Especial, setembre 2023
130 Onzes de Setembre. La història del catalanisme a través de les diades

La commemoració de l’Onze de Setembre ha sobreviscut a la Guerra, a les dictadures militars i als canvis de règim polítics. Restituïda i oficialitzada el 1980, després de la mort de Franco, els últims anys la Diada ha sigut multitudinària. I una de les seves singularitats, des de la seva gènesi, és que l’ha creat i l’ha fet viure la societat civil. És a dir, és una iniciativa sorgida des de baix que posteriorment ha sigut assumida per les autoritats. Els factors emocionals han sigut força decisius en una festa alhora cívica i política que ha perviscut, doncs, gràcies a la voluntat de la gent. En aquest dossier hem volgut repassar com, durant 130 anys, s’ha celebrat aquesta data emblemàtica. Hem seguit un fil històric, hem parlat del context internacional i estatal, dels factors polítics i dels més atzarosos. Comencem amb una missa, organitzada pel Centre Català el 1886 a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, que va voler recordar les víctimes que van caure defensant la ciutat el 1714, i acabem el 2015, amb una manifestació que va aplegar 1.400.000 persones a la Meridiana. Article de Jordi Finestres publicat al Diari ARA, l'11 de setembre de 2016.   Llegir més!

Editorial, setembre 2023
Una tarda d’hivern...

Un matrimoni andalús va arribar a Catalunya una tarda d'hivern de mitjans dels anys cinquanta, escapant de les terribles condicions de misèria que patien a la seva regió natal. Quan van iniciar la seva nova vida en aquesta terra desconeguda, es van trobar amb un camí cap a la seva prosperitat ple d'obstacles i dificultats. No obstant això, la seva determinació indestructible i els seus sacrificis constants van ser la base sobre la qual van aconseguir progressar. Els fruits d'aquests esforços es van materialitzar amb el naixement del seu fill Pedro.   Llegir més!

Rutes guiades, 5 i 19 d'agost
Ruta guiada: "Cristòfor Colom i la vila de Pals: La història mai explicada de la Descoberta d'Amèrica"

El Cercle Català d’Història es plau en convidar-vos a una nova edició de la nostra coneguda ruta que us mostrarà els espais d'aquesta antiga vila reial, relacionats amb Cristòfor Colom i la seva gran gesta.
Cristòfor Colom escrigué en el seu Diari a Bord: "I vaig venir a la vila de Pals que és port de mar...”. La història d'un gran misteri universal, d'una gesta ocultada i de l'enorme desaparició de documents. Amb noves proves que revelen l'enigma i descobreixen una antiga vila reial i un port protagonistes de la preparació del 1er viatge colombí.
Vine a conèixer al més gran dels almiralls catalans, el port de Pals i les darreres troballes presentades al Congrés Internacional d'Americanistes, del passat 2018 a Salamanca.

Lloc d'inici: Casa de Cultura "Ca la Pruna", Pals (Baix Empordà).
Data i hora: Dissabtes 5 i 19 d'agost, a les 7:00 de la tarda.
Organitza: MÍTIC Experience
Col·labora: Cercle Català d'Història.
Ubicació: Pals (Baix Empordà).
Inscripcions: +Info i Reserves

L'article, juny 2023
"El Regne de Catalunya" segons Ferran Colom, fill del descobridor

El 3 d'agost de 1517 Ferran Colom, fill del descobridor inicia els seus itineraris tal com ho deixa escrit en una nota a l'inici del text d'aquests. Segons l'autor del llibre Antonio Laborda, la data fa sens dubte referència al moment en què es comencen a redactar els itineraris. L'origen d'aquesta informació així com el gran buit documental o escrit i la fragmentació de molts dels itineraris que no obstant apareixen citats són destacats per l'autor, el qual també ressalta la desconeixença, l'origen o possible identificació dels seus agents pagats per ell mateix a fi d'ajudar-lo amb els seus desplaçaments: "Lo mismo que en el caso de los redactores, ignoramos el nombre de estos agentes de D. Fernando Colón. Igualmente ignoramos si fueron o no ellos mismos los autores de la redacción de sus notas tal y como se conservan en los Itinerarios. Juan Pérez nos dice que – Don Hernando quiso tomar este trabajo inmenso y costa grande -, es decir que los gastos originados por las investigaciones, entre los que se contaban los realizados por estos agentes, corrían a cargo del propio D. Fernando. A este respecto, el contenido de algunas notas al margen- Llevé de comisión 4 ducados y 75 maravedís; diome V.M. seis reales-, parecen confirmar este extremo.   Llegir més!

L'entrevista, juny 2023
El diari el Punt-Avui entrevista l’historiador Flocel Sabaté. "A Aragó s’han reinventat l’edat mitjana, però com que aquí no tenim ni idea del que va passar ens ho empassem o mirem cap a un altre costat."

Aquest mes ens ha semblat oportú d'oferir-vos en aquesta secció, l’entrevista que el reputat historiador Flocel Sabaté va concedir al diari El Punt Avui, que gira al voltant del cas Sixena, posant fil a l’agulla sobre la realitat de la història a Catalunya.
Una entrevista de la periodista Maria Palau publicada el passat 14 de març. Realment, paraules i arguments per a la reflexió.
"La mala memòria de la corona d'Aragó és la clau de tot. Com que no s'explica el que fou, tampoc a Catalunya, pots canviar el passat i no passa absolutament res. Que és el que està fent Aragó, sobretot els polítics. "  Llegir més!

Recomanacions, abril 2023
‘Cathalània’ (Arola Editors) assoleix la segona edició revisada, amb l’epígraf «història bàsica de la nació catalana», que signa conjuntament amb Joaquim Ullan i Eva Sans en paper i ‘online’.

Jaume Benages és un metge tarragoní i estimat a Tarragona. Passeges amb ell i el saluden pacients amb afecte carregat d’agraïment. Uròleg a Santa Tecla, però també historiador. La seva tesi doctoral va conjuminar la medicina amb la història, amb una nota molt original que és la presència il·lustrativa de la numismàtica, disciplina en què el seu pare, Jaume Benages i Olivé, és expert. Tres anys enrere donàvem la notícia de la publicació del seu llibre Cathalània (Arola Editors), i ara la donem de la segona edició revisada, amb l’epígraf «història bàsica de la nació catalana», que signa conjuntament amb Joaquim Ullan i Eva Sans. És una publicació en paper i online, a través del web historiadecatalunya.net
La coberta del llibre és una foto de Pep Escoda –company dominical en aquesta contraportada– del sarcòfag de Jaume I obra de l’arquitecte Domènech i Montaner, l’autor del Palau de la Música i de l’Hospital de Sant Pau: una manera de dir gràficament que Catalunya és al mapamundi des de fa molt temps, de quan ostentava l’hegemonia militar, política i comercial del Mediterrani –enlloc es contempla millor que des del balcó del principi d’una Rambla que comença amb l’almirall Roger de Llúria, que va contribuir de quina manera a aquella expansió– fins a quan el Modernisme va ser l’art més engagé d’Europa.
Article publicat al Diari de tarragona, el 20 de març de 2023   Llegir més!

Ràdio Liberty
Article:
Sobre l'etimologia del puig del Pení.
El mètode emprat per formular-lo ha estat el domini de la toponímia de la zona, la prospecció ocular sobre el terreny, la utilització d’eines de cartografia digital, la relectura de documents medievals i un cert coneixement del judaisme i la llengua hebrea.
El puig del Pení, amb una altura de 606 metres, és el punt més alt de la serra de Rodes. Està situat pràcticament al centre de la península del cap de Creus, a l’Alt Empordà. Domina per l’oest la vila i la badia de Cadaqués i pel nord-est, la de Roses. El seu cim està ocupat per una base militar, construïda el 1959 per la Força Aèria dels Estats Units (actualment, i des de 1964, pertany a l’Exèrcit de l’Aire espanyol), que vigila el trànsit aeri de la zona.
El primer cop que s’esmenta el seu nom és en un document 1 de l’any 944, en un precepte del rei Lluís IV de França, dit el d’Ultramar, adreçat al monestir de Sant Pere de Rodes, on es llegeix ‘in honore Sancti Thomae Apostoli in monte Pinni’. En els anys posteriors, la muntanya també és anomenada indistintament, en llatí medieval, Pigninelli, Pigninello, Pineta, Pininello, Pinino, Pininum, Pinnini i Pinnita, fins a arribar a l’actual Pení. Article publicat a Portal Gironí.   Llegir més!

Conferència virtual, 02.10.2021
Conferència a càrrec de Joaquim Ullan, per Colómbia.
El passat dissabte dia 2 d'octubre, el president del Cercle Català d'Història, en Joaquim Ullan, va ser convidat a realitzar una conferència virtual pel "35° conversatorio sabatino de historia", que periòdicament organitza l'Academia de Historia del Valle del Cauca (Colòmbia). La xerrada va portar per títol: "Cristóbal Colón, Cataluña y las técnicas científicas y policiales aplicadas al descubrimiento de América".
En el següet vídeo podeu gaudir integrament de la conferència.

Data i hora: Dissabte 2 d'octubre de 2021, a les 11 del vespre.
Organitza: Academia de Historia del Valle del Cauca (Colòmbia)
Ubicació: Activitat virtual.