Envia a un amic

Espai-tertúlia al Cafè de l'Òpera: “Tema Colom: Anàlisi de les darreres aportacions”

» Actes culturals

Una imatge general de la sala

  Seguint amb la línia d’apropar al públic els diferents projectes i tasques que realitzem a la nostra entitat, el Cercle Català d’Història va inaugurar el passat dimarts 1 de desembre “L’espai-tertúlia al Cafè de l’Òpera”. En aquest espai emblemàtic de Barcelona, recuperarem les tertúlies intel·lectuals de vessant històrica, patrimonial o artística catalana. Cada tertúlia presenta un tema diferent que el moderador-convidat exposa i que obre el debat acompanyats, això si, per la degustació d’un bon berenar.

Una instantània de n'Oriol Pujol

  La tertúlia amb la que vam obrir aquest espai al Cafè de l'Òpera, portava per títol “Tema Colom: Anàlisi de les darreres aportacions” i va estar introduïda pel Joaquim Ullan, president del Cercle Català d'Història. La intenció en parlar d’aquest tema, no era altre que posar damunt de la taula, les novetats que s’han produït en les darreres setmanes al voltant de les recerques del personatge de l’almirall Colom, i aclarir conceptes que davant de tant comentari i tant article de premsa poc rigorós, havien generat massa dispersió en la interpretació d’algunes conclusions.

En Jordi Salat i n'Antoni Jaquemot

  En aquest primer cafè-tertúlia, vam superar totes les previsions, i vam poder comptar amb un públic superior a les 20 persones. Tots els assistents van mostrar gran interès en els temes propossats i fins i tot van mostrar gran coneixement al voltant de la temàtica en qüestió. Entre les persones que hi van assisitir, vam comptar amb la presència de diferents investigadors com en Jordi Salat, n’Antoni Jaquemot, en Jordi Peñarroja o el Sr Joan Valls del Centre d'Estudis Colombins, i del món de la política, vam gaudir també de la presència i de l’interès d’en Oriol Pujol.

En Joaquim Ullan, president del CCH

  Volem resaltar també les tres idees fonamentals que en Joaquim Ullan va exposar en la seva introducció:

• El concepte de Mètode historiogràfic i policial, i de com cal tractar les recerques sobre la tergiversació de la història de la descoberta d’Amèrica. En aquest cas, és fonamental centrar qualsevol recerca de manera policial doncs, no només cal trobar la veritat des del punt de vista historiogràfic, sinó també, cal trobar a aquells que van realitzar la manipulació documental, el perquè d’aquesta, i el mètode utilitzat.
• En segon lloc, establir les dues línies bàsiques de recerca que la “comunitat intelectual” està seguint en aquests moments, i l’error de base que s’està cometent. Aquestes línies de recerca no son altres que les investigacions al voltant de l’ADN de les suposades restes de l’almirall Colom que descansen a la Catedral de Sevilla, i la de l’anàlisi lingüístic dels “suposats” documents manuscrits de Colom. Pel que fa a l’error de base, dir que aquest és monumental si donem per vàlids aquestes suposades restes de Colom, i els documents manuscrits. No podem esperar que, qui durant 5 segles ha tergiversat i manipulat tanta documentació, ara ens digui quins ossos i papers son bons per a investigar.
• Per concloure, uns comentaris sobre el darrer llibre d’en Charles Merrill ”Colom: 500 anys enganyats”. És un molt bon compendi de teories alternatives i d’arguments per al seu desmuntatge, i una bona cronologia de l’evolució de la teoria catalana. En el llibre, pràcticament no hi ha res d’investigació, però segons l’anem llegint, cada cop apareixen més i mes personatges catalans que d’alguna manera ens van portant a la conclusió de què l’empresa de la descoberta només podia ser catalana. Sorpresivament a les conclusions, donem per suposat que las ha escrit la mateixa persona, se’ns diu que no era políticament correcte en aquell moment que Colom fos català, i per aquest motiu, el rei Ferran II i l’almirall i fins i tot la seva família, pacten fer-lo passar per italià. Impressionant!!

Un altre imatge general

Redacció del CCH