Hemeroteca

» Setmana del 19/05/09 al 25/05/09

Espai d'actualització setmanal amb nous articles o d'altres d'interès

"El bon català, fins de les pedres treu pa"

Conferència: "L’expansió mediterrània de Catalunya a la baixa edat mitjana", per en Jaume Sobrequés i Callicó
1a conferència del cicle "La Marina Catalana: Supremacia a la Mediterrània i Expansió a l'Atlàntic"
"Amb el tret de sortida del "1er Cicle de Conferències sobre la Marina Catalana" el passat divendres 08 de maig a la casa de cultura de Pals "ca la Pruna", i amb una gran assistència de públic, va quedar patent el gran interès que ha despertat aquest tema en un cicle que pretén recuperar l'estudi i l'aprofondiment sobre un dels aspectes més oblidats de la nostra història, l'expansió, el cos jurídic i administratiu, la naturalesa i funció dels vaixells, el tema constructiu i d'armament així com el paper d'un gran monarca: Ferran II el catòlic i la seva política exterior. Una visio unitària al llarg de varis segles de la que fou considerada una de les potències més importants d'Occident: la Marina Catalana." Article de la redacció del CCH    (.htm)

Les batalles navals en l'època medieval
"L’objectiu d’aquest escrit és donar una visió general de com era l’acció guerrera entre dos vaixells durant el període que va del segle XIII fins a principis del segle XV. Hi ha dos motius pels quals m’he centrat en aquests dos segles i mig de la llarga època medieval. El primer és el destacat protagonisme que la corona catalanoaragonesa cobra a partir del segle XIII en totes les lluites per accedir al domini del Mediterrani. Aquesta activitat guerrera es veu reflectida en textos de gran valor històric i literari. Em refereixo, per exemple, a les quatre grans cròniques catalanes, al Dotzè del Crestià de Francesc Eiximenis, i a la novel·la catalana medieval per excel·lència, el Tirant lo Blanc: són les obres que faré servir sobretot com a il·lustració.1 El segon motiu és l’aparició al final d’aquest període d’un element que suposarà un canvi importantíssim a l’hora d’enfocar qualsevol batalla: l’ús de la pólvora." Article d'en Jordi Lorca    (.pdf)

El naufragi del vaixell Girona (26 octubre 1588)
"El 26 d'octubre de 1588, tres dies abans de Sant Narcís, la galiassa Girona naufragava prop de la Calgada del Gegant, a les costes d'Antrim, al nord d'lrlanda, 1.295 morts varen fer entrar el vaixell a la historia de la navegado marítima: un desastre de grans proporcions sense pa rango fins a l'enfonsamentdei Titanio el 14 d'abril de 1912. El Girona era un vaixell napolitá(l) que va participar activament en el fallit intent d'envair Anglaterra per part de l'Armada "invencible" de Felip II." Article d'en Joan Barbarà    (.pdf)

La Batalla d'Almenar (1710) a les fonts
"La batalla que es va produir a Almenar durant la ofensiva aliada del 1710 està ricament documentada, tot i les seves petites dimensions en quant a tropes implicades i baixes. El motiu del ressò que va tenir és la importància estratègica dels seus efectes, ja que va obrir la porta cap a l'interior d'Aragó per a l'exèrcit austriacista i, d'aquesta manera, cap a Madrid, que de fet era l'objectiu principal de la seva campanya del 1710." Article d'en Xavier Rubio.    (.pdf)

La Verema en El Maresme 1930. La premsa, Can Calderò. Alella, 1930
"De la mà de la pintora Rosa Agenjo, Doctora i Professora Titular de Pintura de la Facultat de Belles de la Universitat de Barcelona ens endinsarem en la Història de Catalunya, a travers dels seus pinzells d´aquarel.la. En antics pobles de Catalunya, vinculats a la cultura del vi, per recuperar a través del color el nostre passat." Article de na Rosa Agenjo.    (.htm)

Exposició d'Auques a Perpinyà (NTV.c 286)
Entrevistem l'autor desl textos de més de 120 auques, part de les quals estan exposades a la Mediatèque de Perpinyà. Segur que encara molt(e)s catalan(e)s ignoren, o només tenen una idea molt aproximativa, del que són les auques, de quan van aparèixer, de si ha equivalents coneguts a altres parts del món, si s'en fa encara, si havien desaparegut un cert temps... etc. Raò suplementària per aprofitar la vinguda per preguntar...

E-arxius

Espai de recuperació d'articles de les nostres bases de dades que ja han estat publicats anteriorment i que pel seu contingut creiem oportú tornar a presentar als nostres lectors.

L´origen familiar de Vasco Núñez de Balboa, descobridor de l’Oceà Pacífic
"Per a poder estudiar el personatge de Vasco Núñez de Balboa és obligat recórrer a les fonts de l’època; és a dir, als cronistes Pere Màrtir d´Angleria, Gonzalo Fernández de Oviedo, fra Bartomeu Casaus i Pascual de Andagoya. Així mateix, també ens resulten útils les cartes que aquell adreçà a la Corona donant notícia dels seus descobriments i conquestes." Article d'en Jordi Indiano.    (.pdf)

Hemeroteca / Darreres novetats