NOVA EDICIÓ DEL CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE LA MARINA CATALANA - PALS 2010
“Arriba la 2ª edició del cicle de conferències sobre la marina catalana !”
Navegant en l’oblit dels temps, havien quedat els fets i les gestes dels catalans, mariners experts i reconeguts cartògrafs i almiralls, patronejant galeres, naos, coques i caravel·les , militars estratègics que van guanyar mil i una batalles ja des dels almogàvers . Temuts i elogiats per moltes fonts escrites diverses segles ençà per haver conquerit mars i oceans. L’estudi i la recuperació del seu context marítim, social, jurídic o polític ens permetrà recuperar el coneixement del nostre passat històric i anar avançant en les llacunes que cada cop van quedant més enrere… No hi podeu faltar !
“El Cercle Català d’Història dona per confirmat que l’expedició de l’Almirall Cristòfor Colom en el segon viatge del Descobriment d’Amèrica va sortir des del port de Barcelona l’any 1493”
“... Embarcáronse grande número en Barcelona con Colon y fue el capitán Pedro Margarit. Partieron de Barcelona con la flota de Colon, llegaron a Cádiz a 23 de setiembre: Partieron de Cádiz tomando tierra en la Isla que llamaron Deseada, después a la que nombraron Española, partieron a Haití, donde les noticiaron de sus amigos muertos por los Indios…”. La historia oficial ens explica que salpen de Cadis el dia 25 de setembre obviant sorprenentment la primera part del viatge des de Barcelona, confonent i oblidant el paper fonamental dels catalans sota les ordres del seu rei: en Ferran II el Catòlic, comte de Barcelona.
La construcció del monument a Colom "Remenant entre els milers de fotos antigues de Barcelona que es poden trobar per internet, sobta trobar aquesta que crec que és digna de donar a conèixer als barcelonins. Un document simpàtic, què demostra que l'almirall Colom abans de ser allà a dalt, havía tocat de peus a terra. L'estàtua, es va fabricar a una fonería molt important situada al poble Nou, on ara hi és la Vila Olímpica." Article d'en Joaquim Ullan. (.htm)
Conferència i sopar-tertúlia: “La ruta atlàntica de Cristòfor Colom”, amb en Pere Forès "El Cercle Català d'Història va organitzar el passat dimarts 18 de maig, una conferència i posterior sopar-tertúlia en què vam tenir com a convidat al navegant professional en Pere Forès. Aquest aventurer té l'experiència d'haver realitzat una travessa per l'Atlàntic amb un veler ràpid i en aquesta xerrada ens va posar de manifest la dificultat extrema del viatge, i per tant, la impossibilitat que una persona sense una dilatada experiència com a pilot de naus pogués travessar l'Atlàntic amb la tecnologia de finals del segle XV. Al mateix temps, ens va explicar les nombroses anotacions d'en Colom al seu Diari de Bord, que per la seva exactitud i precisió denoten un navegant amb uns coneixements de navegació, astronomia, matemàtica o meteorologia realment excepcionals. També ens va desmentir alguns dels tòpics que han perdurat alllarg de massa temps. Aquí podreu també escoltar la grabació de la conferència d'en Pere Forès." Article de la redacció del CCH, i fotografies de na Maria Miró. (.htm)
Era Cristòfor Colom de nacionalitat catalana? "La biografía dels "grans homes" ha estat un objecte constant de curiositat histórica i si el biografiat és, a més, el descobridor d'América per als europeus, l'interès esdevé descomunal. Com ha assenyalat Luis Arranz a Cristóbal Colón. Misterio y grandeza, a l'era del nacionalisme situar algú com Colom en els "panteons d'homes il·lustres" d'una nació, tenia un interès indubtable i va desencadenar "una desaforada pugna por buscarle patrias a Colón" (p.96), o, podríem afegir-hi, almenys algún tipus o altre de vincuiació." Article de la Revista L'AVENÇ d'abril de 2010. (.pdf)
Barcelona i els referents identitaris catalans: Actituds psicològiques i adulteració conceptual "Davant la porta del Cafè de l’Òpera , al sortir duna tertúlia organitzada pel Cercle Català d'Història, se'm va acudir de mirar la façana que hi havia enfront, la de l’edifici del Teatre del Liceu de Barcelona. Després de mirar la façana, que en aquesta ocasió era tota il·luminada de forma que es podia llegir molt bé "Liceu de Barcelona" i a un costat s'hi podia llegir "Calderon" i "Mozart" i a l'altre costat, " Beethoven" i " Moratin" li vaig comentar a un amic dels que m’acompanyaven ..." Article d'en Jordi Salat. (.pdf)
La llegenda del bon comte i l’emperadriu: Entre l’amor cortès i la política d’Estat "Una intriga palatina a la cort de Lluís I el Pietós, fill i successor de Carlemany, va esdevenir l’origen d’un relat llegendari que, durant l’Edat Mitjana, es va escampar i adaptar arreu del continent europeu. Com tota llegenda, els fets reals que l’havien originat es van tergiversar fins a convertir-se en motius literaris comuns en diverses tradicions culturals, com és el cas de la provençal i la catalana." Article d'en Miquel Aguilar. (.pdf)
Especial
Jaciment ibèric d'Ullastret " La capital dels indigetes de l'Empordà"
E-arxius
Espai de recuperació d'articles de les nostres bases de dades que ja han estat publicats anteriorment i que pel seu contingut creiem oportú tornar a presentar als nostres lectors.
Gramàtica i apologia de la llengua catalana "L’honor de fer que l’arrencada de La Renaixença tindria que correspondre a la publicació de la “GRAMÁTICA Y APOLOGÍA DE LA LLENGUA CATHALANA” de Josep Pau Bellot i Torres, impresa a Barcelona a principis de 1814 o sigui en el mateix moment en que els francesos evacuaren la ciutat, i que no caigué en el buit, com queda demostrat que sis o set anys després, calgué fer una segona edició." Article d'en Gustau Adzerias. (.htm)
El CCH
La construcció del monument a Colom
(.htm)
Conferència i sopar-tertúlia: “La ruta atlàntica de Cristòfor Colom”, amb en Pere Forès
Era Cristòfor Colom de nacionalitat catalana?
Barcelona i els referents identitaris catalans: Actituds psicològiques i adulteració conceptual
La llegenda del bon comte i l’emperadriu: Entre l’amor cortès i la política d’Estat
Gramàtica i apologia de la llengua catalana
