Hemeroteca

» Setmana del 06/07/10 al 12/07/10

Espai d'actualització setmanal amb nous articles o d'altres d'interès

NOVA EDICIÓ DEL CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE LA MARINA CATALANA - PALS 2010

“Arriba la 2ª edició del cicle de conferències sobre la marina catalana !” Navegant en l’oblit dels temps, havien quedat els fets i les gestes dels catalans, mariners experts i reconeguts cartògrafs i almiralls, patronejant galeres, naos, coques i caravel·les , militars estratègics que van guanyar mil i una batalles ja des dels almogàvers . Temuts i elogiats per moltes fonts escrites diverses segles ençà per haver conquerit mars i oceans. L’estudi i la recuperació del seu context marítim, social, jurídic o polític ens permetrà recuperar el coneixement del nostre passat històric i anar avançant en les llacunes que cada cop van quedant més enrere… No hi podeu faltar ! Tota la informació del Cicle de Conferències

"El conill per Sant Joan, i la perdiu, per Nadal"

Conferència i sopar-tertúlia: “Les deeses mare en la religió ibèrica dels Països Catalans”, amb na Carme Rusiñol
"El Cercle Català d'Història va organitzar la darrera conferència i posterior sopar-tertúlia de la temporada, el passat dia 29 de juny, dimarts, i que va comptar amb una convidada d'excepció, la professora Carme Rusiñol, doctora en musicologia, qui ens va parlar de la simbologia de les deeses mare en la religió ibèrica. L’acte també va comptar amb una breu presentació sobre la llengua ibèrica de 2 himnes pregària a càrrec del lingüista Antoni Jaquemot, i un breu anàlisi musical dels 2 himnes, a càrrec de Carme Rusiñol, autora de la música. Finalment, es va realitzar l'interpretació vocal dels 2 himnes a càrrec de la mezzosoprano Carme Farreres, acompanyada a l'orgue elèctric, per la mateixa Carme Rusiñol." Article de la redacció del CCH.    (.htm)

Cicle de conferències sobre la Marina Catalana: Joan Prim a Ràdio Mallorca
"Arran de la seva participació en la segona edició del Cicle de Conferències sobre “La Marina Catalana: Supremacía a la Mediterrània i Expansió a l’Atlàntic” que s'està realitzant a Pals, en Joan Prim fou entrevistat a Ràdio Mallorca on poguè parlar entre d'altres coses, de la reproducció que a realitzat especial pel Cercle Català d’Història de la famosa Coca de Mataró actualment exposada al Museu Marítim Prins Hendrik de Rotterdam." Grabació de Ràdio Mallorca del 30/06/10.    (.mp3)

La defensa marítima catalana contra el cors barbaresc. La reacció després del saqueig de Barenys (1406)
"El litoral era, a l'Edat Mitjana, una frontera oberta al mar, d'on podien provenir molts perills. La Confederació catalanoaragonesa tenia una llarga frontera d'aquesta mena, des de Salses, al Rosselló, fins a Guardamar, al País Valencià, les illes Balears, Sardenya i després Sicília. Els perills eren més presents a les illes, on la defensa era més difícil perquè, especialment a les Balears, comptaven amb pocs recursos humans i l'auxili des de la península trigava temps a arribar." Article de na Maria Teresa Ferrer Mallol.    (.pdf)

"Pirates, corsaris i navegants", protagonistes al nou exemplar de Revista del Baix Empordà que trobareu a les llibreries a partir del dia 15 de juny
"Lligant amb les ràtzies de la pirateria, podeu llegir en aquest número la teoria creixent i prou madurada per diferents historiadors sobre la partida de Cristòfor Colom des de Pals, municipi que abans del desviament del curs del Ter posseïa una considerable plaça portuària. Les tesis de què Colom fou un almirall català cada vegada són més nombroses i documentades, i el domini de la cultura espanyola podria haver desviat la veritable història i falsejat la veritat. Sembla que l'hermètic arxiu del Vaticà podria contenir unes fonts d'informació determinants." Article del bloc de la REVISTA DEL BAIX EMPORDÀ del 07/06/10.    (.pdf)

La popularització dels mites catalans. Víctor Balaguer i Manuel Angelon
"Els últims anys de la dècada de 1850 i els primers de la següent van resultar determinants per al desenvolupament de la Renaixença. També fou quan la recuperació de la llengua catalana com a instrument apte per a tots els usos es va lligar amb l’establiment d’una galeria de mites nacionals i amb el progressiu afermament d’una consciència de poble que al cap del temps va desembocar en el catalanisme organitzat." Article d'en Magí Sunyer.    (.pdf)

El monarca Pere el Gran va gaudir duna bona salut, segons els primers anàlisis de les despulles
"Aquest és el cos del monarca Pere el Gran, fill de Jaume I el conqueridor, que va viure entre el 1240 i el 1285 i que va consoliar lexpansió de la corona dAragó pel mediterrani. Les seves despulles són les úniques de la corona que encara mai havien estat profanades. Després que fa uns mesos un equip de arqueòlegs les trobés al monestir de santes creus, el seu cos ha estat traslladat al centre de restauració de béns mobles de la Generalitat, situat a Valldoreix, en una càmera totalment aillada. De les primeres investigacions sen sap que gaudia de bona salut i que era molt alt, media més dun metre setanta i per encavir-lo al sarcòfeg li van haver de tallar els peus. Lanàlisi ha confirmat que va ser embalsamat, per això sen conserva la seva mòmia. El van enterrar cobert amb roba de llana, seda i lli i amb abundants substancies aromàtiques però sense rastre de joies o corones. Tal i com ha explicat el conseller de cultura, dels anàlisis del cos i dels cabells trobats sota seu, sen podran saber moltes coses, la reconstrucció del crani; les causes de la seva mort i també lautenticitat de les restes del seu pare, Jaume I, enterrat a Poblet amb dos cranis. Després daquest estudi sel tornarà a enterrar al sarcòfeg a finals de juny, però se seguirà treballant amb les dades obtingudes."

E-arxius

Espai de recuperació d'articles de les nostres bases de dades que ja han estat publicats anteriorment i que pel seu contingut creiem oportú tornar a presentar als nostres lectors.

1808
"Entre l'entrada pactada de l'exèrcit napoleònic al Regne d'Espanya el 1808 amb l'objectiu de controlar els ports portuguesos per a fer efectiu el bloqueig continental als productes britànics, i la sortida ordenada i amb perdues d'aquest exèrcit, uns set anys més tard, es va produir una munió dispersa d'accions militars. Aquestes accions bèl·liques són conegudes com a Guerra del Francès, per bé que els francesos en diuen Guerre de l'Espagne; els anglesos, Peninsular War; els alemanys, Napoleonische Kriege auf der Iberischen Halb; els espanyols, Guerra de la Independencia (sense precisar de quina independència es parla); i els portuguesos, Guerra Peninsular." Article d'en Francesc Roca.    (.htm)

Hemeroteca / Darreres novetats