Hemeroteca

» Setmana del 13/10/09 al 19/10/09

Espai d'actualització setmanal amb nous articles o d'altres d'interès

"Sabater trapacer, canta molt i no fa res"

Una falsificació en un llibre d'heràldica catalana, a l'escut de la família Colom de Barcelona
"La falsificació sempre ha estat present per a esborrar la memòria i la informació no desitjable dels documents, sobretot els oficials... Esborrar pistes, desidentificar, falsejar, tot per construïr noves realitats que serveixen per benefici d'alguns propis.En aquests moments tornem a tenir de nou a les pàgines de la premsa nacional i internacional el tema de la catalanitat de l'almirall Cristòfor Colom." Article de n'Eva Sans.    (.pdf)

"Colom i la manipulació que no s'atura". Entrevista a Joaquim Ullan, president del CCH a AVM Ràdio
"Parlar de Colom és parlar d'una manipulació que no té aturador, és parlar d'una història que ja dura anys i panys i que només Déu sap quants gripaus més ens haurem d'empassar. Cal mentalitat oberta, rigor i cap mena de prejudicis previs per poder recuperar el camí correcte que un dia ens va ser ocultat. El tenim davant i no el veiem. Aquest és el drama." Entrevista a AVM Ràdio del 08/06/09.

• Gravació de l'entrevista - Part I (mp3)
• Gravació de l'entrevista - Part II (mp3)

La “Merce” a Catalunya (1218) i a Andalusia (1272)
"El folclorista Joan Amades en el seu Costumari Català ens diu el següent: “ La nit del 24 d’Octubre de l’any 1.218 va baixar la Mare de Déu en persona a Barcelona i es va presentar a tres personalitats de la política catalana que es trobaven en el Palau Reial, que eren el Rei Jaume I el Conqueridor, el conseller Sant Pere Nolasc, i el canonge de la Seu Sant Ramon de Penyafort. Els va demanar que fundessin una orde de cavalleria, els cavallers de la qual, tindrien cura de redimir els cristians que queien captius dels sarraïns per qui eren tractats amb gran duresa i crueltat”." Article d'en Jordi Salat.    (.pdf)

Dues novetats editorials avalen l'origen catalanoparlant de Colom
"A El ADN de los escritos de Cristóbal Colón, Irizarry, professora titular de literatura hispànica, detalla unes 18 categories de ladinismes lèxics, morfològics, ortogràfics i sintàctics que es troben en el castellà de Colom i discuteix variants com el ladí català. "En els escrits de Colom –cent cartes, diaris i apunts– apareix un idioma semblant al castellà, que sembla un espanyol incorrecte", diu l'escriptora." Article del diari AVUI del 12/10/09.    (.pdf)

Presentació del llibre: "El president a París" de Jordi Peñarroja
"El passat 5 d'octubre i al Casal Lluís Companys del barceloní barri de Sant Andreu de Palomar, és va realitzar la presentació de la novel·la, "El President a París", del nostre col·laborador i amic en Jordi Peñarroja. Al acte hi va participar a més del propi autor, l'escriptor en Jordi Pijoan-López. L'acte va començar a les 8 del vespre i tot seguit podeu llegir la crònica del mateix." Article de la redacció del CCH.    (.htm)

De quan els catalans menjaven gos i feien cargolades
"Si bé en alguns casos les fronteres entre els diversos pobles ibers (avantpassats dels catalans i, en part, dels andalusos i els occitans) i l' aportació grega (o fenícia) es dilueix, en general, podem atribuir directament a la presència grega (a partir d'Empúries, fins a l'actual País Valencià), però també fenícia i cartaginesa- tant a Empúries com a Eivissa- el cultiu i ús de productes ara essencials. Els romans, en la major part de casos, no varen fer més que reforçar aquesta tendència, que els ibers havien començat." Article d'en Jaume Fàbrega.    (.pdf)

Pals 2009: L'homenatge a Colom
Vídeos amateurs gravats per aficionats, que recullen els millors moments del "2n Homenatge a Cristòfor Colom i a la Marina Catalana" celebrat a la vila de Pals els passats 1 i 2 d'agost.

E-arxius

Espai de recuperació d'articles de les nostres bases de dades que ja han estat publicats anteriorment i que pel seu contingut creiem oportú tornar a presentar als nostres lectors.

La catedral de Barcelona y la guerra civil catalana
"El estudio de la catedral de Barcelona y el análisis de cómo esta institución vivió y sufrió la guerra civil catalana, cómo reaccionó y cómo se administró, cómo se vio modificada y a qué actitudes y decisiones se vio obligada a tomar, nos permiten acercarnos al conocimiento de la guerra civil catalana desde una nueva óptica y con nuevas perspectivas, base de este trabajo. Sin pretender escribirla de nuevo o definir sus razones, nos acercaremos a elementos, instituciones y actitudes que hasta estos momentos permanecían sin estudiar.” Article de na M. Jesus Torres i Ferrer.    (.pdf)

Hemeroteca / Darreres novetats