Mapes antics

» 1525-88 - Diversos autors - Suècia i països escandinaus

• Data: (1) 1550-60, (2) 1568, (3) 1570, (4) 1570, (5) 1573, (6) 1575, (7) 1576, (8) 1588, (9) 1588, (10) 1525
• Autor: (1) Anònim, (2) Fernão Vaz Dourado, (3) Fernão Vaz Dourado, (4) Fernão Vaz Dourado, (5) Domingos Teixeira, (6) Bartolomeu Lasso, (7) Fernão Vaz Dourado, (8) Bartolomeu Lasso, (9) Thomas Lan, (10) Pero Fernandes.
• Escola cartogràfica: (1 al 8) Portuguesa, (9) desconeguda.
• Breu descripció: Senyeres catalanes, a Suècia.
• Localització Física: (1) National Maritim Museum de Greenwich, (2) Fundación Casa de Alba, Madrid, (3 i 4) Henry E. Huntington / University of California, (5) Biblioteca Nacional Francesa, París, (6) Rosenbach Museum, (7) Biblioteca Nacional de Portugal, (8) Biblioteque Royale de Belgica, Bruselas i (9) Kolekcja Tomasza Niewodniczanskiego, Bitburg, (1)0 Sächsische Landesbibliothek, Dresden.
• Petita descripció dels elements clau que hi apareixen: Senyeres a Suècia o països escandinaus.
• Imatges: 10

Noruega, Alemania (226 kB)	Mapa Mundi (2,07 MB)	Escandinàvia (814 kB)
Mediterrània occidental (860 kB)	Atlas (53,8 kB)	(111 kB)
Nord d'Europa (284 kB)	(980 kB)	(143 kB)
(1,06 MB)

(Fes clic al damunt de les imatges per veure-les més grans)

• "Ajuda'ns amb les preguntes":
  

    Aquesta setmana li toca els torn a Suècia un territori sorpresa. L’anomeno sorpresa, perquè sols de moment sols li coneixem un lligam cartogràfic amb Catalunya.

    Quan veiem una senyera catalana a Sicília, ningú es sorprèn ja que la relació gràfica amb el context històric es conegut per tothom. Però quina relació vam tenir els catalans i la Corona d’Aragó amb aquelles terres escandinaves?

    Així que mireu i cregueu, perquè de moment això es tot el que tenim de Suècia.

    Una curiositat, en l’actualitat la marina mercant sueca i porta una bandera que tot coneixem. Algú sabria dir-nos com és?

    Una puntualització. En el darrer mapa del Pero Fernandez (1525), es pot observar Suècia amb la Creu Austríaca del Rei Carles I. Tot i que no hi surt la senyera demostra que en aquell any ja era considerada una possessió del nostre rei Carles I.

    Ajuda’ns a reconstruir la nostre desapareguda i oblidada història enviant-nos els teus coneixements o mapes (XIII-XVIII) a info@cch.cat