Envia a un amic

El Barça retorna a la història (I): La passió pel tricampió enlluerna al món

» Cal saber

El rebement

  El passat 28 de maig passarà a la història per la ciutat de Barcelona i arreu del món. El Cercle Català d'Història va voler estar al costat dels jugadors que han aconseguit una fita històrica sense precedents per celebrar aquest èxit. El punt de sortida de la rua era a les drassanes de Barcelona, pensàvem que hi hauria molta assistència de gent però la invasió literal absoluta dels seguidors blaugranes, va superar totes les expectatives. Riuades de joves, de pares amb els nens, de gent gran, de gossos vestits amb samarretes culés, absolutament tothom es va abocar al carrer per celebrar amb el seu equip la glória aconseguida. Una rua precedida per la guàrdia de gala a cavall, i pels serveis de seguretat seguida d'amenització musical s'anava obrint pas enmig de la multitud. D'una manera inèdita, l'almirall Colom dalt del seu peu de marbre, mirava silenciós la multitut amb banderes catalanes i blau granes onejant sota els seus peus. La comitiva va enfilar cap a Via Laietana, al seu davant un atleta amb els colors del F.C Barcelona i a la seva mà una bandera , obria el camí cap a l'estadi.

  Arribats a la plaça Catalunya, ja desbordada de crits de joia i cançons a l'himne del Barça i al “Copa ! Lliga ! Champions ! .…“ pararen un moment per repartir agraïments, salutacions, somriures, petons en Messi, el Valdés, el Puyol, en Xavi, l'Iniesta, el Boyan, en Guardiola i tots els demés a la seva gent. Una ciutat col·lapsada d'alegria i un fi de festa en un estadi ja esdevingut històric: El camp nou. La visió des de dalt les grades fou apoteòsica, com el coliseu romà a punt de rebre els seus herois, les grades cridaven i cantaven de manera desfermada. Un elogi també pel gran civisme que demostrà l'afició. La celebració va ser brillant, amb pantalles per seguir en tot moment tots els detalls. Amb l'irrupció dels jugadors al camp, es desfermà l'extasi per la victòria de les tres copes i pel magnífic treball de tot un equip i d'un club. El castell de focs impressionant culminà una nit brillant i única com a colofó per tots aquells que s'estimen el F.C. Barcelona i Catalunya.

Algunes fotografies de la celebració

Fotografies: Eva Sans
(Fes clic per veure-les més grans)

Una mica d'història

  Com qualsevol altre club esportiu d’aquella època, el Barça va néixer com un grup d’amics que volien practicar esport, i que s’anaven coneixent en els escassos llocs que freqüentaven aquells 'sportsmen'.

  Per això el club va ser fundat en un gimnàs, responent a la crida que va fer Hans Gamper a través d’una de les primeres publicacions esportives de Barcelona, la revista 'Los Deportes'. L’anunci que va publicar aquesta revista el 22 d’octubre del 1899 marcava l’inici de la història blaugrana. Pocs dies després, el 29 de novembre, el club es fundava formalment al gimnàs Solé, on es reuneixen Joan Gamper i onze homes que acudeixen a la seva crida: Gualteri Wild, Lluís d'Ossó, Bartomeu Terrados, Otto Kunzle, Otto Maier, Enric Ducal, Pere Cabot, Carles Pujol, Josep Llobet, John Parsons i William Parsons. Com el mateix Gamper, molts d’ells eren estrangers, i ja coneixien el futbol als seus països d’origen. El primer president va ser l’anglès Gualteri Wild, que compagina la seva condició -com tots els altres socis- amb la de jugador de l’equip.

  A poc a poc el club va fent-se un lloc en l’esport barceloní, i supera una crisi important, el 1908, quan l’entitat va estar a punt de desaparèixer. Gamper va ser vital per donar una nova empenta al club, sobretot perquè va saber vincular més el club amb la ciutat i amb Catalunya, de manera que a finals del 1910 el Barça ja era un club amb una dimensió simbòlica important, vinculat a l’anhel catalanista que es manifestava en amplis sectors de la societat catalana. Paral·lelament, el club s’havia consolidat com a entitat. El 1913 va superar per primer cop la xifra de 1.000 socis, amb una línia ascendent que va arribar als 6.000 el 1922.

La primera samarreta

  Els colors que porten a les samarretes els jugadors del FC Barcelona són des de sempre blau i grana, però amb la particularitat que en aquells primers moments mitja samarreta és blava i l'altra mitja grana, amb les mànigues del color invers i els pantalons blancs.

El primer escut

  El primer escut que té el club és el mateix de la ciutat, el que deixa clar de manera diàfana la voluntat del Barça, des del primer dia, d'identificar-se amb la ciutat que l’acollia i de fondre's amb ella en una simbiosi com més perfecta millor. Anys més tard, el 1910, la Junta Directiva barcelonista, que volia que el club disposés d'un símbol propi, convoca un concurs que va ser guanyat per 'un soci' anònim amb el format de l'escut que tots coneixem.

El primer partit

  El primer partit de la seva història, el FC Barcelona juga contra un equip format per la colònia anglesa de la ciutat, el 8 de desembre del 1899, al camp de l’antic velòdrom de la Bonanova (l'actual Turó Parc). Els anglesos, decisivament reforçats per alguns jugadors de la mateixa nacionalitat que pertanyien al FC Barcelona, van guanyar per 0 a 1.

Els primers camps

  El pelegrinatge del club per diferents llocs de la ciutat per buscar el millor camp de futbol, el va portar a l'Hotel Casanovas (1900), la carretera d'Horta (1901), el carrer Muntaner (1905) i el carrer Indústria, primer terreny de propietat del FC Barcelona, amb una capacitat per a 6.000 espectadors i una tribuna de dos pisos única a la seva època. Va ser inaugurat el 14 de març del 1909, quan el Barça compta en el seu palmarès amb la Copa Macaya 1901-02 i els Campionats de Catalunya 1904-05 i 1908-09. Sota l'encant del camp del carrer Indústria, el club viu la seva primera expansió social i esportiva, amb la conquesta dels Campionats de Catalunya 1909-10, 1910-11, 1912-13, 1915-16, 1918-19 1919-20, 1920-21 i 1921-22 i els Campionats d'Espanya 1909-10, 1911-12, 1912-13, 1919-20 i 1921-22.

El fundador, Joan Gamper

  Nascut el 22 de novembre del 1877 a Winterthur, a Suïssa, el jove Hans Gamper es va interessar de seguida pels esports. A Suïssa ja practicava l’atletisme, el ciclisme i el futbol, i fins i tot va fundar el FC Zurich. Va arribar a Barcelona amb 20 anys, i de seguida es va relacionar amb joves interessats per l’esport. Gamper va fer la crida fundacional del Barça, i com els seus companys el seu principal interès era la pràctica esportiva. Era un bon jugador, i el 1901 va fer 49 dels 88 gols que va marcar l’equip. Va ser jugador fins al 1903. El 1908 va esdevenir per primer cop president del club, per salvar l’entitat de la desaparició. A partir d’aleshores el paper directiu de Gamper va ser fonamental, i va ser president en cinc ocasions, fins al 1925. Gamper es va integrar absolutament a Catalunya; parlava i escrivia en català. Va ser el màxim impulsor de la construcció del camp de Les Corts, el 1922. El 1925 va patir en carn pròpia la repressió de la Dictadura de Primo de Rivera arran de la xiulada a la Marxa Reial. El 1930, assetjat pels contratemps en els seus negocis, es va suïcidar.

Font: http://www.fcbarcelona.cat

Eva Sans i Joaquim Ullan