Envia a un amic Presentació del llibre: “Lliures o Morts”, de Jaume Clotet i David de Montserrat
» Actes culturals
El Cercle Català d'Història va organitzar la primera de les conferèncias de la temporada al Centre Comarcal Lleidatà. En aquest cas va tenir lloc el passat 19 de novembre i el convidat fou en Jaume Clotet (periodista i historiador), co-autor juntament amb en David de Montserrat (periodista), de la novel·la històrica "Lliures o morts", una història que ens descobreix l'heroi oblidat del 1714.
Un moment de la xerrada d'en Jaume Clotet. (Foto: C.C.Lleidatà)
La novel·la
Entrat el segle XVIII, Ermengol Amill, mestre d’escola, s'implica de gairell a la Guerra de Successió. Amb l'únic objectiu de viure tranquil·lament amb la seva família a l'Empordà després d'abandonar el seu Pirineu natal, un gir inesperat en el seu destí el duu a lluitar sense descans per defensar a ultrança la nació catalana abandonada a la seva dissort. Amill encarna amb la seva resistència la peça d'escacs en què s'ha convertit Catalunya en el gran tauler europeu.
Amb la Guerra de Successió com a escenari de fons, amor, venjança, traïció, hipocresia, desconsol, coratge i amistat conviuen entre la vida d'aquest heroi involuntari i l'alta política que remou els fonaments del Vell Continent. La narració, recolzada sobre una gran quantitat d'informació rigorosament històrica, passa dels camps de batalla a les cancelleries europees per oferir els dos punts de vista d'aquesta història: el d'un home en una Catalunya que descobreix d'una manera lacerant que quan no hi ha amics ni enemics sinó interessos, la llibertat té un preu; i el dels grans poders que acabaran decidint el futur d'Europa i les seves nacions.
Els autors
David de Montserrat i Nonó (Girona, 1972) Diplomat en Turisme per la UdG, tècnic de Relacions Públiques per la UB i llicenciat en Periodisme per la UPF, ha treballat i col·laborat en premsa digital, ràdio i televisió a mitjans com TV3, TVE, Vilaweb, Ràdio Girona-Cadena Ser, l'Agència Catalana de Notícies (ACN), entre altres, així com a l'àrea de comunicació dels departaments d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació i de Governació i Administracions Públiques, des d'on va impulsar les campanyes Elteumòbil.cat i Catalan, a business opportunity.
Jaume Clotet i Planas (Barcelona, 1974) Jaume Clotet (Barcelona, 1974) e´s llicenciat en Periodisme per la UAB i en Histo`ria per la UB. Ha treballat i col·laborat per a diversos mitjans de comunicacio´ (Avui, El Punt, Ara, Pu´blico, El Singular Digital, ABC, Com Ra`dio, Ona Catalana, TV3 i RAC1) i va ser corresponsal al Pai´s Basc entre els anys 2001 i 2003. Tambe´ ha sigut cap de premsa del departament de Governacio´ i subdirector de l’Age`ncia Catalana de Noti´cies (ACN). E´s coautor de Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor) (2010).
La música de "Lliures o morts"
La guerra de Successió coincideix amb l’època del Barroc que va donar grans compositors i obres que formen part de la cultura universal dels nostres dies. A Europa, les corts europees anaven a cops de colze per comptar amb el bo i millor de la música del moment. Moltes de les peces de l’època varen tenir relació directa amb el conflicte. Per això us convidem a gaudir-ne, tant si esteu llegint la novel·la “Lliures o morts” com si no.
Entre altres hi trobareu des del Te Deum de Georg Friedrich Händel composat amb motiu del Tractat d’Utrecht, passant per “Los elementos” (1702) del músic mallorquí a la cort de Madrid, Antoni Lliteres, en la qual evoca l’element foc, és a dir Felip V, l’aire que seria la mare de Felip V, la terra corresponent a Espanya i l’aigua que apaga el foc que es referiria a Carles d’Àustria, en la disputa contra els Borbons. O peces del màxim exponent català de la música barroca, Francesc Valls, mestre de capella, entre altres, de les catedrals de Girona i de Barcelona i de Santa Maria del Mar, també a la capital del país.
Però també hi trobareu el “Cants dels aucells”. Sí, ho heu llegit bé, la famosa composició que va fer cèlebre Pau Casals però que en ple conflicte fou una peça molt popular a la Barcelona austriacista. I precisament a Barcelona, a la Llotja de Mar, és l’indret en el qual, l’any 1708, es representa per primera vegada una òpera als Països Catalans titulada “Il più bel nome”, d’Antonio Caldara per celebrar les noces reials entre els rei Carles III i la reina Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfentbüttel.
Un repertori ampli i divers, doncs, que es completa amb cançons contemporànies al·legòriques a fets de la guerra de Successió de cantants de casa nostra.
Ermengol Amill i Moliner
Ermengol Amill i Moliner (Bonestarre, 1665 – Crotona, 1732) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola. Va cursar estudis a Tarragona i es va casar amb Rosa Pont a Agullana, on va exercir de mestre i traginer. Amb Rosa Pont va tenir tres fills: Raimunda, batejada el 13 de novembre de 1701; Ponç, batejat el 25 de novembre de 1703 i Margarida, l'1 de febrer de 1708. Més endavant féu la carrera militar.
Després de l'aixecament austriacista esdevingué el coronel d'un regiment de fusellers de muntanya voluntaris (miquelets), batejat després com a Regiment de Fusellers Voluntaris Sant Raimon de Penyafort (o Sant Ramon). Fou un dels principals caps militars del Front Exterior. Home dotat d'una gran capacitat d'organització i lideratge, es destacà en la guerra irregular i les tasques d'espionatge i contraespiontage, qualificat d'autèntic heroi per la seva intensa activitat entre el 1712 i el 1714 lluitant al costat d'altres militars il·lustres com Josep Moragues, Antoni Desvalls o Rafael Nebot. Va lluitar a les comarques del Maresme, Osona, Moianès, Lluçanès, els dos Vallès, el Llobregat, el Bages, i al setge de Barcelona. Quan el 1713 els Regàs, Antoni de Cortada i d'altres vigatans ja havien abandonat la lluita, ell prosseguí la guerra per, tal com queda testimoniat, la Llibertat de la Pàtria.
El gener del 1714 es posà sota les ordres d'Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal, que havia estat encarregat d'organitzar l'exèrcit català de l'interior, i combaté al Maresme, Vallès, Moianès, Lluçanès, Bages, Baix Llobregat i Penedès.
Finalment el 18 de setembre del 1714 es va veure obligat a capitular a Cardona, juntament amb els seus companys d'armes, i, tot i que li havien promès la llibertat a canvi d'allistar-se a l'exèrcit espanyol, els castellans incompliren la paraula i l'empresonaren. Pogué escapar de la presó de Girona tot fugint cap a França i després cap a Viena, on va continuar al servei Carles III comandant una companyia de cavalleria. A Viena tingué un altre fill, de nom Llorenç, que va estudiar matemàtiques.
Des d'aleshores va participar de les guerres contra l'Imperi Otomà. De fet, lluitant contra l'Imperi Otomà, fou fet presoner i torturat. El 1718 obtingué la llibertat, però segurament amb la salut malmesa. Se'l nomenà governador del castell de Crotona al Regne de Nàpols fins l'any 1730, moment en que, segurament per problemes de salut, va subrogar el càrrec formal de governador del castell de Crotona.
Va ser nomenat governador de Crotona el 1730 fins el 1732, any de la seva mort. Va morir als 67 anys el dia 4 de setembre de 1732 i va ser enterrat a la cel·la del monestir dels Mínims de Sant Francesc de Crotona. La seva tomba ja no existeix després que l'església del mateix nom fos enderrocada a mitjans del segle XIX.
Redacció del CCH
|
|
|