NOVA EDICIÓ DEL CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE LA MARINA CATALANA - PALS 2010
“Arriba la 2ª edició del cicle de conferències sobre la marina catalana !”
Navegant en l’oblit dels temps, havien quedat els fets i les gestes dels catalans, mariners experts i reconeguts cartògrafs i almiralls, patronejant galeres, naos, coques i caravel·les , militars estratègics que van guanyar mil i una batalles ja des dels almogàvers . Temuts i elogiats per moltes fonts escrites diverses segles ençà per haver conquerit mars i oceans. L’estudi i la recuperació del seu context marítim, social, jurídic o polític ens permetrà recuperar el coneixement del nostre passat històric i anar avançant en les llacunes que cada cop van quedant més enrere… No hi podeu faltar !
“El Cercle Català d’Història dona per confirmat que l’expedició de l’Almirall Cristòfor Colom en el segon viatge del Descobriment d’Amèrica va sortir des del port de Barcelona l’any 1493”
“... Embarcáronse grande número en Barcelona con Colon y fue el capitán Pedro Margarit. Partieron de Barcelona con la flota de Colon, llegaron a Cádiz a 23 de setiembre: Partieron de Cádiz tomando tierra en la Isla que llamaron Deseada, después a la que nombraron Española, partieron a Haití, donde les noticiaron de sus amigos muertos por los Indios…”. La historia oficial ens explica que salpen de Cadis el dia 25 de setembre obviant sorprenentment la primera part del viatge des de Barcelona, confonent i oblidant el paper fonamental dels catalans sota les ordres del seu rei: en Ferran II el Catòlic, comte de Barcelona.
Espai-tertúlia al Cafè de l'Òpera: “La marina catalana i els ports andalusos: Una plataforma logística ja al s.XIII?” "La darrera tertúlia a l'espai del "Cafè de l'Òpera", va portar per títol “La marina catalana i els ports andalusos: Una plataforma logística ja al s.XIII?” i va estar introduïda per n'Eva Sans, membre del Cercle Català d'Història. Durant les dues hores que va durar la tertúlia, vam poder gaudir d'un apassionat debat entre les moltes persones que es van apropar a conèixer un aspecte tan poc tractac però no menys trascendent, com és el de la utilització dels ports andalusos per part dels catalans com a plataforma logística." Article de la redacció del CCH, i fotografies de na Maria Miró. (.htm)
Obertura de la tomba de Blanca d'Anjou: Primers resultats "En el marc del projecte promogut pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, sota la direcció del Museu d’Història de Catalunya, que té per objectiu la restauració de les tombes reials del monestir de Santes Creus, s’ha dut a terme una intervenció de restauració arquitectònica i d’investigació arqueològica del sepulcre de Jaume II i Blanca d’Anjou. Aquesta actuació, promoguda amb motiu del 850è aniversari del monestir, que se celebra enguany, té com a precedent immediat la restauració i investigació arqueològica de la tomba de Pere el Gran. També forma part del projecte la restauració de la tomba de l’almirall Roger de Llúria." Dossier de premsa del Museu d'Història de Catalunya. (.pdf)
La comarca de l'Anoia en les descripcions dels viatgers dels segles moderns (1494-1834) "Certament que no cal pas ponderar la importància que tradicionalment ha tingut el camí reial en la configuració geogràfica, econòmica i humana de les terres de la comarca de l'Anoia. Des de temps immemorial el riu Anoia es constituí en un corredor natural de comunicació entre el litoral mediterrani i l'interior peninsular." Article d'en Josep M. Torras i Ribé. (.pdf)
Nostra Senyora de la Consolació: una verge negra "La Nostra Senyora de Consolació és la patrona de la Reial Vila d’Alpont, un poble de la comarca d’Els Serrans al País Valencià. Els alpontins veneren aquesta imatge, segons la crònica oficial des de l’any 1614 i celebren la Festa Major en llaor de la Nostra Senyora cada tres anys per a recordar la seua “trobada” i posterior trasllat a Corcolilla, una aldea depenent d’Alpont situada a 8 km." Article d'en Gustau Debon. (.pdf)
"E cosa catalana": la gran sala de Castel Nuovo en el contexto mediterráneao "La definición de un octógono con bóveda de crucería estrellada sobre una planta cuadrada tenía abolengo en la arquitectura hispánica. Desde el siglo XIX venía empleandose en salas capitulares (Oviedo, Circa 1300-14; Ávila, Circa 1300-07; Burgos, Circa 1316-54) y en capillaras funerarias adjuntas a las catedrales (capilla Barbazana en Pamplona, Circa 1318; de Santa Bárbara en Salamanca, Circa 1334-59; Capilla de San Ildefonso en Toledo, Circa 1350) para elevar sobre un cuadrado, convertido en octógono mediante el uso de trompas ojivales, una boveda de crucería con terceletes." Article d'en Amadeo Serra Desfilis. (.pdf)
Especial
Altres Barcelonetes "Passejada històrica pel passat del barri de la Barceloneta de Barcelona a partir de les fotografies de l'arxiu personal que ha anat recopilant Paco López Tey."
E-arxius
Espai de recuperació d'articles de les nostres bases de dades que ja han estat publicats anteriorment i que pel seu contingut creiem oportú tornar a presentar als nostres lectors.
Ciutats i viles en l'organització fiscal del territori. Segles XVI i XVII (II) "Per entendre una mica més com es configurava l'organització fiscal del territori i per veure de quina manera s'aplicava, oferim la transcripció d'un tall de la obra de l'Eva Serra, Valentí Gual, Agustí Alcoberro, Jaume Font sota la coordinació de Jaume Dantí “Ciutats, viles i pobles a la xarxa urbana de la Catalunya Moderna” - de Rafael Dalmau, Editor." Article de n'Eva Sans. (.htm)