Inici  |  Contacta´ns  |  Enllaços Cerca avançada  |  MITIC Experience
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Seccions

Editorial
Editorials anteriors
Agenda
Activitats anteriors
L'article
Articles anteriors
L'entrevista
Entrevistes anteriors
Notícies
Notícies anteriors
Recomanacions
Recomanacions anteriors
Opinió
Opinions anteriors
Projectes
Recerca colombina
Ràdio Liberty
Conferències
Conferències anteriors

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

Articles i documents

» Sobre la campana Honorata

  Es va construir l‘any 1333 pagant-la el Consell de Cent. Al setge de 1705 una bomba la va esberlar, però continuava essent un símbols pels catalans. Com deia el capità general l‘any 1718:

  «era tan famosa entre los sediciosos esta Campana, que sus Jefes, y Cabezas solían decir que ellos serian del que seria Dueño de La Campana del Reloj de la Seu»

  Castel Rodrigo recomanaria fondre-la i fer canons per controlar Barcelona, amb aquestes paraules.

  «será mucha rezón, y bien parecido, que un Instrumento que fue tan escandaloso en todas las turbaciones pasadas (cual lo fue esta Campana), y fomentador de las Rebeliones bárbaras de esta Ciudad se convierta en otros Instrumentos que justamente sirvan para la Sujeción de la misma»

  A més a més, suggería posar una inscripció per recordar el delicte comés pels catalans.

  Felip V no va estar d‘acord amb aquesta proposta dient: «S.M. resolviò que se hiciesse Artillería pero sin Orla, ni inscripción que la diferenciasse de la demás.»

  El fiscal del consell de Castella va aceptar l‘ordre del monarca, encara que sí va manar ho següent, amb el vist-i-plau del rei:

  «Lo mejor es que no haya tal campana de Relox mayor. Lo primero en pena de lo que delinquieron. Lo 2º porque no vuelvan a usar mal de ella. Que pongan Relojes medianos en tres, o, cuatro partes de la Ciudad para que de todas partes sepan en que hora viven.»

  Per tot això, la Honorata fou col.locada en forma de canó a un baluard dels que apuntaven cap a la ciutat. Al dibuix es pot veure la zona del baluard, coneguda com “caballero” on van situar el canó bastit de les restes de la campana Honorata.



Antoni Muñoz i Josep Catà

 
 
Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana
"Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana, de Jaume Benages, Eva Sans i Joaquim Ullan.





Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:






Actualitat
Els paisatges del mediterrani!"





Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa