Envia a un amic

"La Ferrandina i la Isla Bella": Les illes que batejà l'almirall Colom

» Cal saber

  En el món de la recerca històrica, no sempre allò que trobem escrit o allò que llegim pot ser considerat fidedigne a l'original. Així ho hem vist pel que fa referència a la “traducció voluntariosa” de dues illes descobertes per l'Almirall Colom i que coneixem per “Fernandina i Isabela”. Aquests no eren els seus noms originaris.

  El text que es presenta correspon al llibre de Carlos Sanz titulat “La carta de Colón. 15 febrero – 14 marzo 1493” editat a Madrid el 1962. En el mateix, trobem la transcripció de la carta de Colom, feta per Carlos Sanz de l'original imprès a Barcelona en els tallers de Pedro Posa, a primers d'abril de 1493 poc després de l'arribada de l'Almirall Colom a la Ciutat comtal.
Fins ara, se'ns ha explicat que el text original colombí estava escrit en castellà i que d'aquest idioma se'n va fer la primera edició. Però volem incidir en el fet que dins les vàries i diverses traduccions que hi ha, i segons els estudis de l'Alba Vallès, Ferran Colom, el fill del descobridor conservaba una de les cartes del seu pare enviada a l'escrivà de ració Lluís de Santàngel en català. (veure article relacionat). És obvi per tant, que si Ferran té la correspondència enviada pel seu pare en català, serà que escribia en la llengua que li era natural com la seva i com a la pròpia de la corona catalano-aragonesa com era el CATALÀ.

  L'Alba Vallès ens diu:

  “Sabem que Leandre de Coscó -cambrer del Papa Alexandre VI- va fer una versió llatina d'un original, i que se'n conserven edicions en diverses altres llengües, però desconeixem encara en quina llengua fou escrit aquest original. A la Biblioteca Colombina, junt amb altres documents del seu pare, tant manuscrits com impresos, es conservava una carta que ha desaparegut, segons consta en el Registre en què Ferran Colom anotava tant el que comprava com el que tenia de família:

"Letra enviada al escriba de ració. 1493.
En catalán. 4643".

  La qual cosa ha fet pensar que va existir un original escrit en llengua catalana que no hem conegut mai. Testimoni avalat per una altra versió alemanya, publicada a Estrasburg el 1497, en què consta haver-se'n fet un original en català:

  "Getneschet uss der Katilonichen Zungen und uss dem latim" (Traduït de la llengua catalana i del llatí).”

  Es coneix també que colom va enviar una altra carta d'avís de descoberta del Nou Món al tresorer- Gabriel de Sanxís- també de la corona catalano-aragonesa, tots dos – ell i en Santàngel- súbdits naturals del rei Ferran II el catòlic.
Leandre de Coscó, tradueix al llatí la carta de Gabriel de Sanxís, coneguent-se nou edicions de la mateixa: tres d'aquestes impreses a Roma, 1493; una a Amberes, 1493; una a Basilea, 1493; tres a Paris, 1493 i una a Basilea, 1494.Dati la tradueix a l'italià: se'n coneixen 5 edicions. Es coneix també una segona edició castellana el 1497 que fou impresa a Valladolid. D'aquesta tan sols es conserva l'exemplar de la biblioteca Ambrosiana de Milà. Es van fer edicions en català, alemany, francès i anglès.

  Volem centrar la nostra atenció en l'edició en català per dos motius. El primer, perquè a l'edició de la carta publicada per Carlos Sanz- tal i com ens desvetllà el nostre amic i col·laborador Lleonard Garcia- hi apareixen dos noms d'illes descobertes i batejades per l'Almirall Colom en català original i no amb el nom canviat, segons les posteriors versions castellanes i en altres llengües basades en les cartes en aquest castellà “alterat”. No es difícil entendre que per obeïr a interessos “castellanitzadors” , de la mateixa manera que ens han traduït el cognom COLOM per COLON, el mateix s'hagi fet amb aquestes illes. Veiem-ho:

  A la portada podem llegir que aquesta edició és una “Reproducción del texto original español impreso en Barcelona (Pedro Posa, 1493)”. L'edició del llibre de Sanz és del 1962. I ens hem de preguntar que si no trobem aquests mateixos noms en d'altres reproduccions potser sigui perquè les demés versions amb els noms canviats d'aquestes illes foren altres reproduccions posteriors que es van fer en castellà impreses en altres ciutats amb una voluntat toponímica castellanitzadora evident.
A la vuitena línea de la transcripció original podem llegir clarament com hi diu:

  “...A la segunda puse nombre la isla de Santa maria de concepcion a la tercera ferrandina a la quarta la isla bella...”

  En canvi, a la pàgina 7 del llibre hi trobem la traducció d'aquesta transcripció per part de l'autor on hi apareixen els noms d'aquestes illes canviats, per bé que de forma paradoxal donat que a les notes al peu de pàgina el mateix autor cita els noms originals i fins i tot en dona una referència més que es troba al diari de a bord de l'Almirall Colom.

  “... A la segunda puse nombre la isla de Santa María de Concepción; a la tercera, Fernandina; a la cuarta, la Isabela...”

  L'altra motiu és que l'autor explicita que la carta no és l'únic lloc on apareixen aquests noms, també ho trobem al Diari de a bord:

  Fent referència a la Isabela, en el peu de pàgina Carlos Sanz ens aclareix que és :“ isla bella” en el original. Es de notar que “...tambíen en el Diario de a bordo de D. Cristóbal Colón, según la copia extractada por el P. Bartolomé de las Casas, al referirse a este nombre el dia 19 de octubre, dice textualmente: “
  ... “ a la cual puse el nombre de la Islabela...”

  Podran llegir també gràcies a les últimes tecnologies per internet, la transcripció sencera de la carta al següent link: Fes clic

  Per tant, un cop recuperats de nou els noms originals de les illes descobertes i batejades en realitat com Ferrandina i Isla Bella, s'obra una mica més la porta cap al camí que ens portarà a aclarir algun dia les incongruències i les falsedats sobre el descobriment d'Amèrica, perquè no pot predominar la voluntat de perpetuar els errors o les falsedats per damunt dels fets reals i del paper real que hi van desenvolupar els catalans i l'armada que acompanyà l'Almirall Cristòfor Colom en la descoberta i presa de possessió del Nou Món.

Eva Sans
Investigadora CCH