Envia a un amic

Article de premsa - Diari EL PUNT 30/10/03

» En Colom va salpar de Pals, malgrat Albardaner (I)

  JORDI BILBENY. Escriptor i investigador

  El 27 d'agost passat aquest diari publicava un article d'en Francesc Albardaner que, sota l'aparença de la crítica objectiva a les meves recerques històriques, es treia de la màniga un cúmul d'insults i vexacions contra la meva persona. Però, si bé, per si mateixos, els insults ja són impropis d'un investigador sotmès tan sols a l'estricta evidència documental, que provinguessin d'algú a qui jo considerava un amic i a qui sotmetia escrupolosament els meus dubtes genealògics em deixava totalment desconcertat i compungit. Així, puc dir públicament que les recerques de l'Enric Mitjana de las Doblas, d'en Cristian Cortès, d'en Caius Parellada, d'en Pere Català i Roca, de la Teresa Baqué i les seves, a despit que només vinculaven el descobridor amb la família barcelonina dels Colom-Bertran, sense atrevir-se a indicar mai quin d'aquests Colom era l'autèntic almirall i virrei de les Índies, m'han ajudat d'una manera definitiva a identificar en Cristòfor Colom amb el barceloní Joan Colom i Bertran. Com els autors predits, l'Abardaner no ha dubtat en cap dels seus escrits a relacionar el descobridor amb aquesta mateixa família. Així ho defensava en diversos Ciencia y Teconología, suplements de La Vanguardia, de 1992. Al núm. 121, escrivia que en Colom, «al ser extranjero en Castilla-León, sólo podía ser súbdito natural de la confederación catalano-aragonesa». Al núm. 122, exposava que era impossible que en Colom hagués pactat només amb Castella la gesta nàutica de la descoberta, car havia subscrit les Capitulacions amb en Joan de Coloma, secretari d'en Ferran el Catòlic; el document s'havia guardat a l'Arxiu Reial de Barcelona i els diners havien sortit de la tresoreria catalana. Al núm. 123, després d'aportar nombroses dades que el cognom originari del descobridor era «Colom» i no pas «Colombo» ni «Colón», acabava reblant: «¿Cómo podemos continuar negando la evidencia que el descubridor de Amèrica se llamaba Colom y era catalán?».

  Al núm. 124, ens assegura que, talment els Colom de Barcelona, en Cristòfor Colom «era muy devoto de la Virgen de Montserrat» i que per aquesta raó «bautizó con el nombre de Montserrat a una de las islas del Caribe y que las tres primeras iglesias que se construyeron en el Nuevo Mundo fueron dedicadas a la Virgen de Montserrat, la Virgen de la Merced y Santa Eulalia, patrona de Barcelona». Y concloïa que «después de todos estos datos cuesta alejar a Colom del mundo religioso catalán y de forma especial del barcelonés». Al núm. 125 ens advertia que en Colom, com els Colom de Barcelona, va servir el rei Renat d'Anjou quan aquest era tan sols rei dels catalans i que va lluitar al costat del seu parent Casanova Colom. Per això, puntualitzava que «existe una familia barcelonesa no solamente relacionada con los Casanova del Bearn, sino que tuvo gran protagonismo en la guerra civil catalana». I, astorat, s'exclamava: «¿Cómo es posible que nuestros historiadores no hayan prestado atención a la família del presidente de la Generalitat de Cataluña, Francesc Colom i Bertran?». Per acabar escrivint que «si Cristóbal Colom fuese miembro de esta familia Colom-Bertran, quedaba más que justificada su afirmación de que no era el primer almirante de su familia». A vista de tot plegat, al núm. 126, donava, com jo mateix, a en Colom el nom de «Joan-Cristòfor» i, hi incloïa un «Cuadro genealógico de las familias: Colom-Casanova-Bertran-Corbera», on, a més a més de vincular-hi el descobridor d'una manera explícita, el feia sense aportar cap prova concloent fill natural del canonge de Barcelona i ardiaca del Vallès, Francesc Colom i Bertran. Tesi aquesta, que, a més a més, va defensar en un reportatge entrevista que en Joan Ventura va publicar a la revista Presència del 23 al 29 de juny de 1991.

  Llavors, per què al seu article que publicava El Punt, tot i que jo afirmo el que ell mateix escriu, es queixava que «si els llibres i articles d'en Bilbeny ja ens revolten per les inexactituds i tergiversacions històriques que contenen, la pel·lícula del Verdi ens va produir una taquicàrdia profunda en veure de nou la seva gosadia a identificar la família del descobridor Cristòfor Colom amb la família Colom Bertran de Barcelona». No. No és ficció. No és esquizofrènia: l'Albardaner m'ataca i m'insulta perquè defenso en els meus llibres i articles i, finalment, en una pel·lícula, el mateix que ell: que el descobridor pertany a la família dels Colom de Barcelona. Aleshores, quin sentit tenen els seus blasmes i el seu menyspreu per mi i la meva recerca? Per què em diu «barroer», «forassenyat», «manipulador», «il·luminat», «encegat»? Per què assegura que dic «coses ben pintoresques, per no dir falses», que utilitzo «falsos arguments», i que, entre moltes altres ofenses, em diu que sóc «una plaga»?