Inici  |  Contacta´ns  |  Mapa del web  |  Enllaços Merxandatge  |  Hemeroteca  |  Cerca avançada
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Principals activitats
Les conferències
Cafè-tertúlia Bcn
Cafè-tertúlia Palamós
Les rutes guiades
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català

  Grans projectes

Homenatge a Colom
i a la marina catalana

2008
2009
2010
2016
Cicle de conferències
sobre la marina catalana

2009
2010
Campanya gastronòmica
Menú: l'Amèrica de Colom

2010
54 Congrés Internacional d'Americanistes
2012
Cicle de conferències
actes Tricentennari BCN

2014
Cicle de conferències
actes Tricentennari Palamós

2014

  Documentació

Cal saber
La biblioteca
Historiografia
Narrativa històrica
Activitats

  Veu pròpia

Editorial
L'entrevista
La crítica

  Multimèdia

Àudio - Vídeo - Powerpoint
Youtube - Facebook
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

Conferència-col·loqui "Cristòfor Colom: Un frau històric universal"

» Actes culturals

  L'associació Cultural Mare Nostrum amb la col·laboració del Cercle Català d’Història i de l'Ajuntament de Pineda de Mar, van organitzar aquesta conferència-col·loqui on a més, es va projectar el reportatge El Port de Pals. L'acte va anar a càrrec d'en Joaquim Ullan i de n'Eva Sans, president i investigadora respectivament del Cercle Català d'Història i va tenir lloc al centre de cultura Can Comas de Pineda de Mar (El Maresme). El títol d'aquesta xerrada ja era prou clarificador, "Cristòfor Colom: Un frau històric universal".

Resum de la xerrada d'en Joaquim Ullan

  Estem celebrant l’any Jaume Vicens Vivens, un dels autèntics revolucionaris de la historiografia catalana. En un acte al palau de la Generalitat, l’hispanista John Elliot, va destacar que en Vives li ensenyà, a qüestionar sempre la veritat establerta quant la informació senyalava en aquella direcció, i a posar els dogmes en entredit. Proposava estudiar a partir de les dades, sense sentimentalismes ni ideologies.

  Curiosament, continuen havent molts historiadors, que alaben aquestes característiques d’en Vives, però no ho apliquen a ells mateixos.

  S’ha parlat tan de l’almirall Colom i s’han dit tantes i tantes coses, la majoria bajanades de primer nivell, que és molt fàcil suposar que el gran públic, aquelles persones que no estan avessades en aquest "món", òbviament no entenen res del que succeeix, i molt menys, saben a què o a qui, han de creure.

  En aquesta breu intervenció, donat el temps de què disposem, no entrarem pas a aprofundir en la vida del personatge ni en les circumstàncies que es produïren tots els fets, així que si vostès m’ho permeten, aprofitarem aquests minuts, per fer un petit repàs a aquelles obvietats que la història “oficial” -si em permeten que l’anomeni així-, ens ha proporcionat, a fi de què vostès, quan tornin a casa i tinguin una estona per a reflexionar tranquilament, puguin extreure les seves pròpies interpretacions.

Documentació oficial

  Fem una petita ullada a la documentació oficial, teòricament coetània, sobre la que s'ha fonamentat tota aquesta història.

  Per començar, efectuem simplement una primera mirada superficial a l’esmentada documentació. Veurem el següent:

  1. Hi ha un número anormal de documents misteriosament absents o desapareguts.
  2. Hi ha una absència total de documents originals
  3. Hi ha un número ingent i gens lògic de contradiccions entre cronistes, i fins i tot, dins d’una mateixa crònica.
  4. Hi ha clares evidències de documents falsos

  Fem ara, una lectura més acurada d'aquests cronistes de l'època. També podrem extreure algunes evidències molt importants que els nostres investigadors ja fa quasi un segle denuncien:

  1. EL Cristoforo Colombo genovès, i el descobridor d'Amèrica no són la mateixa persona.
  2. El descobridor d'Amèrica és un personatge d'altíssim nivell social.
  3. Els reis catòlics són els seus senyors naturals, i alhora és estranger a Castella.
  4. És coneixedor de tota l'estructura jurídica i administrativa del principat.
  5. No ocultà mai la seva persona ni el seu nom.
  6. Trasllada a Amèrica una estructura purament catalana.
  7. Més evidències de falsificacions documentals.

  Com veiem, l’amalgama d’irregularitats i sospites de manipulació o si vostès volen, d’història que poc té a veure amb la realitat, són en el millor dels casos, importants.

  A més a més, hi ha tot un seguit de tòpics, que s’han perpetuat evidentment ajudats per una historiografia que volia vendre aquest missatge, i que és necessari posar d’amunt de la taula a fi de què ens ajudin una mica més a veure l’escenari:

  1. Existia Espanya?
  2. “Tanto monta, monta tanto”?
  3. Era Castella una potència naval?
  4. Catalunya tancada a la mediterrània?
  5. Quina era la situació real dels diferents estats?
  6. La cúria romana?

Documentació alternativa

  El segle XV, és un segle trascendental per Catalunya. Fets com l'aparició de Benet XIII, 1r Papa Catalano-aragonès, el compromís de Caps i la fi de la dinastia catalana, la guerra civil de 1462 a 1472, i finalment l'inici de les conquestes de les terres americanes. És obvi que el destí de catalunya, es defineix en aquest segle.

  Si el resultat de qualsevol investigació alternativa fos el mateix que els resultats aportats per la documentació oficial, ens trobariem senzillament comfirmant aquesta darrera però, des del moment en què la direcció d'aquestes investigacions paral·leles sempre divergeix de l'oficial, podem dir que estem davant d'un problema seriós. La història fins ara explicada i mantinguda, no sembla ser veraç.

  Cal començar a fer-nos preguntes que potser fins ara, no ens hem fet mai. Per exemple, parlem d'aquesta "famosa" marina castellana.

  1. On eren les escoles cartogràfiques i de pilots?
  2. On estaven situades les grans drassanes?
  3. Quins personatges construïen estris per a la navegació?
  4. Quin dret marítim utilitzaven?
  5. Quines conquestes navals?
  6. Quines batalles importants?
  7. Amb qui comerciaven?
  8. Des de quina època?

  Cal tenir una visió amplia de l’empresa en general i de tota l’expedició i per això, no només cal parlar dels nàutics que la realitzaren sinó també, fer un resum dels personatges més importants a tots nivells que feren possible aquella aventura.

  Caldrà a partir d'aquí, analitzar un bon reguitzell de personatges que tenen una participació cabdal en l'empresa americana i on tots ells, són catalans.

  1. El màxim nivell: Ferran II el Catòlic, Alexandre VI
  2. Els negociadors: Joan de Coloma (secretari), Joan Pere (Juriste, cartograf), Jaume Ferrer (Cartògraf)
  3. Els funcionaris i d’altres: Llúis de Santàngel (Mestre del racional), Pere Posa (Impresor), Leandre Coscó (Traductor), Gabriel Sanxis (Tresorer)
  4. Els nàutics: Lluís Colom, Alfons Anes Pinçon, Vicens Anes Pinçon, Johanes Cossa, Americo Vespucci, Bartolome de las Casas o Casaus, Francisco de Bobadilla, Alonso Ojeda, Bernat Boïl, Ramon Panè, Pere Bertran Margarit, Antoni de Torres, Pedro de Terreros.

Resum de la xerrada de n'Eva Sans

  Cercant a la biblioteca marciana de Venezia podem llegir el que ens diu el cronista de l'època Domènico Malipiero: "… l’armada del rei catòlic pren possessió del nou món in suo nome".

  Als anales de Catalunya del s.XVI ens diuen: "por ser la Nación Catalana la primera que plantó en aquel Nuevo Mundo el gloriosísimo estandarte de la Fe".

  És a dir, hi han cròniques antigues que ja diuen que els catalans foren els qui descobriren el nou món.

  Sobre el Port de Pals i la seva situació geogràfica i estratègica: "Els estudis geològics demostren com zones de secà d' ara eren zones marítimes i marismes fa 500 anys. L'aigua arribava fins a la vila de Pals i en temps més remots, el mateix Mont Aspre i Torroella de Mongrí estàven envoltats pel mar i les llacunes."

  L'Eva ens parla també en aquest apartat, dels estudis de l'Anna Maria Corredor, i de les diferents referències que aquesta autora ha trobat, que certifiquen la presència de mariners de professió a la vila empordanesa de Pals.

  També ens explica l'Eva, els dos importants documents trobats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i que certifiquen l'existència d'un port a Pals durant els segles XVIII i XIX.

  Es fa també un esment a troballes realitzades per l'investigadora n'Alba Vallès, sobre un personatge com en Joan de Gamboa.

  1. El senyor Joan de Gamboa és el senyor de la vila de Pals, capità de Torroella de Montgrí i cavallerís major dels Reis Catòlics.
  2. Joan de Gamboa fou armat cavaller per la reina Joana i anomenat noble capità, general pel comte d’Empúres, el 4 de gener de 1467 en plena guerra civilde la Generalitat de Catalunya contra Joan II.
  3. Aquestes gestes foren destacades pel secretari de la reina, en Bertomeu Serana.
  4. La seva filla,Isabel de Gamboa va gaudir d’una relació sentimental amb Jaume Colom, fill del descobridor.
  5. D’aquesta relació en va nèixer un infant, l’octubre de 1508, anomenat Francesc.

  Al voltant de les caravel·les, n'Eva Sans ens explica que no són construccions exclusives de la zona sud de la península, ni de Portugal, ni de Gènova. Es construien caravel·les a Catalunya tal com ho demostren documents del segle XV -en referència a les Drassanes de Barcelona-.

  El domini català de la mediterrània i l'atlàntic demostra fins on navegaven de forma regular els mariners catalans.

Redacció del CCH

 

 
 
Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:







Translation in real time
TRADUKKA




Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa





L'enigma Colom
"L'enigma Colom" de Maria Carme Roca
(e-Botiga)





Productes MÍTIC

Merxandatge
MÍTIC Serveis Culturals





Granja Cristall - Palamós
Granja CRISTALL
El nou espai del Cercle Català d'Història a Palamós