Editorial, setembre 2022
El Centre d’Interpretació del Molar o com malbaratar la memòria històrica

«Hi ha consens social i polític en donar importància a tota la problemàtica generada entorn de la memòria històrica, i de manera particular a tot allò relacionat amb la història i el patrimoni de la Guerra Civil Espanyola i el franquisme. Al respecte les iniciatives de la societat civil han estat constants, com també les propostes de la Generalitat, impulsant estructures de memòria democràtica. Els espais de la Batalla de l’Ebre han estat un dels entorns en els quals, d’acord a la importància dels fets històrics i el patrimoni de la batalla, s’han desenvolupat les més diverses accions de memòria algunes de les quals han generat recuperació d’espais, equipaments, monuments i commemoracions.»
Amb aquestes paraules comença una carta enviada als diferents diputats electes al Parlament de Catalunya, pels impulsors del Centre d’Interpretació del Molar (Priorat), al capdavant dels quals, podem trobar a n’Alfred Grifoll Abelló, exalcalde del Molar i promotor del projecte museogràfic-patrimonial de Mina Loussa / Linda Mariquita - Hospital del Molar, i a en Francesc Xavier Hernández Cardona, Catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic i coordinador del Projecte museogràfic del Centre d’Interpretació de l’Hospital del Molar.   Llegir més!

Editorial, agost 2022
Matinada del 3 d’agost

La matinada del 3 d’agost de 1492, tot just farà en les pròximes hores, 530 anys, un centenar d’homes aproximadament, estaven a punt d’iniciar una de les aventures més èpiques de la història de la humanitat, i que a la fi, suposaria el canvi més gran realitzat per a la societat europea fins a aquell moment.
El destí era desconegut pràcticament per a tothom, excepte per a un home, l’almirall Cristòfor Colom, un navegant extremadament experimentat i sobre les espatlles de qui requeia una missió quasi impensable.
Per entendre aquesta missió, cal remuntar-se pràcticament mig segle enrere, concretament al 29 de maig de 1453. Aquell dia l’imperi romà d’orient, va caure definitivament en ser ocupada la seva capital, Constantinoble pels otomans.   Llegir més!

Editorial, juliol 2022
Art urbà o gamberrada?

La capital catalana és des de fa anys una de les capitals mundials d’aquest Street Art i de la variant coneguda com a Grafiti. Un títol que s'ha guanyat a pols, degut no només a la quantitat d'expressions artístiques que acull, sinó perquè també és la residència de molts dels artistes més famosos del planeta en aquesta àrea. Atrets per tot aquest ambient, l'acumulació d'artistes de renom és enorme. La ciutat uneix una localització clau, i acumula abundant infraestructura per al desenvolupament de les arts.
En aquest context, l'arribada d’aquestes arts pictòriques, va trobar l'ambient perfecte per assentar-se i estendre's. La ciutat, a més, es va mostrar favorable a aquest creixement, a causa del seu caràcter alternatiu i d’una recerca de noves expressions i innovacions artístiques en què aquest nou format va arrasar clarament.
Però allò que va néixer com una idea d'art urbà, s'ha convertit en bona part en gamberrada, i després d'una sentència del Tribunal Suprem, possible delicte. Tot depèn què representa el grafit i on es pinta."   Llegir més!

Editorial, juny 2022
La Barcelona incòmoda, per a qui?

És evident que el gran Monument a Colom de Barcelona, el més important del món dedicat a l'insigne navegant, ha estat, ja des del mateix moment de la seva inauguració el 1888, focus de moltes discussions sobre si era necessària o no la seva presència al peu de la Rambla. En qualsevol cas, aquesta discussió quasi sempre ha girat entorn d'una utilització política dels personatges representats en aquell monument, i d'un populisme generat per alimentar a aquells grups que lluny de tenir cap rigor històric, només els mouen qüestions ideològiques, i que en definitiva, són bona font de vots.
L'actual consistori barceloní no escapa a aquesta polèmica i a aquest interès d'utilitzar d'una manera o altra, al famós monument. Així, fent un breu repàs d'algunes notícies dels dos o tres darrers anys, podrem ampliar millor el nostre focus de visió."   Llegir més!

Editorial, maig 2022
Barcelona i els museus

És ben conegut que en els darrers anys, els barcelonins donen l'esquena als seus museus. Segons dades prepandèmia, en 2018, només un 14,4% dels visitants eren de la ciutat, una dada que se situava com la pitjor d’aquells darrers quatre anys.
Els barcelonins ni de franc entraven als museus. La majoria obren diumenge a la tarda de forma gratuïta amb la intenció que els ciutadans de Barcelona aprofitin que aquell dia és el de menys presència de turistes a la ciutat, però des que aquesta iniciativa va arrencar el 2009, segons dades estadístiques, les xifres es mantenien el 2018, entre el 15% i el 17% del total.
També en aquells moments, segons el tinent d’alcalde i responsable de la cultura municipal del moment, Joan Subirats, hi havia "un problema d’obsolescència, calia replantejar el mateix concepte de museu i aconseguir que la gent local que ja ha anat a un museu com el Picasso senti interès per tornar."   Llegir més!

Editorial, abril 2022
El catalanisme contra Colom

El que estem vivint en els darrers anys al voltant de la figura de l’almirall Cristòfor Colom, ens hauria de fer avergonyir a tots aquells que tinguem una mica de criteri. La campanya desfermada en la darrera dècada envers el personatge, és de dimensions bíbliques. Qualsevol persona que acabés d'arribar al nostre país, veient tot el que es diu i s'escriu sobre el navegant, pensaria que ell és el culpable de totes les guerres, desastres climatològics, misèries humanes i d’altres caos que han existit al llarg de la humanitat.
Demagògia, propaganda per interessos que res tenen a veure amb la història i la memòria. Però, i pels catalans?, que suposa això pels catalans? I és aquí, on rau el problema que vivim actualment, que no és altra que la lluita del catalanisme modern vers Colom.   Llegir més!

Editorial, març 2022
La guerra de Charlie Wilson i el retorn a la guerra freda

La invasió soviètica dels anys vuitanta a l'Afganistan, va marcar la fi del bloc comunista. Com un gegant amb peus de fang, la caiguda de l'URSS va significar la fi de la guerra freda i l'inici d'una nova època. Molts van pensar que aquell país de dimensions exagerades, mai més tornaria a ser, un rival per la potència mundial de l'altre costat de l'Atlàntic.
Amb tot, som al segle XXI i ara, la gran Rússia, ha tornat a reactivar aquell període fosc de la història en què el món vivia pendents dels moviments dels dos gegants. Ucraïna ha estat l'excusa, però ben segur que al darrere, si juguen moltes més partides. Mai la política i la guerra són el que s'amblen, i si no, que li preguntin al senador, Charlie Wilson.   Llegir més!

Editorial, febrer 2022
La covid i l’apocalipsi: Som massa persones al món?

Sobre la pandèmia de la covid-19 i les seves conseqüències a tots nivells, se n’ha parlat i es parlarà a bastament, però destaquen aquells discursos que deriven cap a teories conspiranoiques, apocalíptiques o distòpiques. D’entre totes elles, cal esmentar les que es refereixen a la idea d’una població mundial actualment desmesurada i a la falta de recursos per a tots, i com teòrics governs supramundials, pretenen frenar i fins i tot reduir aquest volum poblacional. El virus de la covid-19 seria doncs una de les seves eines.
Les teories sobre l’excés de població no són pas modernes, la història ja contempla aquestes concepcions i de fet, una de les més famoses és la coneguda com a teoria malthusiana, i que data de finals del s. XVIII.   Llegir més!