Inici  |  Contacta´ns  |  Mapa del web  |  Enllaços Merxandatge  |  Hemeroteca  |  Cerca avançada
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Principals activitats
Les conferències
Cafè-tertúlia Bcn
Cafè-tertúlia Palamós
Les rutes guiades
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català

  Grans projectes

Homenatge a Colom
i a la marina catalana

2008
2009
2010
2016
Cicle de conferències
sobre la marina catalana

2009
2010
Campanya gastronòmica
Menú: l'Amèrica de Colom

2010
54 Congrés Internacional d'Americanistes
2012
Cicle de conferències
actes Tricentennari BCN

2014
Cicle de conferències
actes Tricentennari Palamós

2014

  Documentació

Cal saber
La biblioteca
Historiografia
Narrativa històrica
Activitats

  Veu pròpia

Editorial
L'entrevista
La crítica

  Multimèdia

Àudio - Vídeo - Powerpoint
Youtube - Facebook
cch
 

Els segles d'or

» Una cultura i un país amb un seguit de segles d’Or.

  La llengua catalana fa una entrada brillant en l’esplendor de la cultura amb l’esclat enlluernador de la prosa madura i moderna de l’il·luminat i quasi heretge Ramon Llull, afegint-se com senyal d’identitat a l’expansió per la Mediterrània. Aquesta aportació i aquest impuls es acompanyat per Muntaner, primer teòric de la nació catalana, i l’estol dels nostres prerenaixentistes ––barreja fecunda de místics pràctics i cínics prudents–– que propicien l’esclat de la cultura europea. Ausiàs March i Tirant lo Blanc són el pont definitiu cap un segle XVI que, ens havien dit, era decadent. Ja en aquest segle, el cavaller Cristòfol Despuig denuncia als seus Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa les maniobres d’ocultació i mistificació de tota mena que els castellans venen practicant per ocultar els fets dels catalans en la milícia, la política i la cultura, una política d’ocultació i apropiació d’alguns dels nostres Segles d’Or, no gens decadents, que arriben a 1714.

  Esbrinar la veritat d’aquests segles, amb la realitat catalana amagada i enfosquida en benefici de Castella pels lacais civils i religiosos al servei de la monarquia hispànica, és un dels objectius que ens toca aconseguir en defensa de la veritat i la llibertat.

Literatura amagada
Literatura amagada

  Investigadors de tendències ideològiques pràcticament oposades coincideixen en demostrar, per camins paral·lels, que El Lazarillo de Tormes res no té a veure amb Salamanca nio amb les lletres castellanes. I és que en realitat es tracta de Llàtzer de Tormos, personatge valencià que l’autor, el nom del qual no avançarem ara, fa nàixer en un molinar de Tormos, a la Marina Alta, i precisament vora el riu Girona.   L’escriptura i la geografia del Llàtzer de Tormos identifiquen el món d’aquest personatge amb el Regne i la ciutat de València a l’època de les Germanies i el virregnat de Germana de Foix.   Però si en el cas del Llatzer la maniobra de suplantació, descol·locació i apropiació ja és clara, altres investigacions ens portaran aviat conclusions semblants respecte a la mentida i traidurïa amb que la censura de la monarquia hispànica, el més sovint a cavall de la Inquisició castellana, que trobem importada ja en temps del darrer rei de la casa de Trastàmara, Ferran el Catòlic.   

 

 
 
Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:







Translation in real time
TRADUKKA




Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa





L'enigma Colom
"L'enigma Colom" de Maria Carme Roca
(e-Botiga)





Productes MÍTIC

Merxandatge
MÍTIC Serveis Culturals





Granja Cristall - Palamós
Granja CRISTALL
El nou espai del Cercle Català d'Història a Palamós