Els remences "En 1486-04-21, a la vista del benestar dels pagesos catalans lliures reialencs i dels pagesos catalans lliures aloers, i amb el suport de dites dues classes de pagesos, els pagesos catalans de remença aconsegueixen, després d’un alçament d’armes, que el rei Ferran, dit el Catòlic, firmi al monestir de santa Maria de Guadalupe (a 90.000 metres a l’est del municipi de Càceres) la sentència arbitral de concòrdia (coneguda com sentència arbitral de Guadalupe) que..." Article d'en Marcel Mañé. (.htm)
Abans estranger que català! "Ahir, festa de la Mercè a Barcelona, abans Cap i Casal de Catalunya, la meva dona i jo vàrem anar a la Vila de Pals, a fer una visita i aprofitar per proveir-nos del preuat arròs que s’hi conrea. La vegada anterior, ja fa uns quants anys, no la vàrem poder fer junts per culpa d’un greu accident familiar. En aquestes, que veiem un cercle de persones que es prestaven a escoltar una guia turística –pensàvem-. Però no. Allò semblava més aviat que s’estava congriant una actuació de caire cívic o potser cultural. No vàrem dubtar a sumar-nos-hi, amb l’aquiescència de la mateixa guia." Article del portal EL MATÍ DIGITAL del 29/09/09. (.pdf)
La pretesa noblesa dels Bofarull de Savallà del comtat i de Santa Coloma de Queralt, traslladats a Mataró (Falsificacions nobiliàries IV) "A finals del segle XVII vivia a la ciutat de Reus un família Bofarull. Un dels seus membres, Josep Bofarull i Gavaldá, fill d’un boter i nét per línia paterna d’un fustert, es va dedicar als negocis i va posar una fàbrica d’aiguardents. El 1760 fou agraciat amb el Privilegi nobiliari de Ciutadà Honrat de Barcelona, el 1772, amb el de Cavaller del Principat de Catalunya, i el 1774, amb el de Noble del Principat de Catalunya." Article de n'Armand de Fluvià i Escorsa. (.pdf)
Conferència: "La Lingüística y el nacionalismo lingüístico español", per en Juan Carlos Moreno Cabrera Conferència a càrrec de Juan Carloes Moreno amb el títol "La Lingüística y el nacionalismo lingüístico español" dins el marc de la Jornada 10 Anys de Filologia catalana a la UOC. En aquesta conferència, el professor Moreno, desmunta un per un els tòpics bàsics i fonamental que formen les columnes principals del nacionalisme ligüístic espanyol.
A PUNT D'ASSOLIR ELS 1.000 MEMBRES!! - El grup d'amics del Cercle Català d'història al FACEBOOK "El grup del Cercle català d'història al Facebook està a punt d'assolir els 1.000 membres en un temps rècord. El grup neix amb l'objectiu d'aglutinar tots aquells amics i amigues interessats, motivats o apassionats per la història de Catalunya, per la seva recuperació i per la divulgació no només a nivell nacional sinó també internacional." Article de la redacció del CCH. (.pdf)
El símbol escapçat "L'arquitecte Oriol Bohigas, un dels ideòlegs del pla de la Vila Olímpica, sostenia que allà on ara s'aixequen les dues torres no hi havia paisatge i que calia crear-ne un de nou. I va proposar que s'hi aixequessin quatre torres que simbolitzessin les quatre barres. Però l'Estat no ho va permetre al·legant que tanta edificació atemptaria contra el pla de costes." Article del diari AVUI del 06/10/09.
Un passeig per la Tarragona dels nostres avis Sempre que pensem en Tarragona ens vénen al cap els temps dels Romans. Però la Tarragona dels nostres avis i besavis també era molt interessant...
E-arxius
Espai de recuperació d'articles de les nostres bases de dades que ja han estat publicats anteriorment i que pel seu contingut creiem oportú tornar a presentar als nostres lectors.
La república catalana de 1641: Un foc d'encenalls "En aquest estudi s’han analitzat les raons dels catalans per proclamar la República el dia 16 de gener de 1641, fet que reflectia la teoria política de la revolució i la seva aplicació pràctica. Per a la nostra argumentació, també hem confrontat i comentat un document en dues versions. Així doncs, l’efímera República Catalana va ser la proclama testimonial d’un projecte inicial de la voluntat col·lectiva revolucionària.” Article de na Núria Florensa i Soler. (.pdf)