomalia que suposa l'absència de referències en els arxius habituals de casa nostra, referents al port de Pals, al contrari del que passa amb la resta de ports de Catalunya. Sans afirma que “Catalunya era capdavantera en l'art de la nàutica i Pals com tots els ports de la costa, tingué un paper molt destacat perquè el comerç marítim hi bategava contínuament”.

Actualitat

Espai d'actualització setmanal amb nous articles o d'altres d'interès

"A picada d’escurçó no hi és a temps l’extremunció."

Repressió a la Generalitat
"Amb l’ocupació il·lícita de la Generalitat de Catalunya per part del govern central, l’empresonament de part del govern català i dels principals líders dels moviments sobiranistes, l’exili del President de la Generalitat i de diversos Consellers, l’aplicació de manera arbitrària del dret per part dels jutges i sense respectar les garanties processals dels acusats, amb la població estomacada, trepitjada, menystinguda i tractada de nazi, excloent, radical, violenta i no sé pas quantes coses més, i amb una llarga llista de vergonyants imposicions més realitzades per la força per part de l’Estat Espanyol, és com aquest poble català, acudirà el dijous vinent a votar." Article del CCH.    (.htm)

Cronica universal del Principat de Cathalunya, composta per Hieronym Pujades
La Crònica universal del Principat de Catalunya, és una obra historiogràfica vers la història general de Catalunya des de l'antiguitat fins a la mort del comte Ramon Berenguer IV (1162) escrita per Jeroni Pujades. La primera part de l'obra, fins a la invasió sarraïna, fou escrita en català i, acabada el 1606, fou publicada el 1609; la segona fou escrita en castellà i restà inèdita i sense revisar. Pujades destinà bona part dels seus esforços intel·lectuals a donar al Principat d'una història general i completa d'aquest. La seva Crònica esdevé molt ambiciosa pel que respecta a temàtica i fonts utilitzades. El primer volum, escrit en català, veié la llum l'any 1609 gràcies al suport econòmic del Consell de Barcelona. L'obra fou escrita entre els anys 1601 i 1604, segons refereix el propi Pujades, i l’edició no arribà al carrer fins a l’any 1610.    (.htm)

Portada del llibre de Pujades.

El govern de Catalunya en els segles XVI i XVII: Pactisme enfront absolutisme
Catalunya i la Corona d’Aragó presentaven unes estructures institucionals vives i fortes que eren el resultat de la contraposició de poders entre la monarquia i les institucions de la terra. Aquestes institucions no es trobaven endarrerides ni avançades respecte d’altres estats europeus.
En els segles XVI i XVII, el Principat i els comtats eren, de dret i de fet, una entitat política i territorial separada amb vincles amb les altres entitats que componien la Corona d’Aragó i compresa dins del conjunt de la monarquia hispànica. La Corona d’Espanya no existia, ens trobem davant d’una pluralitat d’Estats que tenien en comú una mateixa corona. Article de Vicente Moreno Cullell publicat al portal Ciències Socials en Xarxa.    (.pdf)

Ministrers i joglars a la Catalunya Nova (s.XIV-XVII)
Un dels períodes més interessants per a conèixer la música en la societat catalana és el que conprèn el segles XIV i XVII. El nostre article se centra en aquest període per parlar de la presència social de la música, dels músics i de les institucions musicals que en aquesta època van actuar en l'àmbit de la Catalunya Nova, centrant-nos, sobretot, en les àrees d'influència de Vilafranca del Penedès i de Tortosa, amb aportacions de Lleida i de les Illes Balears, per obtenir-ne una visió de conjunt. Article publicat a la Revista Catalana de Musicologia, núm. vi (2013), p. 11-29.    (.pdf)

"El catalan Serrallonga y vandos de Barcelona" publicada a Barcelona el 1770
Reproduim l'obra teatral "Comedia famosa. El catalan Serrallonga, y vandos de Barcelona / de tres ingenios. La primera jornada de Don Antonio Coello, la segunda de Don Francisco de Roxas, y la tercera de Luis Velez de Guevara", publicada a Barcelona el 1770 per Joan Centené, i Joan Serra, impresors i llibreters, baixada de la Canonja. Reproducció digital de l'original conservat a la Biblioteca de la Universitat de Sevilla. Disponible a Fondos Digitalizados de la Universidad de Sevilla.    (.htm)

Bestiari fantàstic
El bestiari fantàstic ha estat ben present, des de l'antigor, en el nostre univers quotidià, al nostre voltant. En les creences, en les llegendes i en la literatura, tant la popular com la culta. Representat en pintures o gravats, en talles de fusta o escultures de pedra i metall. Com a símbol o com a decoració. Carrutxa - Centre de recerca i difusió del patrimoni etnològic i la memòria històrica en ajuda en la seva darrera publicació, Bestiari fantàstic, a conèixer una mica millor a aquest personatge tan nostrat que és el drac. Article publicat al portal de CARRUTXA.    (.pdf)

Ullastret van ser dues
Ullastret són dues. Les últimes investigacions del Museu d’Arqueologia de Catalunya acaben de concloure que la ciutadella ibèrica d’Ullastret tenia una germana bessona. Una autèntica ciutat, ben planificada i emmurallada, de la mateixa època i, més sorprenent encara, a només 300 metres de distància, a l’anomenada illa d’en Reixac. Al cor de l’ Empordà. Explicació? No n’hi ha, ara per ara. El lloc es diu illa i no hi ha cap illa, però la toponímia mai no és innocent. El jaciment ocupa el que sempre, fins fa només un segle, va estar envoltat d’aigua. Tota aquesta zona eren llacunes i maresmes, i avui són camps de cultiu... Articles publicat al portal del diari LA VANGUARDIA del 26/02/17.    (.pdf)

Honrando a Colón, Cataluña honra a sus hijos predilectos
Els nostres lectors es sorprendran perquè avui recuperem de manera inèdita per al públic i gràcies a la Biblioteca de Catalunya la publicació de la memòria explicativa que es va publicar el 23 de setembre de 1882 del premi únic concedit a Gaietà Buigas, arquitecte guanyador del projecte del monument a Colom, que va presentar en el “concurso nacional” i que portava el lema següent: “HONRANDO A COLÓN, CATALUÑA HONRA A SUS HIJOS PREDILECTOS”. Article publicat al portal CCH.    (.pdf)

La Portalada de Ripoll. La Bíblia esculpida en pedra
El monestir de Santa Maria de Ripoll es considera un dels edificis més emblemàtics del romànic català. La seva portalada monumental, una obra única, ha estat batejada com la “Bíblia esculpida en pedra”. Es considera un referent indiscutible de l’art romànic en l'àmbit internacional. La seva singularitat rau tant en la seva forma, un gran arc de triomf, com en la riquesa i complexitat del programa iconogràfic.
Ara, després de la intervenció de conservació-restauració duta a terme pel Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat Catalunya durant el 2016, la Portalada torna a lluir esplèndida, recuperant la definició del treball escultòric original i la policromia medieval del pantocràtor.

Notícies anteriors ...