Inici  |  Contacta´ns  |  Enllaços Cerca avançada  |  MITIC Experience
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Seccions

Editorial
Editorials anteriors
Agenda
Activitats anteriors
L'article
Articles anteriors
L'entrevista
Entrevistes anteriors
Notícies
Notícies anteriors
Recomanacions
Recomanacions anteriors
Opinió
Opinions anteriors
Projectes
Recerca colombina
Ràdio Liberty
Conferències
Conferències anteriors

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

La gran mentida del Mil-lenni

» 10.- La presa de possesió: una altre presa de pèl

  Sempre s'ha dit que la descoberta d'Amèrica va ser una empresa eminentment castellana. Per tant si en Colom hagués fet la presa de possessió per Castella, o en nom del monarca castellà, les cròniques coetànies ens en donarien fe descrivint la bandera quarterada amb lleons i castells en el moment d'arribar a terra i plantar-la en nom d'aquest rei. Doncs bé, fins i tot la història adulterada que avui se’ns ensenya no asevera cap d'aquests dos fets.

  En Ferran Colom, escriu a la seva "Història de l'Almirall" : <<L'almirall va baixar a terra amb el bot armat i la bandera reial desplegada. Això mateix feren els capitans de les altres naus ( Alfons Ianyes i Vicenç Ianyes ), qui hi entraren emb els seus bots amb la bandera de l'empresa, que tenia pintada una creu verda, amb una F en un costat i a l'altre unes corones, a la memòria d'en Ferran i na Isabel>>. De la mateixa manera, el Pare Casaus a la "Història General de les Índies" ho repeteix : <<L'almirall va treure la bandera reial i els dos capitans sengles banderes de la creu verda, que l'almirall portava a totes les naus per senyal i divisa>>.

  Sembla, doncs, que hi van haver dues banderes: la reial i la de l'empresa o de l'armada.

  En quant a la bandera reial, és curiós, perquè en ambdós casos es parla d'una bandera reial en singular, però de quina, la del reialme de Castella, o la de la Corona Catalano-aragonesa ? - Si realment fos la de Castella estic convençut que els censors ho haurien especificat o si ja hi constava no haurien eliminat pas l'adjectiu. És per això que no farem mal de suposar que el regne propietari de dita bandera (o sia la Corona Catalano-Aragonesa) hagi sigut eliminat d' ambdós textes com més endavant demostrarem. Això de fer desaparèixer banderes també passa amb certs gravats de l'època : així en la primera edició de 1559 de l'obra "Americae", d'en Theodor de Bry, les tres caravel-les d'en Colom fan onejar banderes catalanes; mentre que en algunes edicions posteriors, les banderes catalanes ja són enfosquides del tot i una d'elles ja té clarament estampat l'escut de Castella-LLeó.

  Més coses. En el següent fragment de la "Historia General de las Indias y Conquista de México" d’en López de Gomara : <<... va dir que el Sant Pare de Roma ( Alexandre VI ), vicari de Jesucrist a tota la rodonesa de la terra, que tenia poder absolut sobre les ànimes i la religió, havia donat aquelles terres [ és a dir les Índies ] al molt poderós rei de Castella, el seu senyor>>. Cosa totalment falsa, que demostra la imperícia del censor. Car si Alexandre VI, com a català que fou, tingué mai un senyor rei, del qual fou súbdit, aquest no era altre que el rei Catalano-aragonès.

  Tot això en quant a la bandera reial, però en quant a l'altra bandera, la de la creu també hi ha coses dignes de mencionar.

  Així, en Pedro Simón, a les "Noticias Historiales de la Conquista de Tierra Firme" ens constata: <<Saltaren a terra amb l'estandard reial estès, que era el que es donà per a l'empresa, amb una creu verda ...>>. Tot amb tot, la bandera de Castella no ens és mai descrita. L'única referència clara és sempre la <<bandera de la creu>>. És curiós, però, una de les banderes catalanes i dels exèrcits reials catalans d'aquella època era la de la creu de Sant Jordi, com ho demostra una carta d'en Pere el Cerimoniós al seu germà Ferran, del 6 de febrer de 1359 , per la qual li diu que <<...havem ordenat que totes les companyies de cavall tinguen, el dia de la batalla, sobresenyals a senyal de Sent Jordi. E així, manam-vos e us pregam que façats fer per vos matex e semblantment féts fer a cascú dels vostres los dits sobresenyals, que sien blancs de tot ab la Creu vermella>>.

  La bandera de la Creu de Sant Jordi és, doncs, present a les gestes militars de Catalunya.

  Ara bé, els llibres oficials, manipulats recordem-ho, ens diuen que la creu de la bandera que duia en Colom era de color verd. Lo curiós és que una creu verda no té cap sentit nacional. No és l'ensenya de cap rei, ni de cap exèrcit de cap país penínsular. Això també ho corrobora l'historiador francès Gerard Garrigue en el seu llibre "Christophe Colomb. Les clés de l'enigme" : <<El color verd intriga, car és poc habitual per a una creu. Hi ha un ordre religiós que havia adoptat una creu de color verd, que fou el de Sant Llàtzer de Jerusalem>>. Però no és una ensenya ni reial ni nacional. I, davant de la impossibilitat de trobar-hi desllorigador, conclou : <<Ignorem per quina raó en Colom adopta aquesta creu verda tan singular>>. Doncs és ben clar, perquè no era verda sinó vermella, els censors retocaren els noms dels colors, substituint el vermell pel verd, en un intent de desnaturalitzar el significat polític de l'ensenya.

  Perquè no quedi cap dubte que la creu era vermella, i àdhuc que els censors no eren infal-libles i que per tant no era fàcil controlar tots els textos relacionats amb la descoberta d'Amèrica, s'han trobat rastres textuals que ho confirmen. En Diego de Landa, a la "Relación de las cosas de Yucatán", ens innova que <<...arribat en Cortés a la Nova Espanya va començar a poblar i al primer poble li digué Vera-creu (Vera-cruz), de conformitat amb el blasó de la seva bandera, la creu vermella de Sant Jordi>>.

  Que hi ha hagut manipulació colorística ho demostra el fet de la diversitat de colors amb que es designa la bandera de la creu o del Principat de Catalunya. Així, amb la comparació del que ens diuen alguns cronistes, ens adonem que, mentre pel franciscà Montoliu la bandera d'en Cortés tenia <<...una creu vermella sobre camp negre>> , per en Dorantes de Zalazar, <<...la creu era blava sobre fons groc...>> i per en Cervantes de Zalazar la creu <<...era negra sobre un fons blau i blanc...>>. Segurament cada censor li deuria posar els colors del seu equip de futbol preferit !! home !!

  El tema de les banderes no acaba aquí. I és que les naus d'en Colom també dugueren la bandera barrada catalana. D'acord amb els dibuixos que il-lustren la "Lletra" d'en Colom impresa per en Jacob Wolff a Basilea, s'observa com a la nau de la pàgina 2 hi oneja una bandera amb tres barres catalanes. El nombre de barres és del tot indiferent , ja que tres barres tenen les naus catalanes del retaule de Santa Úrsula de la basílica de Sant Francesc, de Palma de Mallorca. I tres barres tenen nombrosíssims escuts i banderes de diverses pintures murals de l'època.

  El mateix s'esdevé amb la il-lustració de la portada de la "Lletra" editada a Basilea per en Johannes Bergmann d'Olpe. A la pàgina 2 torna a sortir una galera amb la bandera catalana de tres barres a popa. La mateixa bandera que porten les naus d'en Colom en desembarcar al Nou Món, i la mateixa que porten els seus homes en la lluita contra uns rebels acabdillats per en Porres, segons sengles dibuixos que recull el predit "Americae" d'en Theodor de Bry, de 1559.

  És curiós que si enlloc de recórrer a autors estrangers ens cenyim a reproduccions castellanes de la "Lletra" la bandera catalana no hi surt ni en pintura, i quan hi surt, és gràcies a la poca perícia del censor de torn alhora d'intentar camuflar les quatre barres.

  Hi ha encara tres gravats que m'agradaria destacar en què la bandera de la creu de Sant Jordi i la bandera reial apareixen juntes en una nau d'en Colom o en relació a la descoberta d'Amèrica. El primer és el que conté un incunable de la Biblioteca Nacional de París, de 1494, per il-lustrar l'arribada a les Índies. La importància d'aquest gravat és enorme, atès que ornarà també la portada del "LLibre del consolat dels fets marítims" quan s'editi a Barcelona el 1502. El segon gravat és la nau d'en Colom que hi ha en la "Carta portuguesa de l'Oceà Índic", datada per en Martínez-Hidalgo vers el 1510. La creu de Sant Jordi corona l'arbre mestre i l'escut reial és ben visible al castell de popa. Finalment un planisferi portuguès d'Amèrica, del 1590, on s'observen les banderes catalanes com a senyal de possessió dels nous dominis continentals.

  De proves d'aquest tipus n'hi ha un munt i són un autèntic dit acusador contra la inèrcia de la historiografia tradicional castellana, que durant molts anys ha intentat desvincular tota relació de la corona Catalano-aragonesa amb la descoberta d'Amèrica.

| Anterior | Índex | Següent |

 
 
Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana
"Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana, de Jaume Benages, Eva Sans i Joaquim Ullan.





Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:






Actualitat
Els paisatges del mediterrani!"





Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa