Envia a un amic

"Speculum alfoder", text anònim

» La biblioteca: Historiografia

  Mort el general Ísimo cal reconèixer que a l’estat espanyol, i en molts aspectes, la societat va desencotillar-se. Un dels signes d’aquest canvi és el que llavors va batejar-se com el destape, sobretot en els espectacles, els mitjans de comunicació i, també, els llibres. La febrada arribà a afectar fins la col·lecció Calamus scriptorius, que era un poti-poti de “libros antiguos y modernos, documentos, epistolarios y manuscritos”, que el 1978 publica en edició bilingüe –català i castellà– un breu manuscrit de temàtica eròtico-mèdica o, dit d’altra manera, una guia per a la salut i el gaudi sexuals.

  A l’Europa cristiana medieval la influència eclesiàstica fa que el sexe sigui quelcom pecaminós i gairebé tabú, a diferència del que passa a les societats dels països islàmics. Per això han sobreviscut fins ara diversos tractats o guies sexuals d’autors àrabs o jueus per un de sol escrit per un cristià, el De coitu, de l’insigne Arnau de Vilanova. Un altre text català de la mateixa temàtica és Speculum al foder, obra de la qual desconeixem qui pugui ser l’autor i també ignorem la personalitat del traductor. Perquè en aquest cas ens trobem davant d’un text traduït d’un original àrab o hebreu a la segona meitat del segle XIV.

  L’editor publica una versió ortogràficament normalitzada per Teresa Vicens, acompanyada de la traducció castellana. Fins aquí no hi ha res de censurable, les edicions bilingües, més o menys crítiques, són una pràctica habitual en el panorama habitual de l’edició a partir del segle XIX. Allò que no sembla correcte és la semiapropiació castellana d’un text català quan l’editor hi planta una coberta amb el títol només en castellà: Speculum al joder. El fet que el text original sigui inclòs (folis 35-54) al manuscrit 3356 de la Biblioteca Nacional, a Madrid no justifica aquesta maniobra, quan es tracta d’un text en català. Cal dir que la portada sí inclou el títol català, seguit del castellà. Però per veure això ja cal obrir el llibre, on hi ha un interessant pròleg de Teresa Vicens amb un únic defecte: és excessivament breu. Aquesta brevetat no impedeix però que s’esmenti la primera edició, en tiratge reduït i per a bibliòfils de 1917, a cura de Ramon Miquel i Planas.

  Tot i que Speculum al foder es un text que es presenta sense les seves parts marcadament diferenciades permet destriar-ne tres. La primera part té un caràcter marcadament mèdic –fisiològic, higiènic i terapèutic–, i és la que inclou un sumari, amb els seus dotze breus capítols relacionats.

  La segona part és un conjunt de consideracions sobre l’erotisme i la tercera, un repertori amb una vintena de posicions coitals. Aquestes dues parts, que són les eròtiques no consten en el sumari, probablement per evitar l’interès de censors o inquisidors.

  Deixant a banda el fet que es tracta d’un text que centrat exclusivament en el que hom podria qualificar de “relacions heterosexuals estàndard” i que està escrit des d’una perspectiva masculina (som al segle XIV!), conté interessants aproximacions a la mentalitat i sensibilitat femenines.

  Al nostre mitificat segle XIV, malgrat l’ombra omnipresent de l’església, Speculum al foder, junt amb el De Coitu de Vilanova, ens apropa un dels temes que interessaven a la societat catalana, en la teoria i a la pràctica. I que encara interessen, és clar.

Jordi Peñarroja

Fitxa bibliogràfica:

______________. Speculum al foder. A cura de Teresa Vicens. José de Olañeta, editor. ISBN 84-85354-13-3. 1a edició, col·lecció Calamus scriptorius 20. Barcelona, 1978. (64 pp. de format 15x21 cm.)