Inici  |  Contacta´ns  |  Enllaços Cerca avançada  |  MITIC Experience
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Seccions

Editorial
Editorials anteriors
Agenda
Activitats anteriors
L'article
Articles anteriors
L'entrevista
Entrevistes anteriors
Notícies
Notícies anteriors
Recomanacions
Recomanacions anteriors
Opinió
Opinions anteriors
Projectes
Recerca colombina
Ràdio Liberty
Conferències
Conferències anteriors

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

El regne de Nàpols

» Cal saber


El castell Nou de Nàpols

  Nàpols primerament formava part del regne de Sicília, 1130. Desprès de les “Vespes Sicilianes”, 1282, Pere el Gran va obligar a Carles d'Anjou a refugiar-se a Nàpols. D'aquesta manera, l’antic regne es va dividir en dos diferents. No obstant Pere el Gran ocupà, temporalment, Calàbria, 1283. Jaume el Just, entre el 1285 al 1291, va ostentar els títols de duc de Pulla i príncep de Càpua, tots dos territoris dins del regne de Nàpols. En el 1415, Alfons el Magnànim intentà casar al seu germà amb la reina Joana, matrimoni que no es va dur a terme. No obstant en el 1420, la reina napolitana li va demanar auxili contra Lluís d'Angou i els aliats genovesos, que pretenien conquerir el territori. Joana de Nàpols oferí al rei aragonès, a canvi del recolzament, el nomenament com a hereu el ducat de Calàbria, ames del Castell de l'Ou i del Castell Nou.

  Alfons el Magnànim envia a Joan d'Hixar, amb el títol de virrei, qui amb un estol obliga a les tropes angevines a retirar-se. Al desembre de 1423, el Magnànim deixa com a lloctinent de Nàpols, al seu germà Pere, i tornà a Catalunya. Llavors la reina Joana canvià d'opinió i revocà el conveni de 1420, i en va pactar un altre igual amb Lluís d'Anjou. Es va formar una lliga contra la corona Aragonesa a Itàlia, formada per la reina Joana, Lluís d'Anjou, el papa Martí V, el duc Sforza, Gènova i Milà. Els aliats s'apoderaren de Nàpols a l'abril de 1424, deixant als catalans reduïts als castells de l'Ou i el Nou. En 1234, van morir la reina Joana i Lluís d'Anjou, per lo qual Renat d'Anjou germà de Lluís d'Anjou hereta el regne de Nàpols. A l'estiu de 1436 una esquadra catalana ocupà Gaeta i Terracina, assetjaren Nàpols i Aversa, que va resistir. A l'octubre de 1438, en un nou setge a la ciutat de Nàpols, l'Infant Pere va caure mort. A l'estiu de 1239, el castell Nou, que romania sota mans catalanes, es va tenir que rendir. No obstant, Pocs mesos desprès Alfons el Magnànim ocupà Salern i Aversa, i al gener de 1241 conquerí Benavent. A finals d'aquest any ocupa Cosenza i Bisignano. El 2 de juny de 1442 conquerí la ciutat de Nàpols. Al novembre es va recuperar el castell Nou i a principis de 1443 es va sotmetre tot el regne.

  A la mort d’Alfons el Magnànim el regne de Nàpols el va heretar Ferran I de Nàpols, fill bastard del Magnànim. Mentre que la resta d'estats els va heretar, Joan el Caçador, germà d’Alfons el Magnànim. Darrere la mort de Ferran de Nàpols, Carles VIII de França va envair Itàlia al 1494, i a principis de 1495 va ocupar Nàpols. Ferran el Catòlic va incorporar de nou el regne de Nàpols al 1504.

El calaix d'en Toni



 

 
 
Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana
"Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana, de Jaume Benages, Eva Sans i Joaquim Ullan.





Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:






Actualitat
Els paisatges del mediterrani!"





Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa