Envia a un amic

Conferència: “D’Almansa a Utrecht (1707-1713)”, amb Josep Catà (Investigador i escriptor)

» Actes culturals - Cicle "Catalunya, història d'una independència. Abans i després de 1713"

Índex:

• Resum de la conferència (a càrrec de Josep Catà, investigador i escriptor)
• Recull fotogràfic (Fotos: J. Peñarroja)

  La tercera conferència del cicle organitzat pel Cercle Català d'Història i que duu per títol, "CATALUNYA, HISTÒRIA D'UNA INDEPENDÈNCIA. Abans i després de 1713" va anar a càrrec del professor i investigador Josep Catà. La seva conferència, amb el títol de "D’Almansa a Utrecht (1707-1713)", es va celebrar a la Sala dels Atlans del Reial Cercle Artístic de Barcelona, (c/ dels Arcs núm.5), el passat dijous 7 de novembre de 2013 a les 7 de la tarda.

» Resum de la conferència (a càrrec de Josep Catà, investigador i escriptor)

  Si la Guerra de Successió fos un film caldria situar aquesta conferència en el capítol decisiu, previ al desenllaç final. Cal recordar que l’argument se centra en la pugna entre dos models, l’absolutista (borbònic) i el pactista (austriacista), que lluiten en dos escenaris principals; l’europeu i el peninsular. Catalunya, després del pacte de Gènova de 1705, se situarà en el bàndol que li era, per tradició, interessos econòmics i amor a les llibertats, propi: el dels pactistes (Àustria, Anglaterra i Holanda).

1707

• 25 d’abril. Batalla d’Almansa. Ocupació borbònica posterior dels reialmes d’Aragó i València.
• Octubre i novembre. Lleida és ocupada també per l’exèrcit dels Borbó.

1708

• Juliol. Derrota borbònica a Oudenarde (Flandes).
• Tortosa cau en mans de l’exèrcit de Felip V.

1709

• 15 de gener. El Sant Pare Climent XI reconeix Carles III com a monarca hispànic.
• 23 de maig. Felip V nomena el comte de Bergheyck plenipotenciari amb potestat de negociar amb els membres de l’Aliança austriacista.
• 11 de juliol. Derrota dels exèrcits dels Borbó a Malplaquet (Flandes).
• 21 d’octubre. A Mons (Flandes) Bergheyck s’entrevista amb Marlborough, cap militar dels anglesos i l’insinua la possibilitat de rebre avantatges comercials a canvi del reconeixement de Felip V , com a monarca hispànic, per part d’Anglaterra.
• 1 de desembre. Felip V deroga l’acord comercial que havia concedit a França, la seva aliada principal, avantatges comercials considerables a l’Amèrica espanyola, l’any 1702. Commoció a Versalles.

1710

• Gener. Bergheyck lliura sengles memòries a la cort de Felip V proposant canvis substancials en la política comercial filipista i en la política relativa a les places espanyoles a Flandes. Els seus postulats bàsics consisteixen a separar Anglaterra del bloc aliat, bastint una diplomàcia de Felip V autònoma de la del seu avi, Lluís XIV, i oferint avantatges comercials als britànics per tal d’afeblir el bàndol austriacista.
• Març a juliol. Converses de pau preliminars fracassades, a Gertruydenberg, entre representants aliats i de Lluís XIV de França. El motiu principal del fracàs fou l’exigència aliada que fos l’exèrcit francès qui expulsés Felip V del tron espanyol.
• Juliol a agost. Segona entrada, també improductiva, de l’exèrcit de Carles III a Madrid.
• Novembre. Els toris, partidaris d’acabar la guerra i agitadors previs al respecte, sota la direcció del vescomte de Bolingbroke, guanyen les eleccions a la Cambra dels Comuns.

1711

• Gener. Girona cau en mans de l’exèrcit de Felip V després d’un setge de mes i mig.
• 17 d’abril. Mor l’emperador Josep I. El seu germà, Carles III, abandonarà Barcelona per a ser coronat emperador. Aquest fet fa augmentar les reticències aliades a prosseguir la guerra.
• Setembre a desembre. Victòria de l’exèrcit austriacista a Prats del Rei.

1712

• 12 de gener. Inici de les converses de pau a Utrecht entre els Aliats i Lluís XIV. No són admesos representants filipistes ni catalans. Això no obstant, les grans decisions hauran de rebre el vist i plau de Felip V , que sempre imposarà, com a condició inexcusable, la supressió de la sobirania catalana.
• Juliol. Felip V renuncia als seus drets a la corona francesa.
• Batalla de Denain, al nord de França. Primera derrota important del bàndol austriacista després de molts anys. La causa principal és la inhibició de l’exèrcit anglès que deixa soles les tropes austríaques i holandeses.
• Agost. Armistici entre Anglaterra i les dues Corones borbòniques.
• Setembre. Les tropes britàniques evacuen Catalunya.
• Octubre. L’ambaixador anglès Lexington arriba a Madrid.
• Desembre. L’ambaixador filipista marquès de Monteleón arriba a Londres.

1713

• 14 de març. Acord d’Evacuació de la resta de tropes aliades de Catalunya, signat a Utrecht.
• 19 de març. L’emperadriu Elisabet Cristina abandona Barcelona acompanyada d’un seguici de membres de l’austriacisme català, entre els quals l’influent Vilana Perlas.
• 11 d’abril. Signatura del Tractat d’Utrecht entre França i Anglaterra. Resta pendent l’acord entre Felip V i la reina Anna d’Anglaterra.
• 28 d’abril. Monteleón troba la fórmula que permet l’acord definitiu entre Felip V i Anglaterra: els catalans gaudiran dels mateixos privilegis que els súbdits de Castella. El Pacte de Gènova queda enterrat.
• 14 de maig. Tractat de pau provisional entre Anglaterra i Felip V. Els anglesos obtenen Menorca, Gibraltar, Jamaica, el monopoli comercial amb l’Amèrica espanyola per 30 anys i l’anomenat “asiento de negros”.
• 22 de juny. Conveni de l’Hospitalet per a l’evacuació de les darreres tropes aliades a Catalunya. Poc després el virrei austriacista Guido de Starhemberg abandona de manera secreta Barcelona.

Bibliografia bàsica:

• Albareda, Joaquim – “El cas dels catalans. La conducta dels aliats arran de la guerra de Successió (1705-1742)”. Fundació Noguera. Barcelona, 2005.
• Bèly, Lucien – “Espions et ambassadeurs au temps de Louis XIV”. Presses Universitaires de France. París. 1992.
• Muñoz, Antoni i Catà, Josep – “La traïció anglesa. Comerç colonial i destrucció de la sobirania catalana (1706-1715)”. Llibres de L’Índex. Barcelona. 2009
• Soldevila, Ferran – “Anglaterra i Catalunya. Les relacions anglo-catalanes durant la guerra de Successió”. Manuscrits, núm. 13. U.A.B. Bellaterra, 1995.

» Recull fotogràfic (Fotos: J. Peñarroja)

Cercle Català d'Història
Fotos: J. Peñarroja