Amèrica era Catalana: Prova documental de la catalanitat de l’imperi Americà (I) "El gran obstacle per a les tesis de la catalanitat de Colom i de l’imperi Espanyol, és la manca de documentació, o millor dit el buit ocasionat per la eliminació i censura en aquests temes. És per aquesta raó que els cercadors sobre aquestes qüestions treballen sobre temes i documentació que en són proves indirectes, i molt demostratives com es diu entre la gent que s’entreté en aquests afers. L’estat castellà ha aconseguit esborrar la memòria de l’imperi català suplantant-lo, fent que hom identifiqui Castella amb Espanya. Per aquests motius els treballs que demostren tal falsedat són relegats i se’ls ignora si així convé." Article d'en Lluís Mandado. (.pdf)
Navegant per la carta de Gabriel de Vallseca "No és gens estrany en les petites editorials que el vincle establert entre l'editor i els llibres que publica sigui ben profund. N'és un exemple Joan de Moya, cap de la jove editorial barcelonina Lumenartis, que acaba de publicar La carta de Gabriel de Vallseca de 1439, l'única carta nàutica hispànica que es conserva al nostre país. 'A l'hora de pensar a editar-la, em va moure descobrir-la i, sobretot, comprovar-ne la importància i la bellesa en una visita al Museu Marítim de Barcelona, on s'exposa. I em va sorprendre que ningú no n'hagués fet abans una reproducció de l'original'." Article del diari AVUI del 10/11/09.
Juliana Morell, una humanista a destemps "No hi ha gaires dones de ciència que hagin merescut un poema del Fénix de los Ingenios, don Félix Lope de Vega. De fet, no n’hi ha cap altra. Com no n’hi ha d’altra citada al paranimf de la Universitat de Barcelona. I aquesta dona, la que va merèixer aquests dos raríssims honors, fou Juliana Morell, una docta monja dominica que nasqué a Barcelona el 16 de febrer de 1594 i morí a Avinyó el 26 de juny de 1653, després de gairebé cinquanta anys de vida regular." (.pdf)
Els forn de vidre a Barcelona i la seva rodalia (Segles XIV-XVI) "Malgrat les disposicions municipals medievals sobre la prohibició d’instal·lar forns de vidre dins les ciutats, alguns establiments van estar actius durant un temps considerable. La ciutat de Barcelona n’és un clar exemple. El present article se centra en les dades documentals trobades en els arxius barcelonins. A la ciutat de Barcelona, el forn de vidre de Viladalls va funcionar des de les primeries del segle XIV fins a finals del XV." Article de na Sílvia Cañellas i Martínez i de na M. Carme Domínguez Rodés. (.pdf)
La tomba de Pere II el Gran es manté intacta des de l'època medieval "El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, ha anunciat avui al monestir de Santes Creus de Tarragona que la tomba del rei Pere II és l'única tomba reial de la corona catalanoaragonesa d'època medieval que no ha estat profanada. Aquest fet s'ha constatat després d'una endoscòpia amb una petita càmera dins del sepulcre, que també ha demostrat que, encara que hi va haver intents de saqueig, la tomba segueix intacta." Article del diari EL PERIODICO del 26/11/09. (.pdf)
Un sambenet rebotat "Sobre la societat mallorquina penja l'estigma de l'hipotètic racisme contra els jueus. Es tracta d'un sambenet imputat al poble per protegir els vertaders propietaris: la noblesa i l'església. El 1478 els reis caòtics (a l'escola diuen catòlics) instauraren el "Consejo Supremo de la Inquisición", amb l'objectiu de combatre jueus i moriscos, i en confiaren a Torquemada les funcions o, millor dit, les defuncions executades sota el símbol de la corona i de la creu verda. Abolida l'any 1808 per Bonaparte, la Inquisició va ser restaurada el 1814 (fins al 1834) per Ferran VII com recorda la glosa mallorquina, recollida per Alcover i reproduïda per Isabel Peñarrubia: "Tant si vols com si no vols/ has de dir ‘Viva la Fe!',/ ‘Viva Fernando setè',/ i ‘Viven los espanyols'!"." Article del diari DIARI DE BALEARS del 09/11/09. (.pdf)
Especial
Barcelona, 1926 Fragment de la pel.lícula "Gent i paisatges de Catalunya", dirigida per Josep Gaspar i amb guió de Francesc Madrid, que recull un desplaçament per la ciutat, pujant per Rambles, seguint per Plaça Catalunya, passeig de Gràcia, Gran de Gràcia i plaça Lesseps. Rodada al 1926.
E-arxius
Espai de recuperació d'articles de les nostres bases de dades que ja han estat publicats anteriorment i que pel seu contingut creiem oportú tornar a presentar als nostres lectors.
Otger Cataló "El cavaller Otger Cataló, va sobreviure a l´escomesa sarraïna que va arribar fins a les valls pirinenques. Tots els guerrers catalans havien mort. Només un va sobreviure malferit amagat a les muntanyes del Pirineus, el regne de la Princesa Pirene, filla del rei Túbal-Caím rei dels pobles o nacions d’Hispània. Va viure molt de temps sota la protecció de la seva tenda feta amb pell de cabra, atès tot el tremps pel seu gos gànguil, que li era fidel, li tenia afecte i diàriament li llepava les ferides de les que, poc a poc, s´anava guarint...” Article d'en Jordi Salat. (.htm)