Inici  |  Contacta´ns  |  Mapa del web  |  Enllaços Merxandatge  |  Hemeroteca  |  Cerca avançada
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Principals activitats
Les conferències
Cafè-tertúlia Bcn
Cafè-tertúlia Palamós
Les rutes guiades
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català

  Grans projectes

Homenatge a Colom
i a la marina catalana

2008
2009
2010
2016
Cicle de conferències
sobre la marina catalana

2009
2010
Campanya gastronòmica
Menú: l'Amèrica de Colom

2010
54 Congrés Internacional d'Americanistes
2012
Cicle de conferències
actes Tricentennari BCN

2014
Cicle de conferències
actes Tricentennari Palamós

2014

  Documentació

Cal saber
La biblioteca
Historiografia
Narrativa històrica
Activitats

  Veu pròpia

Editorial
L'entrevista
La crítica

  Multimèdia

Àudio - Vídeo - Powerpoint
Youtube - Facebook
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

Article de premsa - Diari AVUI 20/07/01

» Cristòfol Colom era català

per Josep Colomer i Riva

  El 12 d'aquest mes Isabel-Clara Simó escrivia al seu diari un article parlant de la catalanitat de Cristòfor Colom i de les investigacions que sobre aquesta qüestió estan fent Jordi Bilbeny i Francesc Batlle. La catalanitat de Cristòfol Colom fou desvetllada pel peruà Lluís Ulloa, que estudià i investigà la història de la mineria espanyola al Perú, i a partir d'aquí, la història peruana i sud-americana en general. El govern peruà, el 1896, li confià la missió d'anar formant, amb la recerca als arxius i biblioteques espanyols i de París i Londres, la col·lecció diplomática del Perú, i va formar una col·lecció immensa de documents, dipositats majoritàriament a la Biblioteca Nacional de Lima, de la qual fou nomenat director el 1914.

  Alguns d'aquests documents foren publicats en 30 volums! A part d'això i com a conseqüència de treballs posteriors, publicà diversos llibres d'història. En les seves investigacions "va dubtar de l'autenticitat de la versió tradicional sobre l'origen de Colom i del descobriment d'Amèrica" i "la investigació metòdica i pacient" va "confirmar les evocacions de la intuïció". I es va decidir a publicar-ho urbi et orbi.

  Així va escriure un llibre titulat Cristòfol Colom fou català, explicant com havia arribat a aquesta conclusió. I va fer-lo editar a París (per la impremta Aurora, 63 Rue Ramey), a primers de l'any 1927 (en plena dictadura de Primo de Rivera a l'Estat espanyol, que, sens dubte, no l'hauria autoritzat). Va demanar a la Llibreria Catalònia (que apareix com a editora) que el fes traduir al català (per Domènec de Bellmunt), essent la primera edició la catalana, per deferència de l'autor envers el poble descobridor, seguida de la castellana i la francesa. Sembla que volia fer-la també en anglès, alemany i italià. L'Ateneu Barcelonès li féu donar unes conferències sobre la catalanitat de Colom, conferències memorables que el convertiren en l'home del dia.

  Pocs mesos després va publicar un altre llibre Noves proves de la catalanitat de Colom, que traduí al català Jaume dels Domenys, també imprès al mateix lloc que el precedent, Maisonneuve Frères, 3 Rue de Sabot, París, amb un subtítol ben expressiu: Les grans falsedats de la tesi genovesa. Portava un pròleg de F. Valls-Taberner, en què aquest expressava: "Alguns dels seus arguments fan que avui la tesi catalana tingui un major valor lògic i àdhuc històricament ofereix alguns indicis més estimables que la genovesa tradicional, francament inadmissible"; més endavant exposa: "Els arxius de Catalunya, explorats metòdicament i amb competència, podrien donar [...] resultats de tals recerques, que fossin d'utilitat per a la història colombina".

  El primer dels llibres i les conferències de l'Ateneu Barcelonès varen somoure els investigadors catalans i se'n va parlar molt. En el pròleg del segon llibre Ulloa remarca que "la tesi de Colom català [...] flotava feia ja molt de temps en l'ambient català"; "[...] F. Carreras i Candi havia ja adoptat des de feia anys l'ortografia genuïnament catalana del nom Colom i havia emès dubtes sobre l'origen genovès del descobridor". "D'altres autors, com mossèn Salvador Bové, s'havien preocupat seriosament de les relacions de Colom amb el lul·lisme, renovant els estudis del P. Pascual.

  D'altres feien recerques sobre la presència de Colom a Barcelona el 1492 i sobre el misteri i les tenebres en què s'havia embolcallat aquest fet". "Abans del quart centenari de la descoberta, ja s'havia parlat d'un Colom cátala [...], una tradició inconscient conservada a Catalunya". "Víctor Balaguer, des de 1888, en el fullet La cuna de Colón, va recollir l'argumentació de D. Lluís Franco y López sobre l'afer [...] i reforçant-la amb nombrosos raonaments, va sostenir la inversemblança del Colombo genovès". "De més temps encara, el Sr. Ramon de Perès, en una notable conferència llegida a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, va fer saber que cert cronista català del segle XVIII, Pere Serra i Postius, havia ja al·ludit a l'origen català del descobridor", com a "supervivència d'una confusa tradició catalana, ofegada per la llegenda genovesa". I resumeix: "Els treballs i aportacions dels ja esmentats i els dels senyors Valls i Taberner, Ferran Soldevila, Maspons i Anglasell, Carreras i Valls, G. de Reparaz i altres [...] constituyesen una prova suficient de la plena veritat de la tesi catalana".

  Ulloa remarca que hi ha un fet nou (en aquells temps) que "domina tots els estudis colombians: el de la comprovació que la minuta original de les capitulacions de la descoberta es troba registrada, no en el registre oficial castellà, sinó en el de la Corona catalanoaragonesa. I no pas registrada sola, sinó junt amb un altre valuós document, el passaport donat ensems a Colom per a la seva gran expedició".

  També Ulloa remarca que en els mateixos documents hi ha "la constatació que Colom «havia descobert abans» d'altres terres occidentals atlàntiques". També insisteix que en els mateixos documents hi ha la declaració de la noblesa, abans de rebre el 1493 el seu escut d'armes, car a les capitulacions se'l tracta de «Xptoval de Colon» i en el passaport «nobilem virum Cristoforum Columbrum». "Aquests tres fets -escriu l'Ulloa- tanquen l'aclaparadora veritat de la tesi catalana i destrueixen, per sempre, la llegenda genovesa".

  I insisteix a deixar clar: "Colom fou noble per ell mateix, va pertànyer a una nissaga noble; per tant de cap de les maneres fou fill del Dominico genovès". I torna a insistir: "[Mal que] pesi a tots els prejudicis i a totes les malèvoles resistències, aquests tres fets basten i sobren per a confirmar [...] que la pàtria netament catalana de Colom en el present mes d'octubre d'aquell 1927, resplendirà amb llum convincent i prepararà la renovació total de la història de la descoberta i de la seva gènesi. Pàtria netament catalana, dic", afegeix l'Ulloa.

  Des de l'octubre del 1927 -data del llibre d'Ulloa- fins al març del 2001, hi van 73 anys i mig. Doncs bé: el dia del meu sant, celebrat amb un dinar amb tota la família, vaig dir als meus néts: "Cristòfol Colom fou català!". Una gran riallada va acollir la meva frase. "Què dius ara? Era genovès!. Això a l'uníson digueren 3 joves, un de 15 anys (a darrer curs d'ESO), l'altre de 19 (amb el BUP acabat i ja a segon curs de la universitat), i el darrer de 23 (amb els estudis de batxillerat i cicles formatius acabats i treballant).

  Per què hem traït la nostra pàtria, la d'en Colom, deixant que gairebé tots els catalans ignorin els nostres homes eminents del passat? Per què fets cabdals de la història de la humanitat, protagonitzats per catalans queden sense la seva glòria, manllevada per altres? Per què no s'escriu a tots els llibres d'història que Colom fou català? Per què a les escoles catalanes no s'explica que Colom fou català? Per què les universitats catalanes encara no han acceptat que Colom fou català? Per què al monument de Barcelona a Cristòfol Colom no s'indica que Colom fou català?

Josep Colomer i Roca. President de la Fundació Leandre Colomer

 
 
Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:







Translation in real time
TRADUKKA




Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa





L'enigma Colom
"L'enigma Colom" de Maria Carme Roca
(e-Botiga)





Productes MÍTIC

Merxandatge
MÍTIC Serveis Culturals





Granja Cristall - Palamós
Granja CRISTALL
El nou espai del Cercle Català d'Història a Palamós