Congrés de cultura catalana: Català al carrer "Este es el lema de una campaña del Congrés de Cultura Catalana destinada a promover una acción popular de recuperación y de extensión de utilización de la lengua catalana como medio natural de comunicación escrita y oral, pública y privada, de los habitantes de los Países Catalanes. El territorio de lengua catalana forma una comunidad nacional lingüística y culturalmente insatisfecha. Esta insatisfacción tiene un origen lejano. No sabríamos encontrar ninguna otra área europea donde la cuestión de la lengua haya estado más obsesivamente presente en todos los aspectos de la vida colectiva." Article del diari LA VANGUARDIA del 27/03/77. (.pdf)
L´escut no tindrà les barres catalanes "L'equip de govern de Pals va aprovar definitivament l'escut de la localitat, que quedarà definitivament com apareix en aquesta imatge. Aquest assumpte no va estar absent de polèmica amb el grup de l'oposició, el PSC, que reclamava que l'escut incorporés les quatre barres de Catalunya, a les quals entén que Pals té dret per ser vila reial. L'alcalde, Joan Silvestre (CiU), va deixar clar que la incorporació de les quatre barres a l'escut no és cap obligació, sinó un element optatiu; que Pals ja forma part de Catalunya; que l'assessor d'heràldica de la Generalitat Armand de Fluvià havia desaconsellat aquestes quatre barres; i que no incorporar el senyal identificatiu de Catalunya no vol dir que no sigui catalanista: "Aquí, tots portem la bandera de Catalunya"." Article publicat al diari DIARI DE GIRONA del 17/03/12. (.pdf)
Variabilitat iconogràfica de la senyera catalana "La senyera barrada dels comtes de Barcelona, és utilitzada de forma documentada com a mínim des dels segles XII fins al XVIII (1714) i utilitzada en els escuts, banderes, segells, mapes, gravats, pintures, tapissos i utilitzada per la marina mercant i de guerra, pels exèrcits, entre d’altres... Per norma general, la gran variabilitat iconogràfica de la “senyera”, no trenca mai les característiques que la defineixen com a tal, que són: ... Recuperem avui de l'hemeroteca un article de n'Enric Guillot que considerem de màxim interès." Article de n'Enric Guillot. (.pdf)
Descobrint els espiritistes de plaça del Sol "El Centre Català d’Història ha inaugurat recentment La Gràcia paranormal, la primera ruta històrica dedicada al món esotèric. Una proposta inèdita conduïda per una parapsicòloga professional, Isabel Roig. Aquest itinerari compta amb llocs tan emblemàtics com la Plaça del Sol o el carrer Laforja i permetrà conèixer com va ser que es va crear a Gràcia el moviment espiritista que va revolucionar Europa." Publicat al setmanari L'INDEPENDENT DE GRÀCIA del 16/03/12. (.pdf)
La bruixeria a Palamós: entre la llegenda i la història "Sempre havia relacionat el fenomen de la bruixeria amb petites poblacions rurals, isolades i poc habitades, on el temps sembla haver-se aturat. Però alguns anys de recerca i nombroses entrevistes m’han permès de compilar històries i records que posen al descobert la relació de Palamós amb aquestes dones fetilleres. El present article és un intent d’explicar l‘adveniment de la bruixeria en aquesta vila des de dues vessants: un conformat per llegendes populars, supersticions, creences i topònims que formen part del nostre folklore i l’altra on es conjuguen persones i fets reals que apareixen documentats en llibres sacramentals, processos i correspondència parroquial, que apropen el fenomen a la història." Article d'en Gabriel Martin. (.pdf)
Especial
La via sepulcral de la plaça Vila de Madrid Interessant vídeo de les restes que avui podem trobar a la barcelonesa plaça de la vila de Madrid.
E-arxius
Espai de recuperació d'articles de les nostres bases de dades que ja han estat publicats anteriorment i que pel seu contingut creiem oportú tornar a presentar als nostres lectors.
Les Cobles sobre Antoni Roca (1544, 1546) y su relación con la canción eslovaca sobre Matiás? Bazald (1549). Dos ejemplos de la literatura en servicio de la propaganda política de los Habsburgo "La historia de Cataluña y de Eslovaquia, sobre todo durante el siglo XVI, cuando los monarcas de la casa de Austria consolidaron su poder en sus dominios hispánicos y centroeuropeos, tiene muchos puntos en común, lo que abre muchas líneas de investigación. Tanto Cataluña dentro de la monarquía hispánica como Eslovaquia en el marco del Reino de Hungría se encontraban en situación parecida, pues en ambos casos la subida al trono de los Habsburgo dio pie muchos conflictos interiores, dado que, desde el principio, tuvieron que hacer frente a la resistencia de buena parte de la nobleza autóctona, ya fuera porque deseaba conservar sus privilegios medievales, ya simplemente, como en el caso húngaro, porque se negaba a reconocer la autoridad real." Article de na Renáta Bojnicanova. (.pdf)
El CCH
"La connexió catalana de Colom i Da Vinci". Entrevista a José Luís Espejo al programa "La fi del món" de Ràdio l'Escala
La conquesta catalana del nou món. Un article de la Revista de Girona.
(.pdf)
Américo Vespucio, el hombre que dio nombre a un continente. Per en José Luís Espejo.
Repoblació o "Repoblación". Un article de recerca d'en Miquel Àngel Martínez.
Localizan por el aire el puerto de Pollentia
Congrés de cultura catalana: Català al carrer
L´escut no tindrà les barres catalanes
Variabilitat iconogràfica de la senyera catalana
Descobrint els espiritistes de plaça del Sol
La bruixeria a Palamós: entre la llegenda i la història
Les Cobles sobre Antoni Roca (1544, 1546) y su relación con la canción eslovaca sobre Matiás? Bazald (1549). Dos ejemplos de la literatura en servicio de la propaganda política de los Habsburgo
