Envia a un amic

“La república dels pescadors” i el llegat d’un elitisme enamorat de Palamós

» L'article

(Versió de l'article en PDF)

  El Castell de Sant Esteve de La Fosca, icona històrica del municipi de Palamós, estava destinat a meitat dels anys 30, a ser restaurat pel príncep de Geòrgia, Alexis Mdivani. Aquells murs seculars penjats en aquest tram escarpat de la costa palamosina havien fascinat a aquell aristòcrata nascut al Caucas.

  Alexis Mdivani, convidat de Josep Maria Sert al Mas Juny, va passar a formar part de la història llegendària de la Costa Brava arrel de l’accident mortal que patí, l’estiu de 1935, conduint amb excés de velocitat, el seu Rolls-Royce a prop d’Albons. L’acompanyava la seva amant, la baronessa Maud Thyssen que retornava, precipitadament, al niu conjugal a París per la inesperada arribada del marit, el baró Thyssen. Maud va resultar ferida greu. Cap d’un mes, encara amb cicatrius ben visibles, tornava a França acompanyada del baró. A l’Empordà hi deixava les seves valuoses joies. Amb el trasbals de l’accident van desaparèixer i no es trobarien mai més.

  La tragèdia ha estat tantes vegades contada pels rotatius del país com penjada a la Xarxa de manera virtual en les últimes dècades. Agafem la història pel biaix amb l’intent de no repetir guió i enfoquem la crònica amb un personatge de repartiment. Barbara Hutton, de 20 anys, una de les dones més riques del món, heretera dels magatzems Woolworth, es casava l’any 1933, a París, amb Alexis Mdivani. Per ella, era el seu primer matrimoni. Mdivani era divorciat de Louise Astor Van Alen, també, rica heretera americana.

El famós collar de jade verd (Font: lotusgemology.com)

El príncep Mdivani i Hutton amb el collar al coll a la Metropolitan Òpera de Nova York el 1933 (Font: blouinartinfo.com)

Estat del Rolls Royce després de l'accident del Príncep Mdivani prop d'Albons (Font: Georgian Journal)

  Si hem de fer cas a tot el que s’ha escrit sobre Alexis Mdivani el podem definir com un aristòcrata caça dots. Barbara Hutton lluïa, un collaret de 27 perles de jade verd, procedents de la casa imperial xinesa, regal que el seu pare, havia encarregat a la joieria Cartier per celebrar l’enllaç. El nuvi havia rebut com a present de la Barbara, un Rolls-Royce Phantom II Drophead Coupe amb matrícula anglesa ALF222. Amb aquest fascinant cotxe Alexis Mdivani es passejava per la Costa Brava, acabat de divorciar de la Hutton, l’estiu de 1935.

  Es pressuposa que el príncep granejava després d’un matrimoni tan convenient. En un dels viatges per Europa, abans del divorci, Barbara va comprar un palau a Venècia, l’Abbazia di San Gregorio, a la riba del Gran Canal. Es va rumorejar que la Hutton va escripturar el palau a nom d’Alexis Mdivani.

  Barbara Hutton, es casaria 6 vegades més, un dels seus marits va ser l’actor Cary Grant. L’heretera americana malgastaria la fortuna de manera opulenta. Eren famosos els seus fastuosos àpats. Es diu que ni tan sols coneixia molts dels convidats, als qui, magnànima, prodigava amb exquisits regals. Un dels àpats més sonats el va fer a l’Hotel Ritz de París amb 2000 comensals. Va comprar un palau a Tànger, el ”Sidi Hosni” doblant l’oferta que n’havia fet el General Francisco Franco. Entre 1948 i 1975, hi passava els estius organitzant fastuoses trobades amb els amics. Barbara Hutton, amb l’infortuni de perdre l’únic fill, de 36 anys, en un accident d’avió, amb depressió i la salut deteriorada per l’excés d’alcohol i de consum de drogues, va morir el 1979, als 66 anys. La seva fortuna havia minvat considerablement.

  La Companyia Woolworth va canviar el nom comercial, el 1997, per Venator Group. El 2001, la cadena d’establiments es va concentrar en venda de roba i calçat esportiu, adoptant el nom Foot Locker Inc., cadena, de segur, coneguda pels lectors d’aquesta crònica.

  Tornem a l’Empordà, el 1935, el final tràgic d’Alexis Mdivani va afectar en gran manera a la seva germana la princesa Roussadna (Roussy) Mdivani, segona muller del pintor Josep Maria Sert. El matrimoni Sert passava llargues temporades al Mas Juny, a tocar la platja de Castell, en el municipi de Palamós. Aquell estiu Alexis hi era convidat amb la Maud, la seva amant. La finca de Josep Maria Sert era pol d’atracció de l’elitisme internacional.

  Era l’època en què la pintura de Josep Maria. Sert (Barcelona, 1874-1945) gaudia de gran projecció internacional. Tenia obres escampades a França, Itàlia, Bèlgica, Gran Bretanya i als Estats Units. Per mediació de Salvador de Madariaga, Sert s’encarregà de l’ornamentació de la gran Sala del Consell del Palau de la Societat de Nacions de Ginebra (1935-1936). També havia decorat el luxós menjador de l’Hotel Waldorf-Astoria, de Manhattan. I aquí, a Catalunya, és ben coneguda la seva obra a la Catedral de Vic, la decoració del Saló dels Passos Perduts del Palau de Justícia de Barcelona i del Saló de les Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona, entre altres.

  Tal com citen Rosa Maria Medir i Carles Sapena, autors del llibre “Palamós”, Quaderns de la Revista de Girona, número 15, 1988, (pàgs. 70-71), la llista de personalitats que passaren pel Mas Juny és extraordinàriament llarga: “intel·lectuals, artistes, polítics, aristòcrates, com Francesc Macià, Barbara Hutton, Paola Negri, Ventura Gassol, Marlène Dietrich, Francesc Cambó, Juan March, el baró de Rotschild, Salvador de Madariaga, Coco Chanel, Visconti,..”.

  Quatre palamosins estigueren vinculats a Sert durant l’etapa del pintor al Mas Juny: els industrials Josep Miró i Joan Mir, la Maria Trias propietària del prestigiós Hotel Trias, i Dídac Garrell, alcalde republicà que li feia d’administrador.

  Algunes d’aquelles vides opulentes i amb fama, i alguns dels objectes valuosos que han ajudat a guarnir la història s’esvaïren com el fum. L’esposa de Sert no va superar la forta depressió provocada per la mort del seu germà, i la de Serge, l’altre germà, que morí un any després a causa d’una caiguda de cavall jugant al polo. Roussy Mdivani moria el 1938, amb 32 anys. El Mas Juny escenari de temps distesos i de trobades alegres esdevenia per a Sert un lloc de trista experiència. El pintor s’acomiadava de Palamós regalant a l’Ajuntament un quadre, “La República dels Pescadors”, en deferència a l’amistat amb l’alcalde, Dídac Garrell. L’any 1942, Sert va vendre el Mas Juny als germans Puig Palau.

  Després de l’accident, les restes del príncep Alexis Mdivani foren exhumades en un nínxol corrent, a ras de tàpia, al cementiri de Palamós. El 1950, la família en va reclamar el trasllat a Lausana.

Quadre "La República dels pescadors"de Josep M Sert

Imatge del Mas Juny

  Les conseqüències de la Guerra Civil van ser implacables, Dídac Garrell, l’alcalde republicà va ser víctima de repressió franquista. Va ser executat el 12 d’agost de 1939. Els murals de Josep Maria Sert a la catedral de Vic van ser destruïts durant la contesa. Sert va refer aquells murals després de la Guerra.

  La decoració exclusiva de Sert del menjador l’Hotel Waldorf Astoria que incloïa tot el mobiliari i quinze pintures a les parets, va ser substituïda, els anys 70, per elements imposats per la moda imperant. Les quinze pintures es van vendre i en l’actualitat formen part de la col·lecció d’art de la Fundación Banco Santander. El Rolls-Royce malmès del príncep Alexis va ser embarcat al port de Palamós i dut als Estats Units on va ser restaurat i venut. En una extensa crònica a La Vanguardia, el 7 d’agost de 2010, sobre aquest afer, Josep Pla, ja esmentava que dos anys abans, el luxós cotxe es podia veure en venda a eBay per 1,1 milions de dòlars. El Diari El Mundo, a 1 de març de 2014, anunciava que el collar que va lluir la Hutton en el seu casament amb el príncep, seria subhastat a Hong Kong, per Sotheby’s, el 7 abril. A la subhasta el collar va ser adjudicat a la joieria Cartier per 20 milions d’euros, el doble del preu de sortida.

  I de tot plegat a Palamós que en queda?

  En resta un pòsit d’història d’aquell col·lectiu elitista que ha donat prestigi a Palamós com a vila receptora de gent d’arreu. Aquells estadants del Mas Juny van col·locar el primer esgraó de l’escalada turística que seguiria més tard.

  Però la reminiscència tangible és el llegat de Josep Maria Sert als palamosins: el quadre mural “La República dels Pescadors“, patrimoni de la vila. Aquest oli, amb resina en pols d’or, de 287 x 278 cm, presideix la Sala Noble de l’Ajuntament. Aquesta obra de Sert va capejar els temps hostils. Durant la Guerra Civil, el quadre va ser resguardat al Mas Juny i retornat a l’Ajuntament de Palamós després de la Guerra. Va ser una sort que amb un nom tan explícit, sobrevisqués a la repressió del nou règim. El nom es va endolcir, es coneix també com “La Barca de Catalunya”.

  Referint-se a la bandera que Sert va pintar en el quadre, Rosa Maria Medir i Carles Sapena, fan el següent comentari: “La bandera republicana va ser retocada després de la Guerra per a fer-la -nacional-. L’ultratge a l’obra perdura”.

Mural de Josep M. Sert, a la Sert Room del Waldorf-Astoria.

Isabel Corominola