Envia a un amic

Entrevista a Eva Sans, cap de recerca del CCH i especialista en les tesis sobre la catalanitat de Cristòfor Colom

» Entrevista

Per què penses que el descobridor d'Amèrica era català?

  No ho penso. N'estic segura. La demostració de la seva catalanitat no prové de fa “4 dies” ni per part “d'algun il·luminat” com s'havia dit algun cop. El seu orígen català es va demostrar a principis del segle XX per part de l'eminent i prestigiós prof. Luis Ulloa, d'orígen peruà. Fou un encàrrec del govern d'Espanya del moment i del govern d'Itàlia, i darrere la pista d'un possible Colom gallec, el Sr. Ulloa va trobar les proves de que era català vinculat a la família Colom de Barcelona.

I com va repercutir aquesta troballa?

  Per part dels governs d'Espanya i Itàlia no massa bé com ens podem imaginar. El Sr. Ulloa va presentar la demostració de la falsedat de la tesi genovesa i les proves de la seva indiscutible catalanitat a nivell internacional, en el marc del Congrés Internacional Americanista que es celebrà aquell any a Paris i fou una veritable bomba atòmica. A partir d'aleshores es desencadenà una cacera de bruixes per mirar de silenciar i desacreditar el seu noble i rigorós treball, i Ulloa tal com ha deixat testimoniat ho va viure amb dificultats i molt estupor científic. No entenia com era que la premsa espanyola l'ataqués de manera tan virulenta, com tampoc entenia que, a banda d'un nucli d'erudits catalans que el van acompanyar en les recerques i en la meravella que el Descobridor d'Amèrica fos català, per què també des de Catalunya s'hi va erigir un mur i una forta oposició, sobretot per part dels historiadors.

Llavors, la tesi de la seva catalanitat no és d'ara, d'aquests darrers anys ?

  En absolut! El que passa és que la gent no ho sap. És normal, si no tens la informació no pots saber. I amb el tema de la Descoberta d'Amèrica, exceptuant alguns pocs investigadors que han estat fent molt de treball en els darrers anys, no hi ha ni catedràtics ni historiadors especialitzats que ho hagin volgut treballar.
Crec que sóm l'ùnic pais al món el qual té les proves que Cristòfor Colom és català i persisteix a voler-ho silenciar i continua posant pel davant els prejudicis en comptes de la recerca científica. Per mí, tots els que fan això no em mereixen el respecte per més càtedra que puguin tenir. S'ha de ser més seriós.

Sou crítica amb l'enfocament que se li fa al tema Colom...

  Evidentment que si. A Catalunya tenim una tradició oral, sobretot a Barcelona que recull que Cristòfor Colom era de la ciutat comtal. Per altra banda, el Sr. Ulloa pare de la teoria catalana ja va demostrar a nivell internacional el seu orígen català, i en els darrers anys a base de treball de fons, rigorós i documentat s'ha anat avançant en més aspectes no tant sols de la seva catalanitat sinó també de quin indret de Catalunya és el seu orígen tal i com apunta tot el que tenim i de la participació real de Catalunya en la Descoberta. Ara sabem per exemple que també es construïen carabel·les al segle XV a la Drassana reial de Barcelona per la flota de la Diputació del General per defensa de la costa, també que dins la polèmica del lloc de sortida del 1er viatge, jo mateixa vaig localitzar a l'arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona les proves del port de Pals durant els segles XV, XVII i XVIII així com l'antiga vila marinera anomenada “Torre de Pals”, i moltíssimes coses més. Tot això ha de seguir menystingut per l'àmbit de la història? És antinatural.

Creieu que algun dia canviarà tot plegat i la Universitat s'hi sumarà?

  N'estic convençuda. De fet, des del Cercle Català d'Història estem desitjosos de construïr ponts entre els investigadors colombins catalans i la universitat, és per això que estem en converses que encara no puc desvelar i que “naveguen“ cap a “aquestes parts” utilitzant terminologia marinera... per dir-ho d'alguna manera....

Per què Barcelona és tan important en la Descoberta d'Amèrica? Quin paper hi juga?

  És molt important perquè és la capital que té una de les flotes més potents del món: la marina catalana. La supremacia marinera de Catalunya és indiscutible arreu d'occident. De manera paradoxal i crec que més aviat per deixadesa i desinterès, no tenim actualment la visió correcta de la nostra potència naval al llarg dels segles. Sempre ens parlen dels Almogàvers, de les seves gestes marítimes, i després sembla que els catalans tot i tenir Nàpols, Sicília, Neopàtria, Sardenya, Mallorca, Menorca, Regne de València... no navegavem! I això és totalment fals.
La nostra supremacia marítima amb una perícia dels mariners lloats, temuts, admirats i envejats per altres països (entre els quals la Corona de Castella), apareix descrita com a tal en els arxius de les altres nacions del món. La marina catalana es trobava equiparada al mateix nivell que la genovesa i la veneciana. La marina catalana era coneguda arreu del món. Teníem Consulats del mar repartits per tot el món i ambaixadors que enviava la Generalitat i els Consellers de la Ciutat de Barcelona per tractar i resoldre conflictes comercials amb altres països. Tothom sabia perfectament qui érem els catalans i érem molt respectats. Ara, tots aquests que la tenen oblidada, convindria que anessin als arxius per posar-se al dia sobre la sobirania de Catalunya, ja que sembla que està tant en entredit.
Sempre dic que la força de les nostres reclamacions polítiques i sobiranes estan en els arxius. Tant sols cal que algú ho vagi a rescatar i ho doni ...de nou... a conèixer...
Pau Casals ja va ben dir a la seu de les Nacions Unides l'any 1971 que Catalunya era una de les nacions més antigues i importants d'Europa. I de fet, estic segura que molt aviat ho tornarem a ser.

Penseu que els nostres museus expliquen bé la nostra història?

  No! Alguns d'ells són molt insuficients. Per posar algun exemple, el Museu Marítim de Barcelona en el seu discurs museístic no explica res ni dona a conèixer ni als catalans ni als visitants estrangers aquesta història tant extraordinària d'aventures, de navegació, d'experiència nàutica o de relacions internacionals comercials, és a dir no explica la història de la marina Catalana. No s'entén! Com hem estat una potència naval tant important i no s'explica? És increïble. Jo que he estat per exemple al museu naval de Venècia i al museu naval de Madrid, puc ben dir que són dos exemples de museus molt ben presentats –cadascú en el seu estil– però tots dos expliquen molta informació de la història de la marina.
És frustrant perquè hi ha més informació de la marina catalana (que el marítim de Madrid li diu “Española”) a Madrid que a Catalunya. Oi que no és normal?

  Un altre exemple és el museu d'Història de Catalunya. És molt gran, les exposicions són molt cuidades però penso que no explica episodis o aspectes històrics claus de Catalunya. Hi ha grans llacunes. I una d'elles que reivindico és la Descoberta d'Amèrica.
Resulta que Catalunya contribueix als viatges del gran navegant, que Barcelona acull l'arribada de Colom recent descobertes les Indies amb els Indis, que és a Barcelona on s'imprimeix la 1a carta d'anunciació del nou Món, a banda de tot el tema del seu orígen català i tampoc ho explica.
Tot aquest silenciament demostra un gran desinterès científic i una negligència històrica. Si no s'hi posa remei aviat, algun dia s'haurà de retre comptes.
Com reaccionarà “l'establisment” intel·lectual català si algun dia surt allò que diuen “la prova definitiva” ? Encara hi són a temps però si persisteixen en aquesta tossuderia absurda, algun dia estaran protagonitzant un ridícul internacional difícil d'explicar. És una mica com el que els passa al govern de Madrid a nivell internacional quan en fan una darrere l'altra i no deixen de fer el ridícul. Ara tot se sap, perquè les noves tecnologies no permeten la opacitat. I perquè a més hi ha gent que parlem clar i català perquè se sàpiga la veritat.
El tema de Colom ha estat ocultat durant 500 anys però ara l'estem donant a conèixer ja sigui a través de les recerques, de les publicacions, de conferències i de les rutes. La divulgació és la clau del tresor. Diuen que “el saber” és coneixement. I en això estem. Volem que la veritat i l'estat actual de les recerques catalanes sobre el Colom català arribin a tothom i no pararem fins a aconseguir-ho perquè volem que es faci justícia al Descobridor català d'Amèrica.

De les diferents activitats que realitza el Cercle Català d'Història les rutes Colom què expliquen?

  Les rutes Colom són una aventura que ens descobreix de manera molt sorprenent les claus que desvelen l'enigma. Aquesta ha estat la vuitena temporada de la ruta Colom de Pals! I la gent continua venint a Pals per descobrir què hi ha de cert i de fals en tot el que han sentit sobre la controversia de Pals. A Pals també hem creat en col·laboració amb l'empresa Ocitània la ruta Colom en Burricleta de mitja jornada en grup. Aquest ruta a més permet arribar a les restes arqueològiques de l'antiga vila marinera de Pals.
A Barcelona hem fusionat les dues rutes de Colom que hi havia en una de sola, per això és més llarga, és el nou “Discovering Columbus”. És una ruta increïble pensada també pel públic internacional, i suposa una oportunitat per fer sortir a fora la informació sobre la tesi més ben fonamentada de totes que és la catalana. A més amb “Discovering Columbus” anem a fer un snack català a mig camí a la Casa de Colom i en el punt final podem també pujar al Mirador de Colom, el monument més gran del món erigit en el seu honor per la ciutat de Barcelona. I també arran de la publicació de la darrera novela de la Maria Carme Roca, bona amiga nostra, ha nascut la ruta literària de la seva novela “L'enigma Colom”, en català el segon dissabte de cada mes.
Hem creat el nou portal www.discoveringcolumbus.com per trobar la informació sobre les mateixes.
Les rutes Colom expliquen tant i mostren els indrets colombins desconeguts que resulten absolutament sorprenents pel públic assistent. Puc ben assegurar que ningú marxa indiferent de les rutes Colom i m'agrada observar com les expressions passen de l'estadi de “a veure què m'explicaran ara..” a la sorpresa progressiva i acaben molt sovint i de manera molt generalitzada en ulls molt oberts o expressions d'indignació quan saben de la ocultació i manipulació històrica relativa a Amèrica. També sempre demanen si us plau, que es continui les recerques perquè ha de sortir la prova aquella que faci que per fi es faci justícia.
De fet, estic molt contenta perquè cada cop podem dir que sóm més gent “afins a la causa” que fem pinya i força per fer sortir a la llum, LA VERITAT.
I això és quelcom de molt noble, treballar per una bona causa i a més relativa al nostre país.
Una bona prova que ho estem fent molt bé tots els investigadors que estem en el tema, és que tant la Conferencia Episcopal Española com el Gobierno de España hores d'ara ja han incorporat en els seus programes un apartat que fa referència al perill "del tratamiento sesgado por parte de los nacionalistas de la història" per manipular-la i convertir-la en un pretexte pels nostres anhels.

Teniu previst seguir treballant en les recerques de Colom, del port de Pals...?

  Si. Jo no he deixat de treballar-ho en cap moment, i continuaré persistint i aprofondint en Colom. De fet, aquest 2015 portarà més d'una sorpresa dins l'àmbit Colombí català. Aviat anirem desvellant el misteri...

No ens podeu avançar cap a on aniràn les novetats?

  Tant sols puc dir-vos que seran diverses però totes són relatives al Descobridor d'Amèrica. Nous treballs, projectes i també hi haurà novetats sobre Pals i el seu port. Aviat, aviat... anirem desgranant el misteri....(somriu misteriosament).

Una paraula que descrigui la vostra visió del que serà aquest 2015?

  Dos paraules fonamentals per mí: LLUM perquè per fi desapareixerà la obscuritat en que es trobava el tema del Colom català i JUSTÍCIA perquè el meu país, la meva terra que és Catalunya veurà de nou i de manera justa com torna a recuperar el seu lloc i el seu “status natural” . Un status que tenia abans del 1714 quant una Corona irrespectuosa, sense escrúpols ni paraula, que no respectà els pactes i que sobretot no ha deixat durant aquests 300 anys d'atacar la nostra dignitat. I tot per la força de les armes, no ho oblidem.
I mira, encara en diré una altra de paraula molt eloqüent: VICTÒRIA.