La desunió històrica dels catalans "Rellegint Joan Coromines respecte als noms de lloc que jo estudio, fa un incís quan parla de la Cerdanya que crec que és interessant perquè, a més d'un assaig històric sobre el comtat de la Cerdanya que atansava més avall de Berga, reflecteix la desunió dels catalans, ja en aquella època, fet que, fins avui, ens porta a la desfeta..." Article de n'Antoni Jaquemot. (.htm)
Entrevista de Joan Barril a en Jordi Peñarroja al programa "El Cafè de la República", de Catalunya Ràdio "En Jordi Peñarroja, escriptor, fotògraf i membre del Cercle Català d'Història, va ser convidat al programa de Catalunya Ràdio, La República, del conegut periodista, el senyor Joan Barril. va ser el dillus 13 de setembre cap a les 22:30 i durant 30 min, i l'entrevista girà al voltant del darrer llibre d'en Jordi Peñarroja, "Ictineus. Aventures, invents i navegacions d’en Narcís Monturiol"." Gravació de CATALUNYA RÀDIO del 13/09/10. (.mp3)
El paper de la història en el camí cap a la sobirania "El passat 11 de setembre i en l'àmbit de la Fira d'Entitats que cada any s'organitza al Passeig de Lluís Companys, de Barcelona, enguany i amb l’afany d’avançar cap a la vertebració d’un estat sobirà a partir de la realitat actual, es van proposar diferents àmbits de treball per tal de col·laborar-hi des de diversos àmbits. En una de les taules de debat que hi van haver, concretament la que va tractar el tema que duia per títol "Què fem i com es fa? Cap a on anem? Noves propostes, objectius i futur", hi van participar els col·laboradors del Cercle Català d'Història, en Josep Catà,en Toni Muñoz, i en Jordi Peñarroja. També hi va participar el professor de la UB, n'Àngel Casals." Articles d'en Josep Catà, Toni Muñoz, Jordi Peñarroja i Àngel Casals.
Àngel Rodríguez: "Als nens els agrada veure pel carrer personatges de pel·lícules" "Abduïts per les aventures de guerrers medievals que als còmics i a les pel·lícules de la seva infància van descobrir, els germans Àngel i Jordi Rodríguez es van embarcar en la gesta d'encarnar aquelles històries. Amb elles, i amb el nom que van donar a la seva companyia d'espectacles de l'època dels seus herois, Alma Cubrae, escenifiquen fragments de la vida dels pobles, entre els segles V i XV. En el 22è Festival Terra de Trobadors de Castelló d'Empúries despleguen el seu mercat i les seves representacions medievals." Article del diari EL PERIÓDICO del 12/09/10. (.pdf)
Trobadors i catars, menges i convits "No solament l’ occità i la cultura catalano-occitana serà de les més precoces d’Europa, també ho serà la seva cuina. Neix del fons greco-romà i mediterrani (els ibers estaven ambdós territoris), de les aportacions carolíngies i del singular influx àrab així com d’ un fons jueu, presents a Catalunya i a Provença." Article d'en Jaume Fàbrega. (.pdf)
Especial
Jaume I: L'estratègia municipal (4 de 5) "Ja des dels inicis del regnat, els nobles van donar molta guerra a Jaume I, que hi va lluitar amb armes com la força, el seu prestigi com a rei, l'ús del dret escrit, el perdó i la clemència, i una política de dotar municipalment les ciutats dels seus regnes, entre les quals hi havia Barcelona. Stefano Cingolani parla de la relació real i simbòlica entre Jaume I i la ciutat de Barcelona, la més gran i potent de la Catalunya del segle XIII; d'altra banda, Sebastià Riera, arxiver de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, desgrana el llarg i complex procés de creació i organització del Consell de Cent. Més a http://www.bcn.cat"
E-arxius
Espai de recuperació d'articles de les nostres bases de dades que ja han estat publicats anteriorment i que pel seu contingut creiem oportú tornar a presentar als nostres lectors.
Darrere les traces de Puerto Rico "Puerto Rico, amb un status propi d’autogovern es troba situat al nordest del Carib, a l’est de la República Dominicana i a l’oest de les illes verges. La seva costa oest es troba aproximadament a 2.000 kilòmetres (1.200 milles) de la costa de la Florida. Les illes més importants que constitueixen l’archipèleg de Puerto Rico són Mona, Vieques i Culebra. Els portorriquenys són ciutadans dels Estats Units des del 1917. Tot i que la seva relació amb els Estats Units és similar a la d’un estat de la Unió se li va permetre la redacció d’una constitució per gestionar els seus temes interns i es troba subjecte als poders plens del Congrés d’Estats Units mitjançant la clàusula territorial." Article de n'Eva Sans. (.htm)