Editorial, octubre 2026
Quan la història es converteix en decoració

Vivim envoltats d’història. La trobem en les muralles de les nostres ciutats, en els castells que encara dominen els turons, en les masies escampades pel territori, en les antigues fàbriques, en els ports, en els camins i en els carrers dels nostres nuclis antics. La història forma part del nostre paisatge quotidià fins al punt que, sovint, ja no la veiem. I potser aquest és un dels seus principals perills.

Perquè hi ha una diferència important entre conservar la història i conservar-ne simplement l’aparença.

En les darreres dècades hem fet un esforç considerable per recuperar i posar en valor el patrimoni històric. S’han restaurat castells, s’han rehabilitat centres antics, s’han recuperat edificis industrials i s’han museïtzat jaciments arqueològics. Les administracions públiques, les institucions culturals, les universitats, les entitats i també el sector turístic han contribuït, amb encerts i errors, a fer que una part important del nostre patrimoni sigui avui més accessible que fa unes dècades.   Llegir més

Simposi, 15.10.2026
I Simposi sobre En Colom i la Descoberta d’Amèrica

El proper dijous 15 d’octubre a les nou en punt del matí es realitza el Simposi sobre En Colom i la Descoberta d’Amèrica a l’Institut d’Estudis Catalans.

Un grup d’enginyers i científics volem començar a aplicar el mètode científic als clarobscurs i incongruències de la història medieval i moderna de Catalunya i Espanya. Aquest primer simposi es centra en l’origen d’En Colom i la descoberta d’Amèrica.Els enginyers ajudem a altres professions mesurant amb precisió, observant la lògica cartesiana, incorporant proves i dades dins teories susceptibles de ser falsades com preconitza Karl Popper.

El simposi aborda la figura de l’Almirall des de diverses disciplines com la genètica, la història, la cartografia i la lingüística. Exposant les dades, les recerques i els indicis que s'han recopilat fins ara, cadascú dels assistents podrà treure les seves pròpies conclusions sobre qui va ser realment En Colom.

Data i hora: Dijous 15 d'octubre a les 9 h.
Ubicació: Institut d'Estudis Catalans, c/ del Carme 47 (la Sala Prat de la Riba - Barcelona.
Informació i inscripcions: Web oficial Places limitades.

L'article, octubre 2026
El testament que va trigar vuitanta-un anys a aparèixer

Madrid, 13 de maig de 1579. Davant el tribunal que ha d'instruir la disputa successòria oberta arran de la mort, sense descendència, del quart almirall de les Índies, un advocat fa arribar al secretari del cas un plec de vuit fulls solts. Ningú no n'havia sentit parlar fins aquell dia.

El document que acaba d'entrar al plet és el Mayorazgo: l'acte que, segons el que hi diu, Cristòfor Colom va signar el 22 de febrer de 1498 per fixar la successió de tot el seu patrimoni (Colón de Carvajal i Pérez-Prendes, 2015: I, doc. II). Un mayorazgo, en el dret castellà de l'època, era precisament això: una fundació successòria que vinculava béns i títols a una sola línia hereditària, indivisible i perpètua, de manera que no es poguessin dispersar entre hereus ni vendre's a tercers. El de Colom vincula els seus beneficis al Banc de San Giorgio, a Gènova, i conté, de passada, la frase més citada de tota la seva biografia sobre el seu propi origen: «de Génova salí y en ella nací». No és un detall menor: durant segles, aquesta única frase ha funcionat com la prova documental de referència per situar el naixement de l'almirall a la ciutat italiana, per damunt de qualsevol altra font. Si el document que la conté és, com a mínim, discutible, ho és també tot el que s'hi recolza.

Vuitanta-un anys després de la data que porta, aquell plec de vuit fulls sense legalitzar es converteix, de cop, en la peça que ha de decidir qui hereta el títol, el ducat i el nom de la família. I no és cap desconegut qui en dubta primer: la mateixa Francisca Colón, descendent implicada en el litigi, impugna el document gairebé a l'acte, adduint que és «un papel simple […] que fácilmente podría poner allí cualquiera» (Colón de Carvajal i Pérez-Prendes, 2015: I, 245) —una objecció que, per curiós que sembli, coincideix gairebé paraula per paraula amb la pròpia descripció que n'havia fet el secretari del tribunal. Dues persones, en bàndols enfrontats del mateix plet, descrivint el document amb gairebé les mateixes paraules de recel.

Un article de Joaquim Ullan.   Llegir més!

L'entrevista, març 2026
Entrevistem en Mark Planellas-Witzsch, autor del llibre "Dalí silenciat"

"És molt visible que de Dalí se n’ha tergiversat l’essència de forma espúria i interessada."

En Mark Planellas-Witzsch és historiador de l'art i escriptor. Llicenciat en Ciències de la Informació i en Filosofia i Lletres. És MBA per la Universitat Politècnica de Catalunya i ha publicat diverses obres pictòriques pròpies.

Durant l'any del centenari de Dalí, va publicar el llibre "Dalí silenciat", en el que volia demostrar que el genial pintor, a través de la seva obra i de la seva vida, fou un català de soca-rel.

En aquesta entrevista, les paraules d'en Mark, ben segur no deixaran indiferent a ningú.   Llegir més!

Notícies, octubre 2026
Entrevista a Borja de Riquer: “La senyera és catalana i passa a Aragó per matrimoni”

Amb motiu de la publicació de La memòria dels catalans, obra col·lectiva dirigida per l’historiador Borja de Riquer, us proposem recuperar una entrevista en què l’autor reflexiona sobre alguns dels mites, símbols i referents que han contribuït a configurar la memòria col·lectiva catalana. L’obra, que reuneix més d’un centenar d’elements —des de personatges i tradicions fins a llocs, institucions i símbols—, planteja també la necessitat de distingir entre la història documentada i les memòries i representacions que les societats han construït al llarg del temps. Entre les diverses qüestions abordades en la conversa, destaca especialment la referència a la senyera i al seu origen. Preguntat sobre si la senyera quadribarrada és un símbol de la casa de Barcelona o de la casa d’Aragó, Borja de Riquer és taxatiu: «La senyera és catalana i passa a Aragó per matrimoni». Segons explica, es tracta inicialment del signe del comte de Barcelona i, arran del matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella d’Aragó, passa posteriorment a identificar també la casa d’Aragó. Una afirmació que, més enllà de la polèmica que pugui suscitar, convida a reflexionar sobre com els símbols, els relats i les memòries col·lectives es construeixen, es transformen i són reinterpretats al llarg de la història.

Opinió, octubre 2026
Redescobrir Colom: més enllà del mite, més enllà del dogma

Cada 12 d’octubre se’ns convida —o més aviat se’ns imposa— a celebrar “el Dia de la Hispanitat”, aquesta festa que commemora el descobriment d’Amèrica com si es tractés d’una gesta compartida i indiscutible. Les imatges televisives mostren desfilades militars, banderes, discursos solemnes i una litúrgia que, en ple segle XXI, sembla ancorada en un passat imperial que mai no hem gosat mirar amb ulls crítics.

Però darrere d’aquesta cerimònia hi ha una paradoxa incòmoda: celebrem un fet històric que encara no hem entès del tot. Parlem d’un “descobriment” sense haver investigat prou qui el va protagonitzar realment, amb quins recursos, sota quines circumstàncies i amb quines intencions. I, sobretot, sense haver tingut mai el coratge de revisar amb rigor les múltiples proves que apunten que Cristòfor Colom podria haver estat molt més proper del que ens han fet creure.   Llegir més

Ràdio Liberty
Critiquen que la museïtzació de Radio Liberty a Pals hagi quedat en un calaix

L'entitat ecologista Salvem la Platja de Pals i el Cercle Català d'Història critiquen que el projecte per convertir Radio Liberty en un museu de la Guerra Freda hagi quedat en un calaix. Lamenten que el PSC en promogués l’aprovació al Parlament i ara que governa "se’n desentengui". "Quan estaven a l’oposició van fer una proposta per destinar 4 milions d’euros dels pressupostos de la Generalitat, que no va prosperar per altres partits", afirma el president de Salvem la Platja de Pals, Pau Bosch, que lamenta que "ara que seria un moment idoni per tirar-ho endavant, no es faci res". Per la seva banda, el Govern sosté que es manté "partidari de la recuperació, parcial si fos el cas, de l’espai per museïtzar-lo i protegir-lo".
Les entitats ecologistes i de preservació del patrimoni cultural Salvem la Platja de Pals i el Cercle Català d'Història, amb el suport de SOS Costa Brava, lamenten que "no es faci res" per tirar endavant el projecte de rehabilitació de Radio Liberty. "És un monument de la Guerra Freda i un espai singular que cal preservar", exposa el president de Salvem la Platja de Pals, Pau Bosch, que alerta que "les construccions es troben cada vegada en més mal estat" i reclama "una inversió urgent per evitar que es continuï degradant". Notícia publicada al Diari de Girona, el 29/06/2025.   Llegir més!.

Conferència, 21.11.2024
Presentació del llibre "Colón, su verdadera identidad al descubierto", a càrrec d’en Jose Luís Espejo.
Us presentem la videogravació de la presentació del llibre, "Colón, su verdadera identidad al descubierto", que va tenir lloc el passat dijous 21 de novembre, al Cafè de l'Òpera, i que va anar a càrrec del seu autor, en Jose Luís Espejo.

El resum de les idees principals que en Jose Luís Espejo va transmetre al públic assistent al voltant d'aquest tema, així com la videogravació integra de l'acta, el podreu veure i llegir tot seguit..   Llegir més!

Data i hora: Dijous 21 de novembre, a les 7 de la tarda.
Organitza: Cercle Català d'Història
Ubicació: Cafè de l'Òpera, La Rambla 74 - Barcelona.

Especial, octubre 2024
Els dos reportatges que reescriuen la història

Per entendre els resultats de les recerques dutes a terme per la Universitat de Granada, cal veure de manera conjunta les dues parts de que consta aquesta recerca. En primer lloc, el reportatge "Secrets from the grave" de 2004 (Discovery Channel), i en segon terme, "Colón ADN - Su verdadero origen" de 2024 (Story Producciones). L'equip capitanejat pel Dr. Lorente és el mateix i en conseqüència, el fil argumental també ho és.

Com encaixarà la historiografia oficial aquesta qüestió és un misteri, però des d'aquest moment, s'ha obert un camí que ens ha de permetre fer caure tot un bosc d'enganys i falsedats.