Envia a un amic

Espai-tertúlia al Cafè de l'Òpera: “Model històric i actual de dominació econòmica sobre els Països Catalans”

» Actes culturals

  La darrera tertúlia de la temporada en aquest espai, al Cafè de l'Òpera, va portar per títol “Model històric i actual de dominació econòmica sobre els Països Catalans” i va estar introduïda per en Jordi Miravet, president del Memorial 1714, entitat de gran tradició a Barcelona, que lluita des de fa molts anys per mantindre en la memòria els fets de la guerra de successió del s.XVIII i les devastadores conseqüències que va tenir per al nostre país, així com per a la recuperació de les constitucions i institucions que allà vàrem perdre.

  En Jordi Miravet, començà la seva xerrada fent una referència al primer Memorial de greuges, concretament al de 1760. Sobre això, en un article de Joaquim Ferrer publicat al Diari de Girola del 21 de març de 2010, ens explicava:

  "Quan el 1714 Felip V prohibí les Constitucions de Catalunya, que eren el conjunt de lleis que ens caracteritzaven com un poble que s'autogoverna, també prohibí les institucions i a continuació, el 1715, dicta el Decret de Nova Planta, que ens imposava un règim i unes lleis que trencaven la tradició política existent. Començava aleshores una llarga etapa de dependència total de l'Estat espanyol que s'havia configurat segons el model francès, és a dir, uniformista i centralista. Començava també un esforç continuat, tossut, dels catalans per recuperar la llibertat perduda i respondre als desafiaments de l'època, el principal del qual era la naixent Revolució Industrial que aconseguírem fer posant-hi totes les energies de què disposàvem. En aquesta llarga lluita de resistència a l'uniformisme i al centralisme i ja en el segle XIX es forjà la Renaixença, que començà com un moviment cívic a favor de recuperar la dignitat per a la nostra llengua, expressada en les lletres, amb consciència històrica. Posteriorment, passàrem a la reivindicació política de la mà d'Almirall i sorgiren iniciatives que plantejaven la necessitat de reforma de l'Estat espanyol en el sentit de reconèixer la diversitat que agrupava i agrupa. Una d'aquestes iniciatives fou el Memorial de Greuges de 1885, considerat durant molt de temps el primer d'aquests documents presentat a Madrid a un rei. Però mai no s'havia dedicat prou atenció a un episodi d'un segle abans que era d'aquestes mateixes característiques.

  Efectivament, el 1760, en ocasió d'haver-se convocat Corts a Madrid per part del nou rei Carles III, fou elaborat el primer Memorial de Greuges, el signaven representants dels països de llengua i cultura catalana, els quals demanaven de forma clara el retorn de les antigues lleis i institucions. El Memorial, redactat amb la comprensible prudència, és prou eloqüent. Lamenta la corrupció i la ineficàcia de les estructures que se'ns havien imposat i demana la substitució per les lleis i institucions pròpies. Aquest document fou analitzat i divulgat com cal per Enric Moreu Rey (Barcelona, 1917-1992), un historiador a qui devem diversos treballs, tots de gran interès com Revolució a Barcelona el 1789, El pensament il·lustrat a Catalunya i la publicació del text i comentaris del Memorial de Greuges del 1760. En tots els seus treballs Moreu Rey demostrà com encara era pendent situar l'autèntic sentit d'episodis que teníem mal catalogats. Un dels més importants fou redescobrir que ja el 1760 els catalans demanaren a un rei d'Espanya el retorn de les lleis i les institucions d'aquest poble. Demostrant que en aquella època els catalans atents al progrés econòmic no oblidaven la reinvindicació política. D'aquell primer Memorial es compleixen ara 250 anys."

  El millor resum de la xerrada d'en Jordi Miravet, la fa ell mateix en el següent article. Un bon article que convida a la reflexió:

EL MODEL HISTÒRIC I ACTUAL DE DOMINIACIÓ ECONÒMICA SOBRE ELS PAÏSOS CATALANS

  Sembla comú acceptar que una situació colonial representa una relació de domini entre una metròpoli rica que s’imposa de grat o per força a un país pobre i llunya, del que n’extreu recursos naturals i matèries primeres alhora que imposa la compra de les seves manufactures.

  Però hi ha un altre colonialisme no tan descrit pels manuals i que s’ajusta a la nostra situació. La d’una nació pobre que domina l’Estat i que viu com una sangonera d’un altra nació mes rica que pertany a aquest mateix estat. On l’exèrcit i l’ordre públic, són elements de dissuasió i un falç imaginari col·lectiu, un efectiu element de control.

  El profit s’extreu a base d’una forta càrrega fiscal i de fixar una estructura econòmica de desenvolupament que exigeix acceptar els excedents agrícoles amb poc o cap possibilitat al mercat exterior i els excedents humans: obrers sense qualificar i funcionaris.

  El País dominat, te dificultats per a capitalitzar les seves empreses i promoure les infraestructures necessàries a la seva realitat econòmica i territorial i com a conseqüència expulsa els seus homes mes preparats. Només el gran dinamisme de la societat catalana i la seva situació geogràfica privilegiada li han permès aguantar i encara prosperar.

  A la nació dominada com a contrapartida se li assegura un cert proteccionisme que li permet vendre les seves manufactures a la metròpoli que les compra amb els diners que rep dels impostos extres que aquella paga. La Nació sotmesa dona diners, via impostos perquè li comprin els seus productes!!

  Aquest esquema te desajustos, però ha funcionat justament perquè tenia desajustos. En bona part per la feblesa del propi Estat Espanyol que no podia controlar d’una manera prou eficient la recaptació dels impostos i perquè la Nació Catalana, no compren ho no sap com trencar la situació i donar ales al seu desig de llibertat. Tot això permetrà a la burgesia nacional una capitalització de recursos que generaran iniciatives socials i públiques que permetran mitigar la manca d’inversions de l’estat i alhora aturar l’afany d’uniformitat d’aquest.

  Avui l’esquema de domini ha canviat però no en el fet substancial de la manca de poder real de la Nació Catalana per a capgirar la realitat de fons de l’Estat Espanyol.

  En primer lloc el comerç s’ha liberalitzat i el mercat és el món, en segon lloc l’Estat Espanyol tot hi haver perdut poder a favor de la Unió Europea, de l’Otan i internament de les CCAA, entre elles els Països Catalans, ha esdevingut molt més eficient i molt mes poderós. Gestiona una quantitat ingent de recursos com mai no havia disposat, fruit de la universalització del pagament d’impostos i d’un increment de la riquesa d’Espanya i també dels Països Catalans. Malgrat tot el dèficit no només no només no és redueix, sinó que augmenta any rere any.

  No tenim control dels nostres recursos ni tampoc del tipus de desenvolupament dels nostres Països. Les grans línies estratègiques son dissenyades per la Nació Castellana i en funció dels seus interessos.

  L’Estat Espanyol continua dominat per la Nació Castellana que no vol renunciar a la política que ha seguit sempre. Ha primat de forma descarada la inversió de l’Estat al seu propi territori i ha escatimat la corresponent al territori català. Ha reforçat la ja existent estructura radial a l’entorn de Madrid i ha ignorat de manera premeditada l’eix del mediterrani i de l’Ebre. Ha afavorit el naixement d’uns campions econòmics que provenen dels antic monopolis que segueixen les mateixes pautes de l’estat que els ha donat origen i el seu mot d’ordre es la unitat del mercat espanyol adaptació del clàssic “ unidad de destino en lo universal”. Ha afavorit el naixement d’uns potents sistemes de comunicació privats i corporacions públiques que promouen un imaginari col·lectiu que nega i esquartera la realitat catalana.

  L’Estat Espanyol es reconeix fort, però com en la guerra nuclear l’ús d’aquesta força implica una derrota total.

Jordi Miravet / 08 de Juny 2010

Redacció del CCH
Fotografies: Maria Miró