Inici  |  Contacta´ns  |  Mapa del web  |  Enllaços Merxandatge  |  Hemeroteca  |  Cerca avançada
CCH

 

  Projecte Homenatge

La preparació de l'acte
Introducció
Programa
Adhesions i patrocinadors
El resultat
Editorial
Crònica de l'homenatge
Premsa, ràdio i TV
Conferències
Ruta teatralitzada
Fotografies (I)
Fotografies (II)
Altres edicions
2008 - 1a edició
2009 - 2a edició
 
Tornar al menú principal
cch
 

Envia a un amicEnvia a un amic

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur

» Editorial

  El Partenó, avui, forma part del Patrimoni de la Humanitat reconegut per la UNESCO. Nosaltres ja ho fem al segle XIV, quan l’anomenem Castell de Cetines i Pere III, el Cerimoniós, mana posar una guàrdia de ballesters per preservar aquest monument excepcional. D’això sembla que se’n diu avançar-se a la jugada o, menys esportivament, tenir visió de futur.

  Construir el present amb visió de futur és el que fem gràcies al famós pactisme català, un concepte que es resumeix en un fet: les Constitucions catalanes situen la llei per sobre del monarca. Aquest marc legal ens fa el país més lliure i més avançat constitucionalment d’Europa ja al segle XIII. I per això tenim topades amb els Trastàmara al segle XV, amb els Àustries el XVI i el XVII i amb els Borbons i el seu absolutisme, sempre.

  I aquí, parlant de censures i manipulacions de la història, convé recordar que l’ocupació borbònica del nostre territori, en virtut del invocadíssim derecho de conquista, s’ha fet sense respectar els termes de les capitulacions. Perquè el 1714, els catalans capitulen, però no es rendeixen. I els castellans obliden també que el seu èxit militar de 1714 és gràcies al suport del bo i millor de l’exèrcit francès, comanat pel duc de Berwick, i l’abstenció militar dels anglesos, comprada amb la concessió de privilegis per al comerç amb Amèrica.

  I ja ha sortit Amèrica. I com ha sortit Amèrica haurem de parlar de Cristòfor Despuig. No és cap error, l’autor de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa és el cavaller tortosí Cristòfor Despuig, que el 1557 en dedica l’original a Francesc de Montcada, comte d’Aitona. Per grossa fortuna, Los col·loquis no arriben a la impremta fins al segle XIX, quan ja s’ha extingit la castellanista Inquisición. Aquesta circumstància ha permès al llibre arribar a nosaltres en la llengua original i amb el seu contingut sense manipular. I aquí és on entren els Trastàmara, la conquesta de Granada, el regne de Navarra, Carles i Felip I d’Àustria, Sardenya, Sicília, Nàpols i, naturalment, la descoberta d’Amèrica.

  Les coses que diu el cavaller Despuig dels castellans (sense pels a la llengua) i de la monarquia hispànica (amb el degut respecte als senyors reis) són un testimoni esborronador. I, podríem dir, amb visió de futur, perquè Despuig coincideix amb els punts de vista d’aquells que treballen avui, al segle XXI, per refer l’imaginari català i reconstruir la història al marge de les manipulacions sofertes durant els darrers 500 anys.

  Curiosament, Despuig fa genovès a Cristòfor Colom, sense especificar de quina Gènova el fa fill. És un fet per al tortosí que sembla tenir ben poca importància. Quan trepitja fort, però, és quan Despuig afirma, al “col·loqui segon” que: (...) la jornada de les Índies del mar Océano, que Cristòfol Colom, genovès, comenà i aprés acabaren Ferrando Cortés i Francisco Pissarro ab pròspera fortuna del mateix rei don Fernando d’Aragó, per manament i ordre del qual se començà, s’ha d’atri-buir no gens a castellans.

  I una expedició que res no té a veure amb el regne de Castella dificilment es muntaria des d’un port castellà, que altrament sabem del tot inexistent o, si voleu, del tot imaginari.

  És per això que l’Homenatge a Cristòfor Colom i la marina catalana es fa ben lluny de Palos, a més de 1.000 km i a tocar de l’actual desembocadura del riu Ter. Perquè Pals, a l’Empordà, resulta que el 1492 és vila reial i té un port important, acreditat en documentació sobre assegurances navals de fins al segle XVIII. I el 1493 el camí de Pals a Barcelona pot fer-se a cavall, ben agradablement, en tres jornades, com es diu que fa en Colom quan torna del viatge de la descoberta. Cosa que seria impossible de fer des del Palos andalús.

  A banda de conferències més o menys interessants, poc o molt erudites, el plat fort de l’Homenatge és un espectacle de teatre al carrer, localitzat en escenaris de pedra picada de la vila de Pals, amb els personatges nobles, civils i militars habillats a la moda de cap a finals del segle XV. Les postres o, si ho preferiu, la sessió golfa és una ruta nocturna teatralitzada per Pals, introduint-nos en l’ambient de l’època colombina, quan el món medieval queda enrere i, amb Amèrica, entrem en el món modern i, siguem sincers, en el futur.

  Més encara quan la poètica declaració sobre l’Estatut del 2005, ja molt ribotejat a les Cortes, que a les envistes de la manifestació del 10 de juliol d’enguany fa el Tribunal Constitucional sembla el discurs per a la inauguració oficial de l’Autovia de la Independència. I és que a vegades, des de l’altiplà castellà s’albira allò que és a punt d’arribar. Per això l’Estat no inverteix al Principat ni a l’arc mediterrani.

  Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Jordi Peñarroja
Secretari del Cercle Català d’Història

 

 
 
Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:







Translation in real time
TRADUKKA




Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa





L'enigma Colom
"L'enigma Colom" de Maria Carme Roca
(e-Botiga)





Productes MÍTIC

Merxandatge
MÍTIC Serveis Culturals





Granja Cristall - Palamós
Granja CRISTALL
El nou espai del Cercle Català d'Història a Palamós