Catalans a la costa oest del Canadà

» Salvador Fidalgo, un altre català a la història de la Colúmbia Britànica

  Apart dels ja coneguts catalans que varen viatjar al que avui en dia es coneix com la província canadenca de la Colúmbia Britànica, com ara Joan Pérez i Hernández el primer home blanc en navegar per aquestes costes canadenques junt amb el frare Juan Crespi Fiol l’any 1774; el Capità Pere d’Alberní amb le Primera Companyia dels Voluntaris de Catalunya, acompanyant a la Expedició d’Eliza l’any 1791; el científic Felip Bauca Canyes, dins de la expedició d’en Malaspina l’any 1791; el frare Magi Català i Guasch l’any 1793-1794, vull donar a conèixar, amb aquest article, a un altre català important dins de la exploració de la Costa Nord-Oest del Pacífic. Ell va fer tres viatjes a aquest llocs durant els anys 1790, 1792 i 1794.

  Salvador Fidalgo va ser Capità de Fragata, explorador d’Alaska, Comandant dels Forts espanyoles de Nootka Sound i de Nuñez Gaona (aquest últim a l’entrada del Estret de Joan de Fuca, avui Neah Bay, E.U.A.) i Comandant Interí del Departament Marítim de San Blas, quan el titul·lar estava malalt.

  Havia nascut l’any 1756 a la ciutat lleidatana de L’Urgell i morí al poble de Tacubaya, Mèxic, el 27 de setembre de 1803, segons consta en la comunicació del Virrei de Nova Espanya, José Iturrigaray, a la metròpoli.

  Fidalgo havia ingresat a la Escola de Guardiasmarins de Cadis, obtenint el títol de Guardiamarina el 25 d'octubre de 1775, el d’ Alferes de Fragata el 3 de Març 1776, el d’ Alferes de Vaixell o navil·li el 27 de Maig de 1780, el de Tinent de Fragata el 21 de Desembre de 1782, el de Tinent de Vaixell el 7 de Juny 1788 i el de Capità de Fragata el 25 de Gener 1794. El varen destinar a les Colònies Americanes l’any 1789.

  Va Sortir de Cadis el primer de Juny de 1789 i un cop a Veracruz (Mèxic) va passar a formar part de la plantilla dels oficials de Marina destinats al Departament Marítim de San Blas, Mòxic, lloc d'on sortian totes les expedicions d’exploració cap el Pacífic Nord.

  Abans de creuar l’Atlàntic va ésser destinat a varies misions: a l'Illa portuguesa de Santa Catalina, al Port de Montevideo i Maldonado, al Canal de la Màniga, , al Ferrol, a les Illes de Madeira, a Cadis i més tard va acompanyar al Capità de Vaixell, Vicente Tofiño per fer planols de les costas i illas de la Mediterrànea. Fins l’any 1788 va estar embarcat deu anys i destinat a missions de terra uns altres cinc anys, en tot aquest temps no va demanar mai cap permis.

  Quan Fidalgo va passar al Departament Marítim de San Blas i per ordre del Virrei de Nova Espanya, Revilla Gigedo, se li va donar el comandament del paquebot San Carlos i el Comandant de San Blas, Bodega-Quadra, li ordena que formes part de la Expedició de Eliza que va sortir de San Blas el mes de febrer de 1790 i que arribava a Nootka Sound el 4 o 5 de abril de 1790.

  Una vegada al Fort espanyol de Nootka Sound el Comandant Eliza el va destinar a explorar Alaska d’acord amb les ordres donades pel Virrei. Tot comprovant al mateix temps que no havian establiments russos per aquells indrets. Fidalgo va cumplir les missions i va arribar fins els 60 graus de latitud nord, cartrografiant i prenent possesió per a la Corona espanyola de la nova terra que anava descobrint: Principe Guillermo( Bahia de Córdoba), Valdés, Rivera de Cook i Revilla Gigedo. Fidalgo estava a la Illa de Kodiak el mes d’agosto i a partir de aqui va donar mitja volta per tornar al Port de Nootka Sound pero el mal temps no el va deixar ancorar i va continuar fins al Port de San Blas, a on arribava el dia 14 de Novembre 1790.

  Junt amb Fidalgo viatjavan en aquesta expedicio: l5 soldats de la Companyia dels Voluntaris de Catalunya, el frare José López, el metge Jose Morelos, el pilot Salvador Menéndez, l’interpret Salvador Mondofia (parlava rus) i uns quans mariners. Portavan també coure per comprar pells. El coure era molt important per els nadius dels llocs on anavan, donada la seva consideració de moneda de canvi.

  A finals de maig i principis de juny de 1792, Fidalgo tornava a ésser al Estret de Juan Fuca amb la ordre del Virrei i de Bodega-Quadra per establir un altre Fort en aquests llocs, la raó era que Espanya no estava segura de si podria continuar tenint la possesio del Fort de Nootka, ja que el seu futur se estava decidint a les cancelleries espanyoles i anglesas amb motiu del incident de Nootka Sound. Els espanyols volian assegurar-se de tenir un lloc per controlar l’entrada del Estret de Joan de Fuca en cas de que tinguesin que cedir el Fort de Nootka als anglesos. Amb Fidalgo anavan 89 persones, inclosas 13 soldats de la Companyia dels Voluntaris de Catalunya i portavan provisions per més de un any.

  Una vegada escollit el lloc (que avui és Neah Bay-E.U.A.), Fidalgo va fer construir cases, barraques, un forn, una forja, un hort, portavan també animals, etc.-estava montat molt semblant al de Nootka Sound i li va posar el nom de Núnez Gaona, tot plantant la bandera espanyola a la platja.

  Entre d'altres fets que van passar mentre va estar en ús, cal destacar l'arribada el 31 d’Agost de l'expedicio de Alcalá Galiano i Valdés, que venian en mon d’en Bodega-Quadra (en aquells dades Bodega era el Comandant de Nootka Sound) per comprobar si el fort i el lloc on estava situat eran bons.

  Més tard el seu pilot, Antonio Serrantes, va sortir sol del fort i els indis el van matar, quan es va trobar el seu cos dues canoes plenas de indis varen acostar-se al Fort i Fidalgo va fer disparar els canons matan-los a quasi tots, aquest incident va esser criticat per els indis del lloc del Fort , per Maquinna i per el virrei, pero Fidalgo va al·legar que ho havia fet en defensa de la vida dels seus homes.

  També va arribar el vaixell Sta. Gertrudis, comandant per Alonso de Torres Guerra. La raó era celebrar una reunió amb Fidalgo per decidir la sort de aquest establiment, no hi va haver acord i varen deixar que fos Bodega-Quadra el que decidis la sort del mateix. Aixo no es va fer esperar massa ja que Fidalgo va rebre l’ordre d’en Bodega-Quadra per desmuntar-lo i una vegada fet això anar-s'en a fer-se càrrec del comandament del fort de Nootka, la qual cosa va fer durant tot l’hivern de 1792-1793, ja que bodega-Quadra tornava a San Blas.

  Fidalgo va improvisar algunes coses en la defensa del fort de Nookta, com a construir un magatzem de polvora i fortificar la caserna. Una vegada fet tot aixo deixava el Fort de Nootka en mans de Ramón Saavedra, e1 de maig de 1793.

  Més tard, Fidalgo al deixar el fort de Nootka Sound va passar al Port de Bodega (California) per mirar d’establir un fort espanyol que tingués comunicació per terra amb la fortificació o fort de San Francisco. No es va arribar a fer per les males condicions del terreny i llavors va tornar a San Blas.

  L’any 1794 tornava a marxar cap a Nootka Sound acompanyant al Brigadier José Maria de Alava amb el vaixell Princesa, per mirar de donar una solució a la tercera Convenció de la "Contraversia de Nootka Sound" i tornant al Port de San Blas el Març de 1795. Arribava a aquest lloc esgotat i malalt. Sembla esser que els aires de Nootka no eran massa bons per els catalans ja que el Capità Pere d’Alberní també va tornar malalt l’any 1792.

  Un cop recuperat va rebra l’ordre del Virrei Branciforte de sortir de San Blas el mes de Desembre de 1795 i anar a les Filipines a portar documents diplomàtics. Una vegada acabada aquesta missió va tornar a San Blas amb la seva salut un altre vegada malament. El Virrei Branciforte el felicità per el treball encarregat i ben fet.

  Al 16 de marc de 1799 feia una queixa al Virrei Jose de Azanza, molt confidencial, per la manera que es portava el Departament de Marina i per la forma en que es feian servir els vaixells de la Corona, per aquesta queixa ens podem adonar de la seva honestitat i servei al seu cos.

  Després de recuperar-se va ésser destinat a principis del 1801 a lluitar contra els indis de las islas Tiburon i Tepic. Va sortir amb 3 vaixells, i després de defugir de la persecució anglesa va poder capturar més tard als capitostes dels indis a les rodalies de Tepic, va esser felicitat també per el seu triomf i la seva estrategia militar.

  Va morir esgotat servin i deixan ben alt el Cos de Marina i la Corona espanyola, el 27 de Setembre de 1803, lluny de la terra que al va veura neixer i que no va poder trepijar mai més des de la seva arribada a Amèrica.

Angelina Miró

Fonts:

  Dades extretes de la fulla de serveis i altre documentació del Museo Naval de Madrid.

  Topònims amb el nom de Fidalgo

  Partida de baptisme d'en Fidalgo.

| Índex |