Inici  |  Contacta´ns  |  Enllaços Cerca avançada  |  MITIC Experience
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Seccions

Editorial
Editorials anteriors
Agenda
Activitats anteriors
L'article
Articles anteriors
L'entrevista
Entrevistes anteriors
Notícies
Notícies anteriors
Recomanacions
Recomanacions anteriors
Opinió
Opinions anteriors
Projectes
Recerca colombina
Ràdio Liberty
Conferències
Conferències anteriors

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

Espai-tertúlia al Cafè de l'Òpera: “Religiositat i pensament de Cristòfor Colom: Llull com a referent?”

» Actes culturals

  La darrera tertúlia a l'espai del "Cafè de l'Òpera", va portar per títol “Religiositat i pensament de Cristòfor Colom: Llull com a referent?” i va estar introduïda per en Jordi Salat, col·laborador del Cercle Català d'Història. Durant l'hora i mitja llarga que va durar la tertúlia, vam poder gaudir d'un apassionat debat entre les moltes persones que es van apropar a conèixer un aspecte fonamental alhora que poc treballat de l'almirall Colom.

  En Jordi començà explicant-nos que anys enrera, llegint el “Llibre de les Profecies” atribuït a Colom, ja va advertir que hi apareixien aspectes relacionats amb la càbala. Més tard, ja llegint les obres d’en Lluís Ulloa, observà com aquest demanava als intel·lectuals catalans que estudiesin la influencia de Llull en Colom, perquè era la manera més efectiva d’arribar al moll de l'os. Per a en Jordi, no és pas el lloc de naixement de l'almirall Colom el més important, sinó la relació d'aquest amb la doctrina de llull.

  Tant en Llull com en Colom, eren de mentalitat franciscana. Segons en Jordi, a l’igual que en Joan Bernat, es va fer dir “Francesc” (Sant Francesc d’Assís), en Joan Colom es va fer dir “Cristòfor”. Era una tradició constatable. Originalment els franciscans eren considerats heretges, i molts d’ells eren càtars fugits de les croades establertes contra ells. També els franciscans estrictes, seguien la filosofia d’en Joaquim de Flor, anterior a la pròpia creació de l’orde.

  Ja a l’època del Compromís de Casp, aquest fou realment un debat entre franciscans i dominics, ja que en aquells temps, en els que hi havia un problema cismàtic, s’estava discutint realment sobre la vinguda de l'Anticrist a la Terra en funció de diverses profecies, sobretot la del calabrès Joaquim de Flor. Des d’en Jaume I, tots els comtes-reis catalans eren sota la direcció espiritual de monjos franciscans; en canvi els castellans eren sota la direcció espiritual de monjos dominics. Es va escollir el castellà Ferran d'Antequera en lloc del català Jaume d'Urgell com a successor del rei dels catalans, Martí I l'Humà (gran devot de sant Francesc, igual que Ramon Llull i Cristòfor Colom ambdós enterrats amb hàbits franciscans a monestirs franciscans) perquè van guanyar els vots dels nobles influïts pels dominics. El Jordi planteja una qüestió: "Colom, el qual jo crec que era català i franciscà i que de nom de pila es deia Joan Baptista, de la família Colom que defensava la causa de Jaume d'Urgell, es va posar de nom adoptiu "Cristo-ferens" com a contraposició a "Anti-Crist" degut a alguna creença messiànica"?

  En Jordi ens comenta també algunes coses que relacionen Colom amb Llull, ben interessants, com poden ser, en primer lloc, què en el viatge de tornada de Ramon Llull des de Tunísia, el capità de la nau que el conduí, era un personatge anomenat Esteve Colom, i està documentat que era català de Mallorca. Aquest fet, segons es pot llegir en el llibre de Luis de Ulloa, està comprovat documentalment.

  En segons lloc, Colom, en tornar del seu primer viatge , va dir que "havia arribat a les Antípodes". Aquest mot "antípodes" es usat per Ramon Llull quan explica la seva teoria sobre l'esfericitat de la Terra en relació a les marees, les quals, diu, han de tenir unes costes a l’altra banda de les costes atlàntiques d'Europa. A aquestes costes les va anomenar com ho feu després Colom: "antípodes" ( les de l'altra banda, anti-podes). D'aquí dedueix en Jordi, que , donat que Colom va trobar-hi illes, les anomenés "Anti-illes" . El mot “iIlles" és un molt català. Si hagués estat batejat en castellà s'hauria dit dit "anti-islas" derivat del mot castellà "islas".

  El traductor del llibre "Diari de a bord" - l'original del qual no s'ha trobat i molts historiadors pensen que era escrit en català-, va transcriure el mot "Anti-illes" traduït com "anti-illas". La qual cosa seria una catalanada més de les moltes que s’observen en aquest llibre.

  En aquest llibre , per cert, el Jordi ens comenta que ha trobar més de 30 catalanades. Exemple: Tonina ( "tonyina" en català; en castellà "atún"). Pardelas (en català "pardals"; en castellà "gorriones"). Tornar ( en català "tornar"; en castellà "volver") ...

  En aquest llibre "Diario de a bordo", hi diu que a les illes del Carib, els mariners van pescar "sardines" com les que es pesquen a les costes de Castilla. Castilla no té costes marítimes, per tant, el traductor va tergiversar el nom. Catalunya si que té costes marítimes i a més en aquells temps l'Estat català o Corona de Catalunya i Aragó, era una potència marítima internacional.

  També va esmentar la presència de bascos en aquest viatge així com els lligams de Beatriz Enriquez de Arana i el Duc de Medinacelli , amics i protectors de Colom ( Colom es va estar 6 anys a casa seva. En quina llengua parlaven?). I, el seu vincle respecte de fets històrics relacionats amb els regnes de Navarra i la Corona de Catalunya i Aragó; la noblesa catalana, l'aragonesa, la navarresa i el Príncep de Viana.

  I, exposà que, al seu parer, el frare amic de Colom conegut amb el nom de Gaspar de "Gorritio", no era italià de Novara com s'ha cregut fins ara, sense que mai s'hagin trobat proves, sinó que es deia "Gorriti" i era basc de Navarra on existeix un poble amb aquest nom. "Gorri" - va dir- és una mot basc que en català es tradueix per "roig" o "vermell".

  En Jordi Salat ha estat el primer historiador en exposar i defensar l’origen navarrès del pare Gorriti i tot el què això comporta sobre la identificació de la personalitat i el pensament de Colom.

  Va fer-ho públic el 15 de Gener de 2009, a una conferència que es va realitzar en el Reial Cercle Artístic de Barcelona sota el títol de “ Cristòfor Colom: Informació general, documentació, proves científiques i sentit comú “ en la qual va explicant com havia arribat a aquesta conclusió. Aquest any 2010, ens comentà el Jordi, un historiador basc ha manifestat també alguna observació al respecte.

  A Castilla a en "Colom", li deien "Colomo". A "Gorriti", li deien "Gorritio". Els castellans afegeixen la "o" a moltes paraules forasteres i converteixen la "m" en "n" quan es troben al final del mot. Van ser els nacionalistes castellans de caràcter hegemonista, - ens digué el Jordi - confosos a partir d’un determinat moment històric, que encara dura actualment, dins del moviment imperial de l'espanyolisme castellanista, els qui van canviar el cognom original de "Colom" pel de "Colón". Es va enganyar a la Humanitat i no es va complir el tracte fet a les Capitulacions de santa Fe, per a justificar i promoure l' hegemonia de Castilla per sobre les altres nacions ibèriques. Cal que es faci justícia històrica i es reconegui la Veritat; i amb ella, naturalment, la identitat, el pensament i la llibertat de les nacions que, com és el cas de catalans, aragonesos i bascos, s'han volgut avortar i esborrar de la història". Així, ens diu el Jordi Salat, és com " es va adulterar la veritat històrica: una empresa de l'Estat Català o Corona de Catalunya i Aragó, pagada o finançada amb els diners de la seva Hisenda ( Santàngel era el tresorer de la Corona de Catalunya i Aragó, el que avui se’n diria "Estat Català" ja que la seva llengua oficial era la llengua catalana, i, en aquesta llengua es feien tots el documents oficials; també ho havien de ser lògicament les cartes de Colom a Santàngel).

  Aquesta empresa va ser protagonitzada, preferentment, per personatges catalans, aragonesos i bascos. Probablement també jueus conversos i també gallecs ja que aquests eren gent de mar. Els castellans, que també n’hi havia, no podien tenir protagonisme preferent ja que no eren gent de mar. A Castilla a en "Colom", li deien "Colomo". A "Gorriti", li deien "Gorritio". Els castellans afegeixen la "o" a moltes paraules forasteres i converteixen la "m" en "n" quan es troben al final del mot. Van ser uns poders fàctics castellanistes de caràcter hegemonista, - ens digué el Jordi - confosos a partir d’un determinat moment històric els qui van canviar el cognom original de "Colom" pel de "Colón". Cal que es faci justícia històrica i es reconegui la Veritat; i amb ella, naturalment, la identitat, el pensament i la llibertat de les nacions que, com és el cas de catalans, aragonesos i bascos, s'han volgut avortar i esborrar de la història". Així, ens diu el Jordi Salat, és com " es va adulterar la veritat històrica: una empresa de l'Estat Català o Corona de Catalunya i Aragó, pagada o finançada amb els diners de la seva Hisenda ( Santàngel era el tresorer de la Corona de Catalunya i Aragó, el que avui se’n diria "Estat Català" ja que la seva llengua oficial era la llengua catalana, i, en aquesta llengua es feien tots el documents oficials; també ho havien de ser lògicament les cartes de Colom a Santàngel). Aquesta empresa finançada per la Corona de Catalunya i Aragó, va ser protagonitzada, preferentment, per personatges catalans, aragonesos i bascos. Probablement també jueus conversos i també gallecs ja que aquests eren gent de mar. Els castellans, que també n’hi havia, no podien tenir protagonisme preferent ja que no eren gent de mar. A Castilla no hi ha mar. També hi anàrem andalusos, però cal preguntar-se qui eren realment aquells andalusos que vivien a Andalusia abans de l’any 1492. Aquest any fou conquerida Granada; aquest any es feu el viatge de Colom amb andalusos. Els habitants d’Andalusia, però, que sabien fer de mariners no eren pas els castellans acabats d’arribar amb els Reis Catòlics a Granada. “ A Jerez de la Frontera ciutat andalusa, – ens diu en Jordi- l’any 1278, o sigui, 214 anys abans de 1492, es rebuda la patrona de Barcelona, Nostra Senyora de la Mercè amb aclamacions populars. Això és molt significatiu respecte de la identitat dels habitants que hi vivien.”

  En el "Diario de a bordo" es parla d'un personatge adversari i enemic de Colom, el qual fins i tot el va trair. Aquest personatge es deia Martin Alonso i era súbdit de la reina Isabel del Regne del Castilla y León. Colom, a l’entendre del Jordi Salat, “tenint en compte que Colom era català, això vol dir que era súbdit del "seu senyor natural", o sigui el rei Ferran, del Regne de Catalunya i Aragó. El Regne de Catalunya i Aragó tenia vincles amb el Regne de Navarra”. En aquells temps: “ja hi havia discòrdies entre el que en podríem dir, la mentalitat dels castellans i la dels catalans en diversos aspectes, entre aquests, el caràcter imperialista o confederal de l’organització política”.

  Finalment ens va mostrar unes imatges que representaven el pensament de Ramon Llull tot recordant allò que va dir l’historiador peruà, el Dr. Luis de Ulloa en el seu llibre “Cristòfor Colom fou català” a la pàgina 23:

  “No és, de totes maneres, el lloc de naixement de Colom el més important, en l’estudi que correspon a la intel·lectualitat catalana. A ella pertoca sobretot posar en clar la influència de Colom amb el llull·llisme.”


Ramon Llull i l’Escala de l’enteniment


Monument a Ramon Llull fet per Josep M. Subirachs. Muntanya de Montserrat. Catalunya.

  Alguna persona ens recorda que ja l’hispanista Allain Milhou ha demostrat que Colom coneixia les obres d'en Ramon Llull, d'Arnau de Vilanova, Francesc Eiximenis, Joan Rocatallada i d'en Bernat Metge, i que per tot això, òbviament Colom tenia una forta base catalana.

  Més curiositats que ens explica en Jordi, són per exemple el fet de què la primera illa que troba Colom en el seu 1er viatge, l'anomena "Sant Salvador", i la segona "Santa Maria de Immaculada Concepció", conceptes clarament evangèlics propis del Nou Testament, que deixen molt clar la seva concepció cristiana. No va posar noms propis de l'Antic Testament, com són Moisès i Jahvé, relacionats amb la cultura judaica, sinó del Nou Testament relacionats amb Jesús i el Pare Celestial. Especialment significatiu és el nom de "Santa Maria de la Immaculada Concepció" donat que aquest fa referència al "dogma de la immaculada" defensat pels franciscans i en concret pel Beat John Duns Scott (1265-1308).

  Sobre l'illa la "Hispaniola" ens fa un aclariment que ens va despertar molta curiositat. Aquest nom donat a l’illa és un terme clarament català, ja que és un diminutiu de "Hispània" igual, com "Cerdanyola" ho és de "Cerdanya". Per a en Jordi "Hispània" no és el mateix que "España" doncs no és un concepte polític sinó geogràfic i te el seu centre i origen als Pirineus (La Marca Hispànica).

  Després d’hora i mitja de tertúlia, i malgrat les peticions de torn de paraules que es produien, vam haver de donar la tertúlia per finalitzada. En Jordi Salat ens ha promès tornar, per realitzar una segona part d’aquest interessantíssim tema.



Joaquim Ullan i Jordi Salat



Enllaços:

 

 
 
Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana
"Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana, de Jaume Benages, Eva Sans i Joaquim Ullan.





Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:






Actualitat
Els paisatges del mediterrani!"





Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa