Inici  |  Contacta´ns  |  Mapa del web  |  Enllaços Merxandatge  |  Hemeroteca  |  Cerca avançada
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Principals activitats
Les conferències
Cafè-tertúlia Bcn
Cafè-tertúlia Palamós
Les rutes guiades
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català

  Grans projectes

Homenatge a Colom
i a la marina catalana

2008
2009
2010
2016
Cicle de conferències
sobre la marina catalana

2009
2010
Campanya gastronòmica
Menú: l'Amèrica de Colom

2010
54 Congrés Internacional d'Americanistes
2012
Cicle de conferències
actes Tricentennari BCN

2014
Cicle de conferències
actes Tricentennari Palamós

2014

  Documentació

Cal saber
La biblioteca
Historiografia
Narrativa històrica
Activitats

  Veu pròpia

Editorial
L'entrevista
La crítica

  Multimèdia

Àudio - Vídeo - Powerpoint
Youtube - Facebook
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

Ànec amb taronja i els Borja

» Cal saber

L´aportació catalana i valenciana a aquesta recepta

  El fet de cuinar la carn i,particularment l' ànec, amb cítrics com la taronja, segons diversos documents de l'Edat Mitjana i del Renaixement, podria atribuir-se als catalans,com ja hem escrit abans: és a dir, a catalans, valencians i balears. Tenim, particularment, el testimoni de Bartolomeo dei Sacchi, humanista del segle XV conegut com Platina, un alt funcionari papal- de l' època de al Roma dels Borja- que va escriure el manual De honesta voluptate et valetudine, i in fa referència als refinaments de la cuina catalana, i, en particular, als rostits amb taronja a la catalana. Una combinació d' origen català-valencià: era la "manera catalana", ben coneguda a l’Itàlia de l' època, ja que en parlen altres autors, com Maestro Martino de Como, un cuiner autor d' un cèlebre receptari on també hi inclou diverses receptes d' ocells i aus "alla catalana", guisats amb taronja.

  I, per descomptat, en trobem documentació a Catalunya mateix, com es veu en els seus receptaris medievals (Libre de Sent Soví, Libre del coch, de Mestre Robert). No obstant, és la cuina francesa la que ha donat a conèixer, internacionalment, el Canard à l'orange, dit també à la bigarade (mot procedent del catalano-occità, que vol dir taronja agra, que té un aspecte rugós o "bigarrat"). L´esmenta així, per exemple, l´escriptor Alexandre Dumas.Aquesta recepta està plenament introduïda als Països Catalans, sobretot en la restauració pública. Els valencians, de forma ben legítimament, podrien reivindicar com històricament propi aquest plat: i no solament per l' ingredient aromàtic bàsic, la taronja, sinó també pels arguments estrictament històrics. Tot i que, originàriament, es feia servir taronja agra o amargant.

  

Jaume Fàbrega i Colom
Bloc BONA VIDA
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/40284

 

 
 
Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:







Translation in real time
TRADUKKA




Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa





Barcelona 1713,capital d'un estat
"Barcelona 1713, capital d'un estat" de Jordi Peñarroja
(e-Botiga)





Productes MÍTIC

Merxandatge
MÍTIC Serveis Culturals





Granja Cristall - Palamós
Granja CRISTALL
El nou espai del Cercle Català d'Història a Palamós