Inici  |  Contacta´ns  |  Enllaços Cerca avançada  |  MITIC Experience
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Seccions

Editorial
Editorials anteriors
Agenda
Activitats anteriors
L'article
Articles anteriors
L'entrevista
Entrevistes anteriors
Notícies
Notícies anteriors
Recomanacions
Recomanacions anteriors
Opinió
Opinions anteriors
Projectes
Recerca colombina
Ràdio Liberty
Conferències
Conferències anteriors

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

El convent de Santa Caterina i els Jocs Florals de l'edat mitjana

» Cal saber

  Que queda encara constància de les costums, tradicions i celebracions al nostre país és cosa ben sabuda , moltes d’elles encara se segueixen celebrant però d’altres s’han quedat aturades en algun moment del passat. Amb la intenció de recuperar la noticia o informació d’ aquestes celebracions hem cercat en el magnífic pou i recull de tradicions i histories que elaborà Joan Amades i tal i com ell les narrà us les volem fer arribar.

  “El convent de Santa Caterina va ésser el primer edifici gòtic que va aixecar-se a Barcelona. Per tal d’ajudar a la construcció de l’església, el rei En Jaume va imposar un impost a les mercaderies que es desembarcaven i que acudien als molins de la ciutat. Sembla que l’import d’aquest tribut va ésser destinat a edificar la part alta del temple, d’ací que els mariners, moliners i mercaders diguessin que tenien part en el temple, puix que havien ajudat notablement a pagar-lo i que els dominics repliquessin que en el temple no, que a tot estirar en la coberta o a terrat. A primeries del segle XIV el rei, des de Montblanc, va manar al batlle de la ciutat que lliurés als dominics una nau vella que els havia promès per acabar les obres de l’església. Aquest donatiu porta a suposar que el fustam invertit en l’obra fou aprofitat d’una nau desballestada.

  En aquest convent l’any 1416 van celebrar-se unes Corts convocades i presidides pel rei Alfons IV d’Aragó, que va fer el discurs d’obertura.

  A la sala capitular d’aquest convent s’havien celebrat els Jocs Florals dels segles XIV I XV. Al centre de la sala es guarnia com una mena d’altar, damunt el qual eren exposades les joies ofertes com a premi i els tractats, regles i ordinacions de la poesia i l’art de trobar. A mà dreta hi havia un gran setial per al rei Alfons, els seients per als mantenidors; al seu costat, els poetes i mestres en la gaia ciència de trobar, i la resta del local estava destinada al públic.

  El dia indicat per presentar l’obra era anunciat el començament de la festa a toc de campana. Seguidament els mantenidors i els poetes anaven a oir missa i després es traslladaven a la sala. Cadascú ocupava el seu lloc i els poetes feien públic i solemne lliurament de les seves composicions als mantenidors. Així com avui l’autor del treball presentat es manté secret, abans era precisament al contrari; havia de presentar-lo ell mateix públicament i escrit en paper sovint ricament exornat amb pintures i miniatures.

  Rebuts els treballs, l’assemblea es dissolia i un temps després es tornava a reunir, un cop imposats dels treballs. Els premiats havien d’estar escrits damunt de l’altar, on hi havia els llibres de la poesia i les joies ofertes com a premi. Els mantenidors i els poetes anaven a cercar el president a casa seva i precedits per la cobla dels ministrils formaven una comitiva que s’encaminava cap el lloc de la festa. Es feia el repartiment de premis amb tota solemnitat i un cop finit l’acte, s’organitzava novament el seguici, però aleshores els llorejats ocupaven un lloc més preferent i distingit que abans. La comitiva tornava a casa del president i aquest servia un refresc als mantenidors i als poetes, que després eren acompanyats a les seves cases respectives pels ministrils i pels admiradors i el poble que havia presenciat l’acte.

  Per ponderar la grandiositat del convent de Santa Caterina, la fantasia popular diu que hi havia tantes finestres com dies hi ha a l’any o sigui 365, i que totes donaven a la part forana de l’edifici, puix que n’hi havia moltes d’altres d’interiors que no figuraven en aquest compte.” [1]

  



Notes:

[1] Amades, Joan. “ Histories i llegendes de Barcelona. Passejada pels carrers de la ciutat vella “ per Joan Amades. Volum II. Edicions 62. Barcelona 1984.



Eva Sanchez

 

 
 
Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana
"Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana, de Jaume Benages, Eva Sans i Joaquim Ullan.





Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:






Actualitat
Els paisatges del mediterrani!"





Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa