Ciutats i viles en l'organització fiscal del territori. Segles XVI i XVII (II)
Per entendre una mica més com es configurava l'organització fiscal del territori i per veure de quina manera s'aplicava, oferim la transcripció d'un tall de la obra de l'Eva Serra, Valentí Gual, Agustí Alcoberro, Jaume Font sota la coordinació de Jaume Dantí “Ciutats, viles i pobles a la xarxa urbana de la Catalunya Moderna” - de Rafael Dalmau, Editor.
Els capítols de la Diputació de 1481 ens indiquen que al segle XV eren importants els draps banyolencs, així com també posa l'accent en els nuclis d'Armentera, Margalef, Poboleda de Montsant, Ribera d'Ebre i Capellades, com a llocs de molins drapers comuns a la draperia catalana. Per aquesta raó tots els draps i escapolons que hi anessin havien de declarar qui eren “ los senyors d'aquells dits draps escapolons” i llur domiciliació, per tal que aquests complissin, després, fiscalment davant dels collidors en les seves respectives col·lectes.La importància que per a la producció catalana tenien les llanes que, sobretot procedents d'Aragó, baixaven per l'Ebre la verifica els augments fiscals que fa el General el 1537 a les llanes que arribades per l'Ebre marxen de Catalunya. El 1547 els capítols del Redreç del General ja fan referència explícitament als “draps de pagès” per donar pautes fiscals al bollador: “ Ordenaren que algun bollador no pugue bollar algun drap de pagès sinó si serà pentinat, a rahó XIIII sous cana, o verví a rahó XII sous cana e no manco.
El ferro és també un altre eix productiu. El ferro de Cerdanya, Vall de Querol, Conflent, Capcir o Vallferrera amb albarà de guia ha d'anar a posar-se de manifest en les taules més properes o millor situades en el seu trànsit de destí. Les disposicions del ferro indiquen la geografia de la producció, és a dir les terres pirinenques, i la geografia de manufactures del ferro, com per exemple Ripoll, o la geografia dels trànsits, com Olot o Camprodon, o de sortida marítima del ferro sense obrar, com ara Sant Feliu [de Guíxols], Cadaqués o “en altre qualsevol lloch que entrarà a una lleugua vora del mar.“
Les disposicions sobre la sal indiquen el paper del tauler de Cardona pel que fa al control d'aquest comerç. La normativa del General també permet observar el paper de les taules de Barcelona, tortosa, Girona i Lleida en el control de la llana sense obrar d'Aragó: “ Advertint que dites llanas no poden ésser despatxadas sinó tantsolament en les taules de Barcelona, Tortosa, Gerona y Lleyda, segons el capítol 20 de les Corts de 1481. “ De la mateixa manera que una vella declaració dels Diputats sense any compilada en el Llibre dels Quatre Senyals disposava que els drets del General dels fustanys descarregats a Cotlliure i enviats a Barcelona havien de pagar la bolla als arrendataris de Barcelona i no als de Perpinyà. Pel que es refereix al safrà català, hom pot comprovar que les taules de control són: Batea per als safrans de la terra d'Horta del bisbat de Tortosa, i la taula de Cervera pel que fa als safrans de l'Urgell. El tarifari de 1655 o el de 1680, d'una banda, permeten observar que són molts els productes dels quals aquest només estableix tarifa d'eixida i molts d'ells són agraris o no manufacturers: bestiar de menjar, bestiar mular, blat, bescuit, bolets, salats, confits, cera obrada, fusta de vaixells, fesols, faves, fideus, fonolls marins, garrofes, guindes, grans de llavor, llanes de la terra, olis, ordi, orellanes, olives, pinyons, ponsems, pomes, pèsols secs, peix fresc i salprès, roldor, roja, safrà, sardines, taronges, torrons, tàperes, tabac, tortugues, vi, vinagre i vitualles en general; però hi ha també molts productes manufacturers que només tenen tarifa d'eixida: vaixelles d'argent, sabates, bótes de caminar, guants i coses de cuiram d'habillar homes i dones, caixes, cadires, canters d'aram, clavasons, culleres de fusta, copetes de llautó, candelers de metall, cadenats de maleta, coixins de tota sort, capses de fusta i suro, cordes i cordons de barrets, corals obrats, cordoneres de fil i cotó, cartes, camisoles de seda i fil, draps de llana de totes sorts, fil d'or i plata, olles de terra, barrets, sivelles de fero, cèrcols, serres de sabater, tapisseria, tiretes, tapins, xinel·les, teles de serres per a sedaços, trespotins, talladors, tovalles, torcaboques, vaixells. Això indica un país rural però no estrictament agrari, on els productes agropecuaris són molt importants, però ho són en la mesura que existeix un fil manufacturer que competeix- amb dificultats, això si, però competeix- amb les manufactures forasteres.
Tant la legislació general catalana com els capítols del Redreç de la Diputació posen en primer terme l'existència d'un territori homogeni de producció i consum de manufactures en competència, i el Llibre dels Quatre Senyals o el Directori de la Generalitat són prou indicatius del paper determinant de la malla urbana en la configuració d'aquest territori.
El CCH
