Ferotge crítica del Sr. Francesc Albardaner a la feina del CCH i a la intel·ligència del poble de Pals (.pdf)
Resposta d'en Joaquim Ullan president del CCH al Sr. Francesc Albardaner (.pdf)
La descoberta d'Amèrica: Un frau històric universal (Reportatge de la revista de l'Institut Químic de Sarrià) (.pdf)
L'aportació catalana en el segon viatge de Cristòfor Colom (Reportatge de l'Eva Sans a la revista 'Cartulari') (.pdf)
Refranyer
Trencavent - Mala sang (clip) Us presentem el darrer video-clip del grup català Trencavent, grup de rock que amb les seves canços ens expliquen la història més èpica del nostre país. En aquest cas "Mala Sang", és una canço que forma part del seu darrer disc "Els Almogavers. Una història a la Mediterrània".
Refranyer
"Una bona nevada abans de Nadal,de mitja femada val"
Lakuns "Celtes, ibers, ligurs i etruscos són noms de pobles històrics aportats pels grecs. Tots plegats no van més enllà de 800 anys aC. També la seva mitologia ens parla de Tartessos, el territori tocant al mar per on el sol es precipitava per l’abisme per a poder sorgir per l’orient, una gran cova o estimball on habitava el déu Tàrtar. En tots aquests pobles el grecs hi van tenir contactes i comerç." Redacció de n'Antoni Jaquemot. (.htm)
Conferència: “La descoberta d'Amèrica: Un frau històric universal”, amb Joaquim Ullan i Eva Sans "L'Ateneu Alellenc d'aquella mateixa vila maresmenca, va programar per al passat divendres 4 de febrer, la conferència titulada "La Descoberta d'Amèrica: Un Frau Històric Universal", que va anar a càrrec del president del Cercle Català d'Història en Joaquim Ullan, i la investigadora de la mateixa entitat, n'Eva Sans. Aquest acte va estar el primer organitzat per aquesta nova associació alellenca que pretén ja des del seu inici convertir-se en una referència de la vida cultural al Baix Maresme. L'acte va estar presentat per en Salvador Bonada, i ens va permetre compartir amb més d'una quarantena de persones, les principals aportacions que el Cercle Català d'Història ha realitzat darrerament en aquest àmbit colombí." Article de la redacció del CCH.
Blaugranes contra Felip V "De coroneles n’hi va haver a diverses ciutats del país però ara ens arriba ben detallat un estudi sobre la de Barcelona. Si vostè és català, però especialment si és barceloní no es pot considerar com a tal si no té a casa “La ciutat del Born” d’Albert Garcia Espuche, i “La Coronela de Barcelona (1705-1714)” de Francesc Xavier Hernández, Francesc Riart i Xavier Rubio." Article del portal DIRECTE.CAT del 11/02/11. (.pdf)
Empúries, bressol català "En el territori que avui conforma l'Empordà, a cavall entre els segles IV i III aC, Maria Carme Roca situa Escollida pels déus (Columna), una novel·la històrica que té com a gran protagonista l'antiga ciutat d'Empòrion, en un context de tensió entre la creixent cultura grega que s'expandeix per la Mediterrània i els pobles ibers indígenes. Aquest contrast el concreta en el xoc entre dues poblacions, Empúries (Empòrion), que representa el món grec, i Ullastret (Índica), poblat dels ibers –en aquest segon cas, hi ha diverses interpretacions sobre el nom original del lloc, tot i que Roca aposta per Índica." Article del diari AVUI del 11/02/11. (.pdf)
Ignasi Catalan descubre el origen íbero de las cuatro barras de la senyera "Los orígenes de la bandera de Catalunya, la senyera, son inciertos y han generado diferentes teorías, en ocasiones polémicas, al margen de la famosa leyenda que la atribuye aGuifré el Pilós, fundador de la dinastía condal de Barcelona (herido tras la victoria contra los normandos, el rey franco habría colocado sus dedos ensangrentados sobre un escudo dorado). Ignasi Catalan Llopart (Barcelona, 1956), vinculado al Institut d’Estudis Ibers de Terrassa, presentó el pasado día 18, en la Biblioteca Central, una novedosa hipótesis, que podría zanjar el tema, o almenos incorporarse con fuerza al debate histórico: las cuatro barras que se escogieron para la senyera son origen íbero." Article del DIARI DE TERRASSA del 13/01/11. (.pdf)
Especial
Nacionalisme lingüístic espanyol (resum) Un científic com cal
E-arxius
Espai de recuperació d'articles de les nostres bases de dades que ja han estat publicats anteriorment i que pel seu contingut creiem oportú tornar a presentar als nostres lectors.
La desunió històrica dels catalans "Rellegint Joan Coromines respecte als noms de lloc que jo estudio, fa un incís quan parla de la Cerdanya que crec que és interessant perquè, a més d'un assaig històric sobre el comtat de la Cerdanya que atansava més avall de Berga, reflecteix la desunió dels catalans, ja en aquella època, fet que, fins avui, ens porta a la desfeta." Article de n'Antoni Jaquemot. (.htm)