Inici  |  Contacta´ns  |  Mapa del web  |  Enllaços Merxandatge  |  Hemeroteca  |  Cerca avançada
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Principals activitats
Les conferències
Cafè-tertúlia Bcn
Cafè-tertúlia Palamós
Les rutes guiades
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català

  Grans projectes

Homenatge a Colom
i a la marina catalana

2008
2009
2010
2016
Cicle de conferències
sobre la marina catalana

2009
2010
Campanya gastronòmica
Menú: l'Amèrica de Colom

2010
54 Congrés Internacional d'Americanistes
2012
Cicle de conferències
actes Tricentennari BCN

2014
Cicle de conferències
actes Tricentennari Palamós

2014

  Documentació

Cal saber
La biblioteca
Historiografia
Narrativa històrica
Activitats

  Veu pròpia

Editorial
L'entrevista
La crítica

  Multimèdia

Àudio - Vídeo - Powerpoint
Youtube - Facebook
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

Un octubre sense treva

» Editorial

  Comença una tardor de gravetat pel que fa a l'alta taxa de contagis i positius. Si una part de la ciutadania no col·labora en les mesures de protecció anti-covid, a banda de la feina que ha de fer el govern o governs, no ens en sortirem ni amb celeritat ni amb rapidesa i anirem encadenant una seqüència de “contagis-tancaments-recuperació-obertura” en un cicle sense fi.

  Estem veient com una societat del S. XXI, s'ha vist sacsejada per un virus que s'ha estès pel món sencer causant veritables estralls, com en el seu moment va fer la pesta negra.

  Mai haguérem pensat que un virus podria arribar a ser el responsable d'aturar la macro economia mundial, de tancar-nos a casa, de tancar els nostres negocis i de provocar un estat d'alarma i angoixa mundials a causa de l'expansió i els estralls provocats per aquest terrible virus.

  A Catalunya, no sortíem encara del dolor pel tancament a les presons de tot un govern català innocent, decidit a tirar endavant l'alliberament de la nació catalana per la via democràtica emparada per uns tractats internacionals, els quals, a la pràctica i com s'ha vist, no els reconeix ni respecta la mateixa Europa. És el mateix cas de l'exili també, que viu un panorama dolorós i incert, quan de sobte va aparèixer el virus per alinear-se també al costat dels altres mals...

  Igual que un malson, el Deep State, en perfecta sintonia amb els descendents dels feixistes que va posar fi a la vida de molts familiars catalans- molts dels quals encara es troben enterrats a les cunetes- són els que avui en dia, en ple S XXI, maneguen i mouen els fils de l'anomenat “estat de dret” i també de certs “programes polítics”.

  Le feina que ha aconseguit fer aquest àmbit de foscor i maldat ha estat sens dubte magistral: Sembla que la força del món independentista hagi desaparegut...

  Però, és així realment?

  Hi ha fils que mouen coses. I hi ha gent que mou aquests fils...

  Sumat a la gravetat de la pandèmia, no hem oblidat ni un moment, el profund dolor de les famílies que han perdut a familiars i amics, en la majoria dels casos de forma cruel i prematura, com tampoc podem oblidar el patiment de tenir familiars o amics en els hospitals, ara de nou arran de la nova onada epidemiològica desbocada.

  Ara bé, el poble català és fort i resistent. L'esperit guerrer almogàver forma part de la seva ànima i esperit. La lluita que continua duent a terme, encara que en aparença no sigui prou visible, és de convicció i compromís. I possiblement, hi hagi més moviments darrere el teló que no davant l'escenari.

  Els catalans mai deposaran les armes ni es rendiran. Mai ho han fet. I no ho faran, per tots aquells que són a les presons i a l'exili, també com a resposta al dolor que el feixisme va infligir als avis i avantpassats que perderen la vida o van arruïnar i no ho faran tampoc perquè els catalans demòcrates de veritat, volen triar el seu camí i el seu futur.

  Catalunya va ser un Principat i un estat independent fins al 1714, moment en què, per la força de les armes Castella va envair Catalunya abolint les seves Institucions, Constitucions, drets i llibertats ocupant-la i controlant-la com si es tractés de qualsevol altra colònia així fins a l'actualitat...

  L'antic Principat de Catalunya és senzillament una possessió “por derecho de conquista” i res més que això. Però el món independentista, o la major part d'ell, ja n'és coneixedor...

  Ara, el que cal fer, és assabentar adequadament aquells que continuen en desconeixement d'aquest fet tan bàsic i important perquè entenguin per què es vol la independència i perquè Catalunya té el dret a obtenir-la.

  En la batalla dels “d'allà” via campanyes als mitjans de comunicació que tan bé controlen o a través de la publicació de llibres propagandístics anticatalans, es treballa constantment per donar el missatge i fer creure que Catalunya és i ha estat al llarg de la història només “una regió d'Espanya”.

  La repetició constant d'aquesta idea es diu PROPAGANDA.

  No hi una major falsedat davant aquesta tesi que promulguen i és per aquesta raó, que cal informar correctament i no esmerçar esforços per explicar al món, qui era Catalunya i el paper cabdal que jugà al llarg de la història, com a entitat política sobirana i independent.

  Els promotors d'aquesta falsa afirmació no tenen per una banda, coneixements històrics ni culturals, però per altra banda, també es valen de propagar falsos discursos en una estratègia repetitiva basada a voler inculcar idees i opinions dirigides en la ment de la societat.

  Ens sona?

  La propaganda la practicava el feixisme de Mussolini i de Franco i el nazisme sota les ordres de Hitler.

  Adoctrinament i propaganda, dues de les eines més potents que van utilitzar els règims repressors més terrorífics de l'Europa contemporània, que escamparen la mort i el dolor en les societats humanes dins una Europa esparracada.

  Molts dels seus adeptes actuals, sovint fills i néts d'aquells règims repartits per tots els països, volen implantar de nou, l'essència d'aquells règims. Tampoc es cansen de repetir que la democràcia és la totalitària i que ells són els demòcrates.

  Experts en manipulació i amb una gran capacitat d'oratòria, han anat creixent molt perillosament per Europa i han aconseguit anar influint en les idees. Darrere aquests fils, hi ha més esglaons de control i persones que són les que es troben darrera els fets de la repressió a Catalunya per l'1O que ha continuat al llarg dels darrers tres anys.

  Avís per a navegants pel que fa també a un altre perill sobre la manipulació del coneixent i el control de la informació provinent del sector “acadèmic oficialista”. La lluita d'aquest sector que ataca tot el que no li agrada, també pretén modular discurs, incidir en les opinions i idees, en definitiva, es dedica a voler controlar el coneixement. Aquesta pràctica ha anat creixent també de forma alarmant a casa nostra, i sovint deriva en qüestions jurídiques. Recorda de forma molt perillosa les cremes de llibres o els afusellaments de professors en èpoques passades.

  No deixa de ser molt sospitós que precisament una part de representants del món acadèmic- àmbit que representa la divulgació i l'ensenyament de coneixements- es dediqui a fer el contrari al que ha de ser: Censurar i difamar en comptes de promoure coneixement, diversitat de pensament i d'opinions seguint criteris i normativa europea.

  Una cosa que ha evidenciat l'etapa d'aquests darrers dos anys tan complicats, afegits a la crisi sanitària de la Covid-19, és que si el bé comú i la veritat no poden ocupar “els espais” de la societat, l'acaben ocupant la mentida i la falsedat incentivades i promogudes pels incultes i pels ignorants, pels malèvols i pels botxins, pels feixistes i pels censors, pels falsaris i pels que afinen els documents judicials o històrics, pels incompetents i pels que escalfen cadires.

  Si el coneixement no s'exerceix lliurement i es fan respectar la llibertat d'expressió i els drets humans, no hi haurà futur per a ningú. Només per la implementació del neo-règim, perquè ja es troben aquí...

  El fenomen és internacional. Hi ha un desig de dominar les masses i la gent, de controlar pensaments i escrits, recerca i opinions com van fer en el seu moment els règims dictatorials i feixistes en diferents països. És això el que es vol?

  Per tot plegat, reflexionem, visionem on es troben els problemes realment i elaborem accions per a fer-los desaparèixer.

  En aquest octubre sense treva, que s'endevina molt dur, no deixem que el desànim ens envaeixi. Aprofitem cada minut i cada segon a posar el nostre gra de sorra a seguir lluitant a favor de la defensa de la democràcia en la seva màxima expressió, defensant la llibertat de pensament, de coneixement i d'expressió, combatent la foscor i les males praxis, essent solidaris amb la gent que ho està passant malament i la que ha perdut éssers estimats.

  Cal seguir també combatent sense defalliment, la injustícia i la mentida i estirar més fort que mai del carro perquè totes les persones injustament empresonades i exiliades que no van fer res més que allò que el poble de Catalunya els va demanar, deixin de ser captius de la pitjor cara de la repressió del S.XX.

  No li donem descans a la justícia i a la veritat.

  Lluitem perquè molt aviat, pugui tornar a brillar la llum...

  

CCH

 

 
 
Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:







Translation in real time
TRADUKKA




Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa





L'enigma Colom
"L'enigma Colom" de Maria Carme Roca
(e-Botiga)





Productes MÍTIC

Merxandatge
MÍTIC Serveis Culturals





Granja Cristall - Palamós
Granja CRISTALL
El nou espai del Cercle Català d'Història a Palamós