Inici  |  Contacta´ns  |  Enllaços Cerca avançada  |  MITIC Experience
CCH

 

  El CCH

Quí som?
Principals col·laboradors
Productes i serveis
Fes-te'n soci

  Seccions

Editorial
Editorials anteriors
Agenda
Activitats anteriors
L'article
Articles anteriors
L'entrevista
Entrevistes anteriors
Notícies
Notícies anteriors
Recomanacions
Recomanacions anteriors
Opinió
Opinions anteriors
Projectes
Recerca colombina
Ràdio Liberty
Conferències
Conferències anteriors

  Àrees de recerca

La marina catalana
El domini de la Mediterrània
Els grans descobriments
Cartografia amagada
Temps de guerra i repressió
1462 - Guerra civil catalana
1640 - Guerra de separació
1714 - Guerra de successió
1808 - Guerra del francès
1936 - Guerra civil espanyola
Imaginari català
Imaginari gràfic
Llegendari
Evocacions
Recreacions
Poetes catalans
Els segles d'or
Literatura amagada
Pensament català
cch
 

Hemeroteca

» Núm.143

Espai d'actualització setmanal amb nous articles o d'altres d'interès

Refranyer

"A la primera, perdó; a la segona, bastó."

Activitats

Presentació del llibre: "La Barcelona de Cerdà. La Càbala i la construcció de l'Eixample"
"Un dels darrers actes del Cercle Català d'Història va anar a càrrec de Francesc Xavier Hernández Cardona, historiador i catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, que va presentar el llibre “La Barcelona de Cerdà. La Càbala i la Construcció de l'Eixample” al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona."

La marina catalana

"El Monument" (1a part), de Carme Bayot
Carme Bayot és vigatana de naixement, però viu a Taradell, poble on va fer de mestra fins que es va jubilar. Fou aleshores que va començar a escriure, primer contes per als seus néts i després relats de tot tipus. El màgic món de l’escriptura creativa la va captivar, i és feliç quan pot submergir-se en el mar de les paraules per crear relats. El fet d’obtenir alguns premis en distints certàmens literaris ha estat per a ella un incentiu i un estímul per a continuar escrivint.
La Carme Bayot és autora de llibres de diferents gèneres. Amb l’Editorial Emboscall ha publicat “Contes petits per a gent gran” i “9 nous contes petits” que tracten el tema de l'adulteri i de la parella, el relat “14.400 metres” on parla del tema de la immigració, “Dos relats europeus” basats en personatges i fets històrics, “La miniatura” sobre la vida del polèmic empresari català Muñoz Ramonet i, últimament, acaba de publicar “Amalgama de clarors i ombres” que consta de dos relats que com diu el títol constitueixen una autèntica amalgama en la que la realitat i la ficció es donenla mà.
La Carme Bayot ofereix als socis i lectors del Cercle Català d'Història en primícia, abans de la seva aparició per aquest Sant Jordi, el relat finalista del Premi Vila de Puigcerdà 2015 dedicat al controvertit i misteriós Cristòfor Colom amb El Monument. Un relat original en clau d'humor que ens apropa al Almirall descobridor i a la clau del seu misteri, un relat que porta per títol: El Monument. Relat publicat en dues parts.    (.pdf)

Temps de guerra i repressió

Coronela de Barcelona
"La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives. Formada pels gremis de la Ciutat i per artistes i menestrals, s'organitzava en companyies, sota el comandament del Conseller en Cap nomenat coronel en temps de guerra segons les lleis de Barcelona (en administració espanyola, alcalde) del Consell de Cent de la ciutat. Era la encarregada de la defensa de la ciutat amb el privilegi militar de custodiar els portals i muralles fins al 1714, quan fou desarmada i abolida després del darrer setge de la guerra de Successió espanyola, passant a partir llavors a estar custodiada per l'exèrcit reial. La Coronela és l'exponent i evolució final del sistema especific d'autodefensa català, sent els seus origens en els :Sacramentals, somatents, hosts ciutadanes, hosts gremials, milicies ciutadanes i finalment el terme de Coronela." Article d'en Nicolau Martín, president ARH.    (.pdf)

Imaginari català

El Palau de la Generalitat de Catalunya. Resum de 600 anys d'art.
El Palau de la Generalitat és la seu del President i del Govern de Catalunya. És un bell edifici construït entre els segles XV i XVII. És a Barcelona, la capital de Catalunya, al centre històric de la ciutat. La Generalitat és el sistema institucional en què avui s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya dins l’Estat espanyol.
El conjunt edificat s’aixeca al mateix centre urbà que ja traçaren els romans al segle I. És un edifici de gran densitat simbòlica, d’una significació històrica, artística i política molt important. La seva noble arquitectura es manté viva i en ús, havent superat el pas del temps amb una alta qualificació cultural.
Ocupa l’illa urbana d’origen medieval, irregular, que va de la plaça de Sant Jaume fins al carrer de Sant Sever i del carrer del Bisbe fins al de Sant Honorat. Fa uns 39 metres d’ample per 107 de llargada, i ocupa prop de 4.200 metres quadrats de terreny. Hi ha construïts uns 10.000 metres quadrats i ara hi treballen cap a 200 persones.    (.pdf)

Nemesi Solà: ‘Vam raptar la marededéu de Núria per dignitat’
"Un dels episodis més espectaculars de la vida de Nemesi Solà va ser el rapte de la marededéu de Núria, però no és l’únic ni tampoc el més significatiu. Tenir sentit de país l’ha portat a encapçalar moltes iniciatives que van servir per a preservar la cultura durant el franquisme i la transició. Forner d’ofici, hi ha dues paraules que el defineixen: activista i patriota. En un present d’eufemismes, de si però no i del políticament correcte, la manera de fer de gent com Nemesi pot quedar desdibuixada, però no hauria de passar inadvertida, pel seu pes decisiu i imprescindible." Article publicat al portal Vilaweb del 20/01/16.    (.pdf)

Especial

"Xuetes, història d'una infàmia, Documental"
La història dels jueus conversos, és un dels capítols més foscos i sorprenents de la història de Mallorca. Sorprenent, perquè uns fets ocorreguts en el segle XV, van suposar la discriminació i estigmatització d'un grup dins la societat mallorquina, fins a mitjans del segle XX.
El 1435 els jueus de Mallorca foren obligats a convertir-se al cristianisme, any en que formalment es va acabar amb el judaisme a l'illa. El fet que aquestes conversions no responguessin a un convenciment religiós, va propiciar que en la clandestinitat, aquests nous conversos continuessin amb les pràctiques de la religió jueva. Per aquest motiu, van ser perseguits per la Inquisició Espanyola amb més o menys intensitat durant els segles posteriors.
No és fins al final del segle XVII que es pot començar a parlar dels xuetes, també anomenats xuetons, com els descendents mallorquins dels jueus convertits al cristianisme, que a finals del segle XVII la Inquisició va processar i condemnar per haver practicat la fe jueva , els quals a més duen un dels quinze cognoms considerats per la resta de l'illa descendents de jueus. Paradoxalment, a Mallorca s'ha demostrat l'existència de més de dos-cents cognoms d'ascendència jueva, però únicament els portadors d'aquests quinze van patir el rebuig social. Concretament aquests llinatges són: Aguiló, Bonnín, Cortès, Forteza, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya, Pomar, Segura, Valls, Valentí, Valleriola i Tarongí.
Els xuetes han format a Mallorca un grup social discriminat, forçat a l'endogàmia fins al punt que s'ha pogut demostrar la seva diferenciació genètica, respecte a la resta de mallorquins. A més, la gran majoria d'ells han viscut als voltants del carrer del Segell a Palma, avui en dia amb el nom de Jaume II al centre històric de la ciutat. Ells mateixos s'han identificat com a persones del carrer, en referència al carrer abans esmentada, ja que les paraules xueta o xuetó són considerades ofensives, sinònims d'avar en el català col · loquial de Mallorca. Malgrat la seva catolicisme indiscutible, la pròpia església els va discriminar fins al segle XX. De fet, es van veure forçats a l'exercici de professions, per les quals eren acceptats com comerciants o joiers, el que en molts casos els va reportar una bona situació econòmica.
Els motius d'aquest rebuig social són difícils d'entendre, però tornant a les condemnes de la Inquisició als practicants de la fe prohibida, al segle XVII, entre altres penes, que almenys havien de mantenir-se durant dues generacions als familiars directes d' els condemnats, hi havia la prohibició d'ocupar càrrecs públics, fer sacerdots o casar-se amb persones que no fossin xuetes. Pel que sembla la força del costum, dins la petita societat mallorquina, va provocar que aquestes penes es mantinguessin molt més enllà de l'estipulat.
Actualment es pot afirmar que la qüestió xueta a Mallorca està superada, i la discriminació ja forma part del passat. Un passat molt recent, que no ha impedit el sorgiment de diverses associacions dedicades a la recuperació de la memòria i el llegat dels jueus a Mallorca.


Hemeroteca / Darreres novetats

 
 
Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana
"Cathalània. Història bàsica de la Nació Catalana, de Jaume Benages, Eva Sans i Joaquim Ullan.





Subscriu-te i reb
tota la informació
E-mail:






Actualitat
Els paisatges del mediterrani!"





Pals tenia port al s.XV !
"Pals tenia port al s.XV !"





L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom: Nota de premsa
"L'aportació catalana en el 2n viatge de Colom"
Nota de premsa