Editorial, octubre 2025
L’abandonament del nostre patrimoni cultural i històric

Ens agrada repetir que Catalunya és una terra de cultura, d’història i de patrimoni. Ens agrada presumir de castells, d’esglésies romàniques, de jaciments ibèrics i de llegats industrials. Però si ens aturem un moment i mirem al nostre voltant amb ulls crítics, ens hem de preguntar sincerament: cuidem realment el nostre patrimoni cultural i històric? O simplement el deixem sobreviure malgrat la indiferència col·lectiva, la manca de recursos i l’oblit institucional?

El patrimoni no és només allò que lluïm als fulletons turístics. És, sobretot, la memòria viva d’un país: el testimoni de qui hem estat, de com hem treballat, de com hem viscut. I massa sovint, aquesta memòria s’ensorra, s’esmicola o es ven a trossos sense que ningú aixequi gaire la veu.   Llegir més

Berenar-tertúlia, 29.10.2025
Berenar-tertúlia al Cafè de l'Òpera: "Es fa tot el possible per protegir adequadament el nostre patrimoni cultural?"

Nova edició dels berenars-tertúlies a l'emblemàtic "Cafè de l’Òpera", de Barcelona. El Cercle Català d’Història es plau en convidar-vos a la propera edició, que tindrà lloc el dia 29 d'octubre i que porta per títol, "Es fa tot el possible per protegir adequadament el nostre patrimoni cultural?".

Serà una nova tertúlia dedicada a la reflexió sobre la protecció i conservació del nostre patrimoni cultural. Malgrat els avenços en matèria legislativa i la creixent sensibilitat ciutadana, molts elements del nostre llegat històric i artístic continuen en risc.

Analitzarem les mancances de les polítiques públiques, el paper de les institucions i la importància de la implicació d’entitats, investigadors i societat civil en la defensa del patrimoni. Una trobada per compartir perspectives i aprofundir en els reptes que afronta la preservació del nostre llegat col·lectiu.

Un debat que convida també a reflexionar sobre el valor que donem, com a societat, al nostre passat i a la memòria cultural. Entendre el patrimoni no només com un conjunt de béns materials, sinó com una expressió viva de la identitat col·lectiva, és clau per garantir-ne la transmissió a les generacions futures.

El Cafè de l'Òpera és un espai emblemàtic, on recuperem les tertúlies intel·lectuals de vessant històric, patrimonial o artística catalana.

Data i hora: Dimecres 29 d'octubre, a les 7 de la tarda.
Organitza: Cercle Català d'Història.
Ubicació: La Rambla 74 - Barcelona.
Inscripcions: info@cch.cat o tel. 619-579-870 / 690-381-496. Places limitades.
Preu: 5 €. Cal reserva prèvia.

L'article, març 2025
La Guitarra: un instrument que de tan a prop, ha viatjat lluny

Algú pot pensar que és molt fàcil parlar de la guitarra, ja que tothom coneix aquest instrument en versió clàssica, acústica o elèctrica. Els proposo que es facin dues preguntes i se les responguin. Després en acabar l’article vegin si anaven ben encaminats o si han trobat una nova ubicació d’aquest instrument.

D’on creuen que arriba l’instrument precursor de la guitarra, de la cultura mediterrània a l’est de la península (Grècia), o de la cultura del sud de la península (Marroc)? On creuen que neix la guitarra i on evoluciona?

Amb aquestes dues respostes s’adonaran que en sabem molt poc. La guitarra podria ser un d’aquests instruments que ha arribat més a prop del poble, gairebé podria afirmar que tothom n’ha tingut una molt a prop i fins i tot l’ha pogut tocar.

És curiós, però, quan volem saber més sobre aquest instrument ens adonem que hi ha un buit i una dispersió d’informacions que fan molt difícil poder seguir la seva evolució i la seva identitat.

Aquest article és dirigit a tota mena de públic, més o menys seguidors i/o coneixedors d’aquest instrument o també potser, a neòfits o allunyats de l’àmbit musical i instrumental, per això facilitaré informació documentada i m’esforçaré a traçar unes línies bàsiques que ens apropin a una veritat sostenible, encara que no absolutament definitiva, com de fet ho són molt poques afirmacions històriques. Un article de Josep Prats Tarsà.   Llegir més!

L'entrevista, abril 2025
Entrevistem al professor i gastrònom, Jaume Fàbrega

"...al món, per desgràcia la cuina catalana hi és pràcticament inexistent, ja que es projecta com a cuina espanyola"

Avui el nostre convidat és en Jaume Fàbrega i Colom (Vilavenut, Pla de l'Estany, 1948). En Jaume és historiador, crític d'art i professor de gastronomia a l'Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Reconegut internacionalment com el primer escriptor gastronòmic de Catalunya, ha estat guardonat en cinc ocasions amb els "Gourmand World Cookbook Awards", el premi al millor llibre de cuina del món i amb diversos premis d'assaig a Catalunya, Andorra i el País Valencià. Ha publicat una seixantena de llibres sobre gastronomia, entre ells La cuina mediterrània-La cuina catalana, en 11 volums.

Col·labora en revistes i diaris com El Temps, Serra d'Or, Diari de Girona, entre altres publicacions.

Imparteix cursos i conferències a la Universitat de València, Universitat d'Alacant, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Catalana d'Estiu, Universitat Rovira i Virgili i en altres centres culturals i acadèmics, així com cursos de Doctorat a l'Hospital Trias i Pujol, màsters a la Universitat de Vic, etc.

És membre de l'AICA (Associació Internacional de Crítics d'Art), de la FIJET (Federació Internacional de Periodistes de Turisme) i soci d'honor de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana).

En aquesta entrevista, les seves paraules, ben segur no deixaran indiferent a ningú.   Llegir més!

Notícies, agost 2025
Turistes de la història

En tres segles el turisme ha canviat molt, però, en essència, potser sempre ha estat el mateix. Repassem l'evolució del turisme a Catalunya a partir de l'estada d'intel·lectuals europeus a casa nostra.
Ibn Battuta, gran viatger i explorador àrab del segle XIV, deia que viatjar et deixa sense paraules i després et converteix en un gran narrador d’històries. Per sort, no van ser poques les persones que en els darrers tres segles varen deixar testimoni escrit (bé en format de diari personal, bé en format de llibre de narracions) del que van viure, veure i, sobretot, del que van sentir quan van tenir l’ocasió de visitar Catalunya.
L’essència del turisme és descobrir i gaudir, però també duu implícit un retorn, una tornada al lloc d’origen. I potser precisament per aquest motiu, viatjar té l’encant que té, perquè ens permet conèixer altres racons del món, veure’ls amb una mirada externa, i tornar a casa acompanyats de l’experiència viscuda; bé sigui una inoblidable vivència que mai ens cansarem d’explicar, bé es tracti d’una simple olor que es queda en el nostre record, íntima i evocadora.
El turisme segles després del Grand Tour no només segueix vigent, sinó que s’ha expandit molt més enllà del que aquells primers viatgers mai haguessin pogut sospitar. Ha canviat la forma en què ens desplacem i potser també els motius pels quals ho fem, però, gràcies a la seva gran oferta (caracteritzada per la diversitat de paisatges i monuments que enriqueixen el territori), Catalunya ha estat escollida pels turistes al llarg de la història com el destí de les seves brúixoles, la creu en els seus mapes o la ubicació en l’app dels seus mòbils. Tot i res ha canviat. Article publicat al portal de Patrimoni Cultural, de la Generalitat de Catalunya.   Llegir més!

Opinió, agost 2025
I si Cristòfor Colom va ser (també) mataroní?

Miguel Guillén recorda les poques veus que, històricament, han teoritzat amb una relació entre el descobridor d'Amèrica i la ciutat de Mataró.

Cristòfor Colom torna a estar d'actualitat. Es tracta d'un dels personatges històrics més misteriosos i interessants, no cal recordar-ho, que aquesta setmana ha suscitat l'interès d'una part important del gran públic arrel d'un documental sobre el seu origen que va emetre Televisió Espanyola dissabte passat al vespre, coincidint amb l'anomenat "Dia de la Hispanitat", amb gran èxit d'audiència. En ell es relata el procés d'investigació d'un equip de científics de la Universitat de Granada, en col·laboració amb altres organismes, al llarg de més de vint anys, mitjançant l'anàlisi de l'ADN de les restes de Colom, el seu fill, el seu germà i altres personatges històrics, per intentar donar resposta a un dels grans enigmes de la Història: quins eren els orígens de Colom. En el documental, que ha rebut importants crítiques des de sectors acadèmics, s'arriba a la conclusió que es tractava d'un jueu amb els seus orígens al Mediterrani Occidental, probablement a la zona de València. Com és sabut, hi ha més d'una vintena de teories al voltant d'aquesta qüestió, que defensen que el navegant era genovès, portuguès, jueu, castellà, gallec, català, mallorquí, eivissenc, gallec, rus, noruec, etc. La més acceptada i defensada, basada en evidències clares, és amb diferència la primera, perquè el propi Colom havia deixat escrit que era nat a Gènova, mentre que les altres exploren vies alternatives que, sovint, han estat titllades d'ocurrències, disparats, deliris o invencions interessades, algunes d'elles fins i tot finançades, promogudes i publicitades amb fons públics d'administracions concretes. Però en aquest article em vull referir a la teoria que defensa que Cristòfor Colom era mataroní. Perquè sí, a casa nostra també hi ha qui ha volgut reclamar l'origen del "descobridor" d'Amèrica. No podíem ser menys els capgrossos. Opinió d'en Miguel Guillén Burguillos, publicada el 15 d'octubre de 2024 a Capgrós.    Llegir més!

Ràdio Liberty
Critiquen que la museïtzació de Radio Liberty a Pals hagi quedat en un calaix

L'entitat ecologista Salvem la Platja de Pals i el Cercle Català d'Història critiquen que el projecte per convertir Radio Liberty en un museu de la Guerra Freda hagi quedat en un calaix. Lamenten que el PSC en promogués l’aprovació al Parlament i ara que governa "se’n desentengui". "Quan estaven a l’oposició van fer una proposta per destinar 4 milions d’euros dels pressupostos de la Generalitat, que no va prosperar per altres partits", afirma el president de Salvem la Platja de Pals, Pau Bosch, que lamenta que "ara que seria un moment idoni per tirar-ho endavant, no es faci res". Per la seva banda, el Govern sosté que es manté "partidari de la recuperació, parcial si fos el cas, de l’espai per museïtzar-lo i protegir-lo".
Les entitats ecologistes i de preservació del patrimoni cultural Salvem la Platja de Pals i el Cercle Català d'Història, amb el suport de SOS Costa Brava, lamenten que "no es faci res" per tirar endavant el projecte de rehabilitació de Radio Liberty. "És un monument de la Guerra Freda i un espai singular que cal preservar", exposa el president de Salvem la Platja de Pals, Pau Bosch, que alerta que "les construccions es troben cada vegada en més mal estat" i reclama "una inversió urgent per evitar que es continuï degradant". Notícia publicada al Diari de Girona, el 29/06/2025.   Llegir més!.

Conferència, 21.11.2024
Presentació del llibre "Colón, su verdadera identidad al descubierto", a càrrec d’en Jose Luís Espejo.
Us presentem la videogravació de la presentació del llibre, "Colón, su verdadera identidad al descubierto", que va tenir lloc el passat dijous 21 de novembre, al Cafè de l'Òpera, i que va anar a càrrec del seu autor, en Jose Luís Espejo.

El resum de les idees principals que en Jose Luís Espejo va transmetre al públic assistent al voltant d'aquest tema, així com la videogravació integra de l'acta, el podreu veure i llegir tot seguit..   Llegir més!

Data i hora: Dijous 21 de novembre, a les 7 de la tarda.
Organitza: Cercle Català d'Història
Ubicació: Cafè de l'Òpera, La Rambla 74 - Barcelona.

Especial, octubre 2024
Els dos reportatges que reescriuen la història

Per entendre els resultats de les recerques dutes a terme per la Universitat de Granada, cal veure de manera conjunta les dues parts de que consta aquesta recerca. En primer lloc, el reportatge "Secrets from the grave" de 2004 (Discovery Channel), i en segon terme, "Colón ADN - Su verdadero origen" de 2024 (Story Producciones). L'equip capitanejat pel Dr. Lorente és el mateix i en conseqüència, el fil argumental també ho és.

Com encaixarà la historiografia oficial aquesta qüestió és un misteri, però des d'aquest moment, s'ha obert un camí que ens ha de permetre fer caure tot un bosc d'enganys i falsedats.