Envia a un amic "Espill de Consciència", text doctrinari anònim del segle XIV
» La biblioteca: Historiografia
Aquest manual medieval per preparar la confessió, per a ús tant d’eclesiàstics com de laics ha arribat fins a nosaltres en una còpia manuscrita conservada dins del còdex X de l’arxiu del palau Requesens, i avui es conserva al Centre Borja, a Sant Cugat del Vallés.
Espill de consciència resulta interessant per moltes raons. L’acurada i molt recomanable “Introducció” d’aquesta edició, d’Emili Casanova (pp. 5-22), ens situa aquest text des de diversos punts de vista i resulta gairebé exhaustiu. Casanova considera que l’autor ha de ser per força un home d’església, però un altra banda no s’està de consignar el fet que com l’obra no ve signada resulta impossible atribuir l’autoria de forma categòrica a cap escriptor coetani, de la segona meitat del segle XIV. En conseqüència Espill de consciència queda com a obra anònima.
Entrant en la nostra història resulta alliçonador llegir el text de l’Espill de consciència perquè pot ajudar-nos a entendre els valors de la societat catalana del XIV. Per exemple, és molt il·lustratiu veure la idea de la “propietat” amarant aquesta redacció: No cobejaràs l’alberch de ton proïsme ne la muler, serventa, bou, ase o cosa altra de les sues (p. 38). És una manera de pensar que no queda tan lluny de nosaltres i que encara es manté en alguns ambients, encara que la legislació i bona part de la societat ja no la facin seva. La gradació de la importància atorgada a cada propietat és, també, força significativa.
Abans, quan a l’Espill de consciència es considera el manament No faràs furt (pp. 33-37) el text fa trenta-tres consideracions casuístiques sobre la qüestió. La condemna de l’avarícia (pp. 43-44) completa encara la relació, que podem qualificar quasi com a exhaustiva i contempla un ample repertori d’accions i trapelleries de la vida comercial, fins amb implicacions administratives. Per contra, la brevetat del text dedicat al manament que diu No faràs fornicació, poc més de mitja pàgina, acompanyat del text dedicat a la luxúria, aproximadament una pàgina, posa en evidència la diferència d’importància atorgada a aquests tipus de faltes o pecats. I és natural que així sigui si tenim en compte que la complexa societat catalana del XIV és la d’un país mediterrani abocat a la construcció d’un imperi marítim que, en definitiva, no és altra cosa que assegurar unes amples relacions comercials suggerides per una ideologia econòmica de capitalisme mercantilista.
La necessitat de fomentar la honradesa i la prioritat de la llibertat del comerç sobre altres consideracions inspira fins a cert punt aquest Espill de consciència, coetani del pacífic assentament de Consolats de Mar en ports d’estats musulmans de la Mediterrània.
Laus Tibi Deo!
Jordi Peñarroja
Fitxa bibliogràfica:
______. Espill de consciència. Edició a cura d’Emili Casanova. Biblioteca Escriny de textos medievals breus. Edicions del Mall. Sant Boi de Llobregat, 1981. (ISBN: 84-7456-100-0. 68 pp., format 13,3x19,5 cm).
|
|
|