Envia a un amic

L´actuació de Felip Vè a Catalunya

» Cal saber

  Els motius que els catalans tenim per a no oblidar la memòria del rei Felip IV (V de Castella) son moltíssims. No es d’estranyar que quan anem al WC ens hi referim com a Can Felip.

  Aquesta és una relació d'algunes de les disposicions dictades pel primer Borbó, després d'haver-se apoderat de Barcelona l'11 de setembre de 1714, i recordar-les.

• Abolició de les Corts de Catalunya.
• Abolició de tots els organismes de govern de la nació catalana.
• Extinció del Consell de Cent i de tot el règim municipal de Catalunya.
• Extinció de la Generalitat de Catalunya.
• Extinció de la Universitat de Barcelona, que és traslladada a Cervera.
• Clausura de les Universitats catalanes de Lleida, Vic, Girona i Tarragona.
• Confiscació dels béns de tots els catalans que es distingiren en la defensa de les nostres llibertats, fins i tot dels que havien trobat la mort en lluita.
• Establiment a Catalunya de l'encara no coneguda càrrega dels allotjaments.
• Obligació de tots els pobles de Catalunya de destinar un tros de llurs camps per a plantar-hi farratges per als cavalls de les tropes de Felip V.
• Prohibició als professors de la ciutat de Barcelona d'ensenyar Retòrica i Gramàtica.
• Empresonament dels vint-i-cinc principals cabdills de la defensa de Barcelona, els quals foren engrillonats i tancats per a tota la vida en llunyans castells, malgrat haver estat promès en l'acta de capitulació de Barcelona el respecte al vençut.
• Imposició a Catalunya de la contribució del paper segellat.
• Imposició, com a oficial, de la llengua castellana en lloc de la catalana.
• Cessantia, sense cap excepció, de tots els empleats de la ciutat de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.
• Prohibició als paisans de Barcelona d'anar pel carrer en grups de més de dos després del toc de retreta.
• Creació de l'ominós "donativo" pel qual s'exigia als catalans un repartiment de més d'un milió de lliures catalanes. Al que no volia pagar el que li exigien, li enviaven un esquadró de soldats a casa seva amb ordre de mantenir-lo a la força, fins que hagués pagat l'impost.
• Exili, per ordre del capità general T'Serclaes, de molts canonges, religiosos, nobles, jutges, advocats, escrivans i individus d'altres estaments que es distingien per llur amor a la terra.
• Ajusticiament a Barcelona el dia 27 de març de 1715 com a vulgars criminals, de l'il·lustre general català En Josep Moragas i els seus companys Francesc Solanic, Jaume Roca i Pau Macip, que es distingiren en defensa de Barcelona.
• Execució en garrot, el dia 5 d'abril de 1715, d'en Francesc Casllar i Tord, un dels més valents oficials del Regiment del Roser, el qual es cobrí de glòria en el setge de la ciutat.
• Empresonament durant els mesos de febrer i abril de 1715, de 3.876 persones. Moltes foren desterrades i les altres tancades a Montjuïc, Lleida, Tortosa i Tarragona.
• Ajusticiament a la força, a Girona, dels valents guerrillers catalans,Noi d'Avinyonet, Joan Oliver i Francesc Montfort.
• Execució a Vic, de Bach de Roda. Els coronels Brichfens i Aniell pogueren escapar burlant la persecució dels soldats de Felip V.
• Modificació del règim municipal de Catalunya, establint-hi els corregidors, batlles i regidors de nomenament reial.
• Disposició manant que els que no fossin fills de Catalunya poguessin ocupar els seus càrrecs públics.
• Disposició manant que els regidors de la ciutat portessin -banda- i que les venerades gramalles dels nostres consellers fossin vestides pels porters de l'Ajuntament.
• Supressió de la Junta de Sanitat de Barcelona.
• Prohibició del Sometent en tots els indrets de Catalunya.
• Supressió dels càrrecs d'arxiver de la ciutat, mostassals, guaita de Montjuïc i cònsols de Barcelona a Nàpols, Sardenya i Palerm.
• Prohibició que els catalans poguessin usar cap mena d'armes, recollint-se totes les, aleshores, existents a Catalunya.
• Recollida dels "Anals de Catalunya", escrits per Feliu de la Penya, i de tots els escrits publicats durant la guerra en favor de la causa catalana.
• Enderrocament de tots els castells de Catalunya, la conservació dels quals no convenia a l'absolutisme reial. Són incalculables les joies arquitectòniques que, per aquest motiu, van desaparèixer.
• Abolició, el primer d'octubre de 1718, de tota la moneda catalana.
• Supressió del Dret de Catalunya a encunyar la seva pròpia moneda, disposant-se que fos rebaixada a una tercera part del seu valor la moneda anomenada "ardits de Catalunya".
• Prohibició de l'ús de l'espasa als catalans que tenien dret a portar-ne.
• Ordre que cap català pogués tenir a casa seva més que un ganivet de llescar pa, i encara lligat a la taula amb una cadena.
• Ordre dictada pel propi Felip V que fos desguarnida la sala del Consell de Cent, de Barcelona.
• Disposició manant que fossin trets del Palau de la Generalitat els quadres de Sant Jordi i els escuts de les creus i les barres catalanes. Al seu lloc s'hi posaren retrats de Felip V i escuts, torres, lleons i flors de lis.
• Ordre disposant que cada dia a les dues de la tarda, per a recordar als barcelonins l'hora de llur rendició, la campana de la Catedral toqui "Oració del rei".
• Ordre disposant que fos baixada del rellotge de la Seu de Barcelona i feta trossos la campana "Honorata" pel "delicte" d'haver tocat a sometent durant el setge.
• Construcció d'un fort al carrer de Tallers i un altre a Santa Mònica.
• Construcció de la Ciutadella de Barcelona. Per fes aquesta obra es van haver d'enderrocar més d'un miler d'edificis.
• Obligació als catalans de treballar en la construcció de la Ciutadella. Perquè es vegi de quina manera els pagaven, sols direm que un carro estava obligat a fer deu viatges diaris, amb la condició que, si no els feia tots, perdia els 21 quartos que se li donaven de jornal.
• Cremació per mà del botxí a la sala de Sant Jordi de la Diputació, dels documents originals de gran nombre de títols i distincions que s'havien concedit a diferents poblacions i particulars de Catalunya i a la seva Generalitat.

  Encara podríem allargar molt més aquesta llista, però amb el que hem escrit fins ara, ja podem fer-nos càrrec de per què els catalans no podem oblidar de cap manera, ni per anys que passin, la memòria del rei Felip IV (V de Castella).